Els estudiants són uns copions

Columna de Palafolls de Munt al programa 'Per no dir res' de Ràdio Palafolls del 17 de març del 2015:

"Bona tarda benvolguts radiooients i contertulians, com tots sabeu, acostumo a parlar-vos en aquesta secció d’alguna noticia que he llegit al diari del matí, i que m’ha cridat l’atenció. Avui he obert l’Ara i m’ha sorprès saber que un 75% de la població mundial estudiantil ha fet alguna vegada un treball acadèmic copiant-lo totalment o parcialment d’internet. Han sortit al mercat nous programes informàtics per detectar-ho i que les universitats estan esgarrifades de la quantitat d’alumnes que han descobert plagiant. Es veu que aquests programes són la hòstia i per exemple ara mateix, si un d’ells analitzés aquest escrit, ja detectaria que la meitat és copiat, i la seva procedència, el diari Ara. Una canya! Aquesta pràctica ha arribat a uns extrems que, per exemple, fins a un 5% dels aspirants a estudiar medicina,  coincidien a explicar que la seva passió per aquesta carrera va sorgir “als 8 anys, després que se’ls incendiés el pijama amb un joc de química”.

Ja hi han multitud de pàgines especialitzades (una de les pioneres i més famoses és “El rincón del vago”) que ofereixen a l’estudiant la possibilitat d’invertir el temps que dedicaria a fer el treball, a altres activitats més profitoses. L’aparició de la informàtica primer i d’internet després, ha permès que buscar el que s’ha de copiar i copiar-ho, ja no sigui una pràctica més feixuga que fer el treball, com passava a la meva època. D’alguna manera l’aparició d’aquest fenomen ha representat per l’estudiant el mateix que va representar en la seva època per a les mestresses de casa l’aparició de la rentadora o el rentaplats. I més tenint en compte que els psicòlegs confirmen que un dels motius principals que empenyen als alumnes a copiar treballs d’internet és perquè  no hi veuen sentit a la tasca, que els hi han demanat aquesta feina només per cobrir l’expedient.

I si parlem de sentit pedagògic, aquest fenomen seria  equiparable al de les ‘xuletes’ de la nostra època: Molta gent va aprendre més havent-se de fer aquestes ‘xuletes’ que no pas estudiant la lliçó. Ara passa el mateix, el sol fet d’haver de llegir en aquests portals treballs que potencialment serveixin per presentar-los com a propis, ja fa adquirir a l’alumne uns coneixements sobre la matèria que d’altra manera no hagués adquirit.

Un altre aspecte a destacar d’aquesta pràctica és que permet promocionar els millors treballs acadèmics fets sobre el tema, amb el component de difusió del coneixement que això representa. Un mal treball mai serà plagiat, i l’alumne o el professor no perdrà el temps llegint una futilesa. En aquest aspecte, també es podria extrapolar aquesta pràctica al món, per exemple , de la política. A qui no li agradaria que el limitat Rajoy, l’insuls Pedro Sánchez o l’esperpèntica Rita Barberá, cada vegada que fessin un míting plagiessin discursos de Churchill, Martin Luter King o Nelson Mandela? Aportarien el mateix que aporten ara a la política estatal, però com a mínim escoltar-los seria interessant.

Així doncs, crec que s’hauria de promocionar i no castigar la pràctica del plagi. Fins i tot Google  o Facebook haurien d’instaurar uns premis Òscar anuals dedicats als plagis. En podrien dir The Annual Best Plagis Awards, o alguna cosa així. Es premiaria el millor treball a copiar, el millor portal que ofereix treballs per plagiar, el millor programa per detectar-los, o l’alumne que els sap buscar millor. Els invents del dimoni amb el temps sempre es converteixen en grans passes per la humanitat, frase que segur que em detectaria  el programa caçador de plagis, però que queda bé per acabar. Apa, fins la setmana que ve."