El clàssic Barça-Madrid

Columna de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls del 24 de març del 2015:

"Bona tarda estimats radiooients i contertulians, hi han temes espinosos que s’han de tractar amb molta cura, i és per això que sovint  utilitzo aquest reputat espai per comentar-los, amb la serietat, el rigor i l’objectivitat que em caracteritzen. I el tema més important de tots, el que ens ha tret el son en els darrers dies, i del que mai fins ara m’havia atrevit a abordar, és el futbol. I és que el clàssic del diumenge entre el Barça i Madrid va portar tot un seguit de danys col·laterals d’imprevisibles conseqüències, que mereixen una profunda reflexió.

Primer de tot va suposar un fort cop moral pel partit polític de la recuperació econòmica,  el que ens ha salvat del rescat i el que lidera la lluita contra la corrupció. Aquesta formació ha patit un cap de setmana negre: Per una banda ha rebut una patacada tremenda  a les eleccions andaluses; per altre el seu equip ja és a quatre punts del Barça; a més a més el jutge Ruz confirma  l’existència d’una doble comptabilitat en negre; també veu com s’exposa una escultura del seu rei sodomitzat al MACBA; o com multen incomprensiblement a Alerta.Digital només per dir que els catalans i vascos són un porcs;  i com  a colofó el seu líder a Palafolls no podrà reeditar la processó de legionaris que va organitzar amb tant d’èxit  l’any passat al barri de Sant Lluís. S’alentirà la sortida de la crisi a Espanya per tot això? Sens dubte, perquè ha estat un cop més dur que la pujada del preu del petroli, l’augment de la prima de risc o el discurs de la Rita Barberá.

A nivell de club, el Real Madrid veu ara  com el Barça se li escapa a la Lliga, tot i l’ajuda moral del petit Nicolás, que els va animar enfervoridament des de la llotja. La maquinària d’estat ja s’ha posat mans a l’obra per tornar a aixecar quan més aviat millor la moral de l’afició madridista, negant el Santiago Bernabéu per la final de Copa, i demanant penes de presó per l’actual i per l’anterior presidents del Barça, així com una forta multa pel club.

 A nivell internacional va cridar l’atenció que el clàssic fos vist per més de quatre-cents milions de persones a tot el món, xifra molt més elevada, per exemple, que esdeveniments tan transcendentals com el discurs d’en Rajoy al “debate sobre el estado de la nación”,  que l’última entrega del programa de TV1 “La alfombra roja Palace”, o que l’última manifestació del 12 d’octubre a la plaça de Catalunya,  junts.

Però sens dubte el que més ha sorprès del clàssic és que l’EI hagi castigat amb vuitanta fuetades a tot aquell que hagi enxampat mirant el partit d’estranquis (l’esport és un entreteniment  totalment prohibit segons els seus estrictes preceptes morals). És que aquests de l'EI no tenen assessors de màrqueting? Quants possibles nous adeptes i combatents s’hauran tirat enrera després de saber aquest càstig? Els botxins els hi van preguntar pel resultat abans de les fuetades? Si arriba a guanyar el Madrid, també s’hagués aplicat el càstig? Tinc els meus dubtes.

Tot això em porta a pensar si realment, per tot el que genera i representa, la preservació dels clàssics Barça-Madrid no és realment el principal motiu pel qual Espanya no accepta ni parlar de la independència de Catalunya.  Sens dubte que si aquest país està al mapa mundial no és per la foto de les Azores, mal que li pesi a l’Aznar i la seva camarilla... Apa, fins la setmana que ve."