diumenge, 22 de febrer del 2015

Avui he anat a la presentació d’en Fransuà com a alcaldable per ERC a l’ajuntament de Palafolls

Avui he anat a la presentació d’en Fransuà com a alcaldable per ERC a l’ajuntament de Palafolls.
La cerimònia ha començat amb la presentació ‘a l’americana’ del diputat per ERC al Parlament de Catalunya, Pere Aragonès, i del propi Fransuà. Ambdós han encetat un diàleg en el qual el parlamentari ha anat preguntant al candidat sobre els plans que té per Palafolls.
A mitja xerrada s’ha interromput l’acte per passar uns vídeos on els màxims dirigents d’ERC de Catalunya, encapçalats pel propi Oriol Junqueras, han donat suport al candidat republicà a l’alcaldia de Palafolls. Ha continuat el diàleg una estona més i han conclòs la cerimònia amb una mena d’”eucaristia de missa cumba” (els del meu voltant i jo em sentit com una mica de vergonya aliena, però per a la resta d’assistents ha estat una ‘performance’ molt emotiva, que és el que compta).
Si en alguna cosa destaca en Fransuà, sobretot pels que no coneixem quasi res més d’ell, és en les formes: L’home parla molt bé, i ho ha demostrat avui.
El seu discurs ha estat ben estructurat, amb les paraules precises, les frases gramaticalment ben resoltes i el tempo ben estudiat, els ingredients necessaris per badallar una mica, però sense exagerar. Ha dit el que segurament també diran la resta de candidats, més o menys, però molt més ben dit.
De tol el que s’ha dit m’he quedat amb dues idees: Que en Valentí és el contrincant a batre (perquè l’ha repetida moltes vegades), i que s’ha de donar més suport a les associacions del poble (perquè aquest darrer punt em toca directament). M’ha sorprès, per exemple, que ens informés que es paguen 5.000 euros mensuals només per llogar una nau perquè unes quantes entitats  hi guardin els estris, quan associacions com La Puput hem sobreviure tot l’any amb un pressupost de només 1.000 eros. És una dada (preocupant) que no sabia.
A l’hora de decidir el nostre vot, els votants hem de sospesar els diferents aspectes dels candidats: La imatge, el programa electoral, l’equip que hi ha al darrera i la feina feta fins ara.
En quant a la imatge he de dir que si només fos això el meu vot seria per en Valentí, sense dubtar-ho. Jo, particularment, ho avaluo mesurant l’estona que aguantaria escoltant-lo, no només sense avorrir-me, sinó divertint-me com un camell. Només hi ha (hi havia) una persona que està a la seva alçada,  l’Alejo Vidal-Cuadras, encara que per raons ben diferents. D’en Fransuà, en canvi, no puc dir el mateix, però té altres virtuts...
En quant al programa electoral, em semblen perfecte les quatre coses que ha apuntat avui que faria si accedís a l’alcaldia. Són idees que més o menys proposen tots els partits, a tots els pobles, i en totes les eleccions, per tant deuen ser bones.
Si parlem de l’equip que hi ha al darrera aquí només puc opinar dels socialistes (que són els únics que han governat), i no gaire bé, per cert. Crec, i només és una opinió, que gran part de l’equip d’en Valentí són persones triades només per pertànyer a certs cercles d’influència de Palafolls, i per tant capaces de captar vots quan calgui, i de silenciar crítiques si és el cas. Si aquestes persones estiguessin a l’ajuntament només de floreros, encara que fos cobrant un sou com a càrrecs de confiança o com a regidors remunerats, cap problema, són  ‘danys col·laterals’ de la política i ja està, el problema ve quan se’ls hi donen responsabilitats, com és aquest el cas. Què passaria si governés ERC? No ho sabem, esbrinar-ho depèn de la voluntat dels electors.
I si parlem de la feina feta fins ara, evidentment, pels que no seguim el dia a dia de la política local, també només podem opinar d’en Valentí. Quan va accedir a l’alcaldia ara fa trenta i tants anys va proposar un model de poble basat en  edificacions de poca alçada, amb moltes zones verdes i amb edificis emblemàtics, que la seva influència i ‘palique’ faria que es construïssin a Palafolls a un preu que estigués dins de les possibilitats econòmiques d’un  poble petit com Palafolls. En aquella època l’alternativa real era CiU, que proposava edificacions de gran alçada per atraure la gran massa de gent que s’entreveia que podia venir, per poder recaptar així més impostos que repercutissin en més serveis pel poble. Va guanyar en Valentí, i el resultat és que tenim un poble diferent als dels voltants, que majoritàriament van optar per l’altra opció. Si va ser una bona tria o no depèn de l’opinió de cada elector. En el meu cas particular celebro que en el seu dia es triés aquesta opció, encara que em sap greu que no  es trobés la fórmula per integrar a la vida social del poble a tots aquests milers de nouvinguts, essent des de llavors Palafolls el paradigma de poble dormitori, trista condecoració per un poble que estava destinat a menjar-se el món. Per altra banda, aquesta fórmula que va adoptar Palafolls en l’ubanisme també es va extrapolar a la cultura: Van venir a Palafolls les primeres espases del panorama musical català, com Sopa de Cabra, Pau Riba, en Joan Manuel Serrat...; es va ‘fitxar’ gent amb unes inquietuds culturals avantguardistes, que van intentar consolidar a Palafolls festivals de curtmetratges alternatius, o cicles de poesia...; es va apostar fort per les associacions i se’ls hi va donar el recolzament moral i econòmic necessari per tirar endavant els seus projectes... Malauradament tot això ja fa anys que ha passat a la història.  
Què ens oferirà ara en Valentí? Recuperar les velles sensacions o continuar com darrerament? Ens sorprendrà amb alguna altra nova proposta urbanística rupturista? Tornarà a destinar recursos a la cultura, i no únicament als equipaments o a la nòmina dels  gestors culturals? Tot i no presentar cap proposta engrescadora, seria capaç l’equip d’en Fransuà de millorar Palafolls únicament optimitzant l’status quo en què està ancorat Palafolls des de fa anys? És capaç l’equip d’ERC de Palafolls de governar bé el poble, o caurien en els mateixos errors que molts altres governs municipals, per molt que aparentment es presentin com un equip de gestors competents? Què ens oferirà de tangible per decantar el nostre vot vers la seva candidatura? Hi haurà algun altre partit capaç de presentar alguna altra proposta engrescadora? Si fem cas al que ha dit avui el líder republicà de Palafolls no hi ha dubte de que l’hem de votar perquè és la millor proposta... però també seran les millors propostes les dels altres partits, segons els seus dirigents, és clar.

Valorar tots aquets factors és  l’obligació de tots els palafollencs per construir un poble millor. Triar el candidat que ens ha de governar els propers quatre anys no és una responsabilitat menor. Que el bon judici ens acompanyi!