50 sombras de Grey

Columna de Palafolls de Munt al programa 'Per no dir res' de Ràdio Palafolls del 17 de febrer del 2015:

'Bona tarda estimats radiooients i contertulians, com tots sabeu aquest cap de setmana s’ha estrenat als cinemes la peli “50 sombras de Grey”. Particularment ni m’he llegit el llibre ni he vist la peli, ni tinc previst fer cap de les dues coses. Però més que el llibre o la peli en si el que més m’ha fet reflexionar de tot plegat és el comportament de la gent en tot aquest tema: La majoria de les que s’han llegit el llibre (perquè sembla ser que ha tingut un públic majoritàriament femení) han coincidit en que no està gaire ben escrit, però que els passatges on s’hi descriuen escenes de  sexe sado-massoquista  són interessants, per dir-ho d’alguna manera, i el llibre, en general, enganxa.  El missatge que t’envien quan t’ho diuen és que ells/elles, pel sol fet  de voler llegir llibres d’aquesta temàtica, ja són de ment oberta, moderns, capaços de no tenir prejudicis contra un tipus de sexe dels que podríem anomenar ‘alternatius’, i a més a més també ens volen dir que habitualment llegeixen. Ser de ment oberta i llegir són dos inputs molt valorats en aquests temps que correm, tan castigats ideològicament per les doctrines involucionistes del PP i per les amenaces de l’integrisme islàmic.

Per altre banda quan et fan saber que han anat al cine a veure la peli, hi afegeixen sempre que hi han anat amb una colla d’amigues, i que ha estat purament per voler passar una bona estona, com si s’anés a una reunió de tupper-sex, o a un comiat de soltera. La cosa hagués canviat si el Fotogrames, en Figueras o en Gorina haguessin dit que la peli era d’art i assaig, llavors hagués tingut un component cultural que hagués sigut un complement ideal a la lectura del llibre. S’hagués pogut discutir si el llibre és millor o no que la peli, o si reflecteix de veritat l’esperit del text original. Però no, la peli és un bodri, i l’únic al·licient que té per anar-hi és veure pit i cuixa, i pel que expliquen els que hi han anat, ni això. Però no queda gens erudit plantejar-ho d’aquesta manera, tot el contrari. Anar a veure “50 sombras de Grey” és com anar a veure ‘Torrente 5’, peli que per cert vaig  anar a veure amb la colla d’amics del Casal d’Homes de Palafolls, excusa que em permet dir sense vergonya que jo he sigut un dels que l’ha anat a veure. Si hi hagués anat tot sol no ho hagués dit a ningú, quina vergonya! Que ordinari anar a veure aquestes cutrades! Això és per incultes analfabets!

És si més no curiós el barem que fem servir per avaluar si llegir tal o qual cosa, anar a veure aquesta o altra peli, o anar a segons quin espectacle, és més o menys culte, i per tant susceptible o no de ser inclòs en el teu currículum de persona interessant: Això sempre dependrà del cercle en que et moguis, la gent del qual moltes vegades desconeixes de quin peu calcen. Jo mateix no fa gaire vaig jactar-me d’haver-me llegit  tot Bukosky (mentida) en una colla on es veu que consideraven aquest autor vulgar i reaccionari, i vaig quedar fatal. Un problema i gros pels que som uns pallussos però que ens volem fer un lloc en la intel·lectualitat!

Per sort, però, una ment privilegiada va descobrir l’invent del segle per solucionar tots aquets problemes:  Es va inventar el concepte  ‘contracultura’. Ara només afegint a les teves reflexions que ets un ferm defensor de la contracultura ja tens un salconduit per quedar bé en qualsevol conversa. Fins i tot serveix per fer amics o per lligar. Dir que has llegit ’50 sombras de Grey’, que no et perds un capítol de ‘Gran Hermano VIP’ o que ets futboler fins a la medul·la ja no és un problema. I és que en aquesta vida tot té solució… menys la mort.

 Apa, fins la setmana que ve.'