Col·laboració de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls. Dijous 26 d'abril del 2012.
"Bona tarda estimats radiooients, avui parlarem de la diada de Sant Jordi. Com tots sabeu, aquí, a Catalunya, Sant Jordi és el dia dels enamorats, i ho celebrem fent-nos regals: Els homes oferim roses a les dones, i elles retornen aquest detall regalant-nos llibres (si entenem per regal un objecte que es lliure a algú amb la intenció de que li faci il·lusió, a qui se li va ocórrer la idea de regalar llibres als homes?). A Espanya, en canvi, ho celebren per San Valentín, i els regals que es fan els enamorats són ben diferents: Mentre ells regalen joies i pastissos en forma de cors, elles ho corresponen amb una nit de sexe. Evidentment, es miri com es miri, no hi ha color. Fins i tot els d’ERC ho reconeixen. Crec que, abans d’inventar-se tot aquest muntatge comercial de la rosa i el llibre, els promotors s’haurien d’haver informat sobre els gustos dels protagonistes de la diada. Si haguessin fet cas als resultats de les enquestes del CIS haurien sabut que el que més agrairien els homes és una subscripció anual a GOL TV, i que les dones preferirien un cap de setmana a Marina d’Or. I també sabrien que el que més desitgen els homes regalar a les seves estimades són implants mamaris talla XL, i que el que elles voldrien regalar (i que ells acceptessin de bon grat) seria una demanda de divorci amb una bona pensió. Però bé, la tradició i el costum diuen que el que s’ha de regalar són llibres i roses, i és per això que Catalunya s’omple cada Sant Jordi amb milers de paradetes que ofereixen ambdós productes. Les parades de roses solen ser totes semblants: Gitanes i col·legis amb afany recaptatori per fer una excursió de final de curs que els pares mai han pogut fer, ofereixen aquestes flors a preus astronòmics amb el convenciment de que exhauriran les existències aprofitant l’obligació que tenim els homes de regalar-ne. Fins i tot s’hi han afegit els partits polítics, que també aprofiten la diada per fer caixa venent roses amb senyes d’identitat pròpies de cada partit: Així doncs, CiU les ofereix retallades; el PP amb espines; el PSC amb una ma de silicona incorporada; els d’Iniciativa no ofereixen una rosa sinó Four Roses (en xupito o on the rocks); i els de Ciutadans venen roses/rosas. I mentre que a les parades de llibres de les grans ciutats les editorials presenten les darreres novetats i les restes d’stocks que no han pogut vendre durant l’any, a Palafolls, per exemple, l’Ajuntament aprofita per intentar vendre algun exemplar de “Mobles, objectes i altres foteses” ja que tota l’edició d’aquest llibre de Nadal d’enguany està morint-se de fàstic en un cuartutxo de l’Ajuntament, perquè cap veí ha volgut pagar cinc euros per una cosa que fins ara era de franc. Però per Sant Jordi no només es van oferir llibres i roses, a Barcelona una associació de prostitutes de la ciutat va muntar una paradeta per fer propaganda d’una manifestació que es celebra avui mateix al barri del Raval per queixar-se de la nova normativa municipal que els hi prohibeix exercir al carrer. També van aprofitar per fer cursos de maquillatge (la model més sol·licitada entre la resta de prostitutes va ser la Teresa Fernández de la Vega) i per vendre llibres relacionats amb l’ofici (els més venuts van ser “Mapa de carreteres de Catalunya” i “Cartas a un joven español” de José Maria Aznar). Però hi havien moltes més parades per poder triar el llibre més adient. Si una dona en volia un per només per complir, l’havia de comprar barat, amb poca lletra i que quedi bé en un menjador; la que en volgués un per fer-se la interessant , l’havia de comprar d’en Bukowsky, d’en Kavafis o d’en Murakami, per posar tres exemples, i tenir molt present sobretot que no s’havia de regalar mai a un que anés d’ intel·lectual res d’en Dan Brown, en Zafón o en Bucay (quedaria fatal). Ni res d’Albert Espinosa (és només per dones). Ah, un últim consell, al cap d’uns dies no se us acudeixi dir mai frases com “A mi em va agradar més la pel·lícula” ó “M’ha agradat molt la darrera novel·la de Sara Mago” o “Què t’ha semblat el llibre que et vaig regalar?”. Bé, espero haver-vos sigut, un cop més, d’utilitat. Apa, fins la setmana que ve."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada