Els nens robats del franquisme

Col·laboració de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls. Dijous 19 d'abril del 2012,

"Bona tarda estimats radiooients. Avui parlarem dels nens robats durant el franquisme. Segons sembla, durant aquella època existien unes xarxes  criminals formades per religioses, estratègicament col·locades en determinats hospitals de maternitat prèviament subornats, on les malfactores robaven nadons a noies solteres, amb pocs recursos o que havien patit un embarràs fruit de relacions no conjugals. Un cop pres el botí, explicaven a la mare que el nen havia mort durant el part, i entregaven a la criatura a algun matrimoni estèril, normalment pudent i proper al règim, a canvi d’una considerable suma de diners. Fa uns dies vam saber que havien citat a declarar a una de les imputades, sor María Gómez Valbuena, a qui varis testimonis acusen d’haver robat infants per vendre’ls a famílies que no podien tenir fills. Però, perquè es deien “sor”  les monges que robaven nens? Doncs perquè si s’haguessin anomenat, per exemple, “manguis” tothom hagués sospitat: “Mangui” María Gómez Valbuena…faria mala espina.  Sembla ser que l’historial delictiu d’aquestes xarxes religioses és llarg i extens, i que van perpetrar els seus crims durant tot el franquisme, i fins i tot durant els primers anys de la democràcia, amb la vista gorda de les autoritats del moment. Malgrat que només ha sortit a la llum pública la punta del iceberg de totes aquestes trames, us hem de dir que, encara que lògicament no estiguem autoritzats a revelar les nostres fonts d’informació, des d’aquesta redacció hem tingut accés als documents classificats més secrets d’aquest cas. I hem descoberts que algunes de les personalitats més rellevants de l’escena pública actual van ser en el seu moment separats de les seves mares biològiques i entregades a famílies benestants. Aquest és el cas, per exemple, de Jiménez Losantos, que , segons figura en els arxius incautats, va ser arrabassat il·legalment a una tal Dolores Ibarruri; o de Cristiano Ronaldo, fill natural d’una jove anomenada Gloria Fuertes; o Carmen de Mairena, que va ser separada al néixer d’una senyora que es deia Teresa de Calcuta. Aquestes monges es detectaven fàcilment perquè freqüentaven hospitals de maternitat, portaven hàbit, una creu al coll i un sac a l’esquena. Pertanyien a unes màfies anomenades “congregaciones”, que s’encarregaven de distribuir la mercaderia al por menor en top mantes o directament als particulars interessats, o al por major a sectes com els Legionarios de Cristo o a diverses diòcesis nord-americanes, on els seus caps els utilitzaven per satisfer els seus instints sexuals. El valor el mercat dels nens robats depenia de la raça i del pes, i normalment s’entregaven vacunats, batejats, i amb un llibre d’instruccions en castellà. Normalment la inversió solia ser rentable perquè ja de petits els pares adoptius els entrenaven per ser tenistes, consorts reials o contertulians de Tele 5. En el cas de que hi hagués més oferta que demanda i algun nen no es pogués vendre les monges l’enviaven a la mina, a demanar pels carrers, els prostituïen , els esquarteraven per distribuir òrgans al mercat negre, els venien als escorxadors per fer hamburgueses, i els que tenien més mala sort els preparaven per ser futurs monges i capellans. Per altre banda, quan hi havia més demanda que oferta, elles mateixes s’oferien per engendrar-ne, sempre i quan el semental fos de bon veure. Malgrat que van arribar a acumular petites fortunes, la majoria d’elles van gastar-se tots els guanys d’aquest negoci en beguda, drogues, homes i joc. Ara hauran de pagar les despeses processals de l’assignació que l’estat dona a l’església catòlica (que surt dels nostres impostos). Una darrera cosa: Si sou rossos i alts, i teniu pares morenos i baixos, o bé la vostra mare ha tingut relacions extra-matrimonials, o sou un nen robat del franquisme: Jo de vosaltres demanaria que es fes la prova de paternitat a en Juan Carlos I, per si de cas. Amb una mica de sort viureu la resta de la vostra vida com un rei, i mai millor dit (i fins i tot podríeu anar de cacera a Botswana en plena crisi). Apa, fins la setmana que ve.