Espai de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls.
"Bona tarda estimats radiooients. Com cada dijous, tinc l’encàrrec d’adoctrinar-vos sobre alguna de les qüestions polèmiques (o si més no curioses) que s’han produït durant la setmana. Malgrat que n’hi hagin hagut de tots tipus i de tots colors, de bones i de dolentes, de política, de successos, de caire social, de colpidores o de frívoles, un humil columnista com jo sempre acaba redactant monòlegs carregant contra l’església, contra el PP, o parlant de sexe. Curiós. M’ho he de fer mirar. Bé, avui toca església. Segons recents informacions, sembla ser que la Conferència Episcopal és l’única empresa del país que busca mà d’obra i no en troba. Tot i haver-hi quasi sis milions de parats, l’església s’està quedant sense treballadors, i fins i tot tenen por de no haver de traspassar el negoci per falta de ma d’obra qualificada. I no és que demanin tanta cosa: Avui en dia et donen totes les facilitats del món, i fins I tot et pots treure el títol de capellà fent un curs per correspondència al CCC. I doncs, perquè no hi ha demanda? Jo crec sincerament que és un problema de màrqueting, d’imatge. Durant segles han venut la idea de que els que vulguin treballar de capellans hauran de viure sense sexe i amb pocs calers (encara que per contra disposaran d’una feina descansada i gaudiran d’un estatus i d’un reconeixement social com el dels rics). Aquestes prohibicions les van imposar fa segles per impedir que milions de desvalguts al llarg de la historia triessin la vida eclesiàstica només per poder tenir un futur allunyat de la pobresa més absoluta, destí al que ha estat abocat la major part de la humanitat, fins pràcticament fa quatre dies. Però privar-se de sexe i de calers, en una societat del benestar com la nostra, és avui en dia un impediment massa fort com per triar aquest ofici: Els aturats cobren prestacions socials, la sanitat és pública i universal, i com a últim recurs sempre tenim els serveis socials dels ajuntaments o associacions com Càrites per cobrir les necessitats més bàsiques. És per això que ni ara, en temps de crisis, surten vocacions. I l’església se les ha d’empescar per solucionar-ho com sigui. Així doncs, la setmana passada van engegar una innovadora campanya per captar treballadors, on empleats seus explicaven en un vídeo els avantatges de treballar en aquesta empresa: A més a més dels típics i habituals, hi han introduït en aquesta primera tanda els conceptes de “feina fixa” i “sou de per vida”. Tot i ser uns bons esquers, sobretot ara en època de crisi, ja estan preparant una altra tanda d’anuncis per si els resultats d’aquests no són prou satisfactoris. Ja tenen un nou vídeo preparat, on alguns dels seus treballadors més eficients, reputats i mediàtics donen a conèixer nous i llaminers avantatges de que podran gaudir tots aquells que finalment triïn aquest ofici. Així doncs, després d’una breu presentació del Cardenal Rouco-Varela, apareixen tot un seguit de prohoms com el Padre Mundina, que convida a sumar-se al sacerdoci a tots aquells que com ell, tinguin inclinació per la jardineria: Obtindran un sou i un sostre només a canvi de regar les plantes i podar quatre rosers, i poca cosa més; o del malaguanyat fundador de los Legionaros de Cristo, el Padre Marcial Maciel, que desmunta els tòpics sobre les restriccions sexuals que han de patir els clergues, sobretot amb nens; o l’Arquebisbe Milingo, que explica que a la pràctica un catòlic no només es pot casar, sinó que pot fer-ho fins i tot seguint el ritual de la secta Moon, com va fer ell; o el Padre Apeles, que explica com la seva condició de capellà li va obrir les portes a ”La Noria”, “Crónicas Marcianas” o “Moros y Cristianos”, tres dels programes culturals amb més contingut educatiu i pedagògic de la historia de la televisió; o més recentment, el Pare Jordi Castellet, rector de Sant Hipòlit de Voltregà, que va invertit els 200.000 euros que recaptar dels feligresos per arreglar la teulada de l’església en accions de Nueva Rumasa, ho va perdre tot, i no li va passar res, demostrant que si et fas capellà pots continuar tenint vicis com aquest amb total impunitat… El vídeo acaba oferint un viatge per a dues persones a Cuba en un hotel de cinc estrelles, amb totes les despeses pagades, a les cinquanta primeres persones que presentin el seu currículum demanat la feina. Així doncs, queda demostrat de totes totes que qui no treballa és perquè no vol. Apa, fins la setmana que ve".
"Bona tarda estimats radiooients. Com cada dijous, tinc l’encàrrec d’adoctrinar-vos sobre alguna de les qüestions polèmiques (o si més no curioses) que s’han produït durant la setmana. Malgrat que n’hi hagin hagut de tots tipus i de tots colors, de bones i de dolentes, de política, de successos, de caire social, de colpidores o de frívoles, un humil columnista com jo sempre acaba redactant monòlegs carregant contra l’església, contra el PP, o parlant de sexe. Curiós. M’ho he de fer mirar. Bé, avui toca església. Segons recents informacions, sembla ser que la Conferència Episcopal és l’única empresa del país que busca mà d’obra i no en troba. Tot i haver-hi quasi sis milions de parats, l’església s’està quedant sense treballadors, i fins i tot tenen por de no haver de traspassar el negoci per falta de ma d’obra qualificada. I no és que demanin tanta cosa: Avui en dia et donen totes les facilitats del món, i fins I tot et pots treure el títol de capellà fent un curs per correspondència al CCC. I doncs, perquè no hi ha demanda? Jo crec sincerament que és un problema de màrqueting, d’imatge. Durant segles han venut la idea de que els que vulguin treballar de capellans hauran de viure sense sexe i amb pocs calers (encara que per contra disposaran d’una feina descansada i gaudiran d’un estatus i d’un reconeixement social com el dels rics). Aquestes prohibicions les van imposar fa segles per impedir que milions de desvalguts al llarg de la historia triessin la vida eclesiàstica només per poder tenir un futur allunyat de la pobresa més absoluta, destí al que ha estat abocat la major part de la humanitat, fins pràcticament fa quatre dies. Però privar-se de sexe i de calers, en una societat del benestar com la nostra, és avui en dia un impediment massa fort com per triar aquest ofici: Els aturats cobren prestacions socials, la sanitat és pública i universal, i com a últim recurs sempre tenim els serveis socials dels ajuntaments o associacions com Càrites per cobrir les necessitats més bàsiques. És per això que ni ara, en temps de crisis, surten vocacions. I l’església se les ha d’empescar per solucionar-ho com sigui. Així doncs, la setmana passada van engegar una innovadora campanya per captar treballadors, on empleats seus explicaven en un vídeo els avantatges de treballar en aquesta empresa: A més a més dels típics i habituals, hi han introduït en aquesta primera tanda els conceptes de “feina fixa” i “sou de per vida”. Tot i ser uns bons esquers, sobretot ara en època de crisi, ja estan preparant una altra tanda d’anuncis per si els resultats d’aquests no són prou satisfactoris. Ja tenen un nou vídeo preparat, on alguns dels seus treballadors més eficients, reputats i mediàtics donen a conèixer nous i llaminers avantatges de que podran gaudir tots aquells que finalment triïn aquest ofici. Així doncs, després d’una breu presentació del Cardenal Rouco-Varela, apareixen tot un seguit de prohoms com el Padre Mundina, que convida a sumar-se al sacerdoci a tots aquells que com ell, tinguin inclinació per la jardineria: Obtindran un sou i un sostre només a canvi de regar les plantes i podar quatre rosers, i poca cosa més; o del malaguanyat fundador de los Legionaros de Cristo, el Padre Marcial Maciel, que desmunta els tòpics sobre les restriccions sexuals que han de patir els clergues, sobretot amb nens; o l’Arquebisbe Milingo, que explica que a la pràctica un catòlic no només es pot casar, sinó que pot fer-ho fins i tot seguint el ritual de la secta Moon, com va fer ell; o el Padre Apeles, que explica com la seva condició de capellà li va obrir les portes a ”La Noria”, “Crónicas Marcianas” o “Moros y Cristianos”, tres dels programes culturals amb més contingut educatiu i pedagògic de la historia de la televisió; o més recentment, el Pare Jordi Castellet, rector de Sant Hipòlit de Voltregà, que va invertit els 200.000 euros que recaptar dels feligresos per arreglar la teulada de l’església en accions de Nueva Rumasa, ho va perdre tot, i no li va passar res, demostrant que si et fas capellà pots continuar tenint vicis com aquest amb total impunitat… El vídeo acaba oferint un viatge per a dues persones a Cuba en un hotel de cinc estrelles, amb totes les despeses pagades, a les cinquanta primeres persones que presentin el seu currículum demanat la feina. Així doncs, queda demostrat de totes totes que qui no treballa és perquè no vol. Apa, fins la setmana que ve".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada