Flaixmob per la independència. Diumenge 18 de març del 2012, a la Plaça de Catalunya de Barcelona.

Ahir dia 18 de març va tenir lloc a la Plaça de Catalunya de Barcelona, la “flaixmob per la independència”.  Una “flaixmob” és una acció organitzada en la que un grup de persones es reuneix de cop i volta en un lloc públic, fa alguna cosa inusual i llavors es dispersa ràpidament. Solen convocar-se a través de mòbil o internet, i poden ser amb finalitats polítiques, reivindicatives o per simple entreteniment. Els creadors del Lipdub per la Independència, que l'any passat es va fer a Vic i que ja ha tingut més d'un milió i mig de visites al Yuotube, han volgut repetir ara aquella experiència promovent aquesta vegada una flaixmob reivindicativa. Prop d’un milió i mig de persones, segons l’organització, i dotze, segons la Guàrdia Urbana, es van aplegar a les dotze del migdia a la Plaça de Catalunya per cridar alhora, durant uns deu minuts, “In.., inde…, independencià!”, fet que obligarà sens dubte al Parlament de Catalunya a declarar unilateralment la creació d’un estat propi català, i a en Rajoy a acceptar-ho, encara que molt a contracor. Els participants, de totes les edats (i també algun de més de vint anys), portaven relluents estelades, que després del flaixmob van anar passejant per Barcelona, ja que també van voler aprofitar l’esdeveniment (com nosaltres) per fer una visita turística per la ciutat comtal. Així doncs ens en vam anar trobant al llarg de les Rambles, ja sigui fullejant revistes pornogràfiques als quioscs; fent-se fotos amb les estàtues humanes; apostant a les parades de trileros;  explicant als guiris la finalitat d’aquella marea humana amb estelades penjades a l’esquena; o escoltant  als cambrers dels bars de tapes de les Rambles, tots ells temporeros vinguts de les espanyes, queixar-se despectivament “de los separatistas esos”. Alguns flaixmoberos fins i tot van arribar fins el Maremagnum, on ells van aprofitar per fer unes canyes amb unes tapetes, mentre elles feien cua als emprovadors de Mango o las lavabos del centre comercial. La festa va acabar just abans de l’hora de dinar, quan alguns van anar a fer un menú als “Fresh & Co.”, mentre altres vam tornar cap a casa de la mama, a celebrar-ho amb uns bons canelons, rostit de segon, braç de gitano de nata per postres, unes copetes de cava brut nature i uns xupitos de licor de crema catalana. Però absolutament tots ens en vam anar amb la idea comuna de que tant aquestes performances, com totes les altres iniciatives que es puguin fer des de qualsevol altre estament de la societat, han de tornar a  ser recolzades massivament, perquè entre tots poguem assolir algun dia l’objectiu comú d’una una Catalunya sobirana, amb un estat lliure i democràtic. Visca Catalunya!