BLOC PALAFOLLENC D'ESDEVENIMENTS, OPINIÓ, HUMOR I SÀTIRA...(ho té tot!) Since 2006.
dijous, 21 de juliol del 2011
De vacances a Eivissa (dia 3)
Surto de comissaria a la matinada. Massa tard per tornar a l’hotel: em fa vergonya que em prenguin per un perdulari. Decideixo anar a visitar l’illa de Tagomago, situada prop de la costa est de l’illa. Com que és reserva natural, només la poden visitar els àrabs i els russos. El lloc més proper per veure-la és des de la platja d’Aigües Blanques. M’hi apropo. Són les deu del matí i encara no hi ha ningú a la platja. Em poso el banyador, paro la tovallola, i m’estiro a prendre el sol. Cinc minuts més tard arriba una jove. Para la tovallola i es despulla... del tot! Déu meu! Quina indecència! Encara que fa pinta d’estrangera intento explicar-li amb gestos els motius pels quals l’home ha adoptat des de fa segles unes mínimes normes de convivència i uns preceptes morals, que no inclouen en cap cas mostrar-se nu davant els altres. Com que la meva insistència és inversament proporcional a la meva nul•la capacitat de persuassió, dedico a aquesta causa didàctica més estona de la que pot aguantar la seva paciència, cosa que fa que al final cridi auxili i s’apropin tota la resta de banyistes que han anat arribant a la platja (tots ells despullats!), i el socorrista, que crida a les autoritats. En un tres i no res em trobo altra vegada a comissaria davant l’agent Sañudo, declarant “por acoso”.
Surto del cuartelillo cap el migdia. Dino arròs a la marinera i sofrit pagès al Restaurant Port Balanzat del port de Sant Miquel. Surt a totes les guies, i amb raó. Decideixo dedicar la tarda a anar de compres. M’acosto a Santa Eulàlia (enclavament de turisme familiar). Vull comprar una peça de roba per la meva mare (sempre li farà més profit que un cendrer que posi “Ibiza”). Entro en una botiga. La dependenta m’ofereix una samarreta que posa “Fuck me. I’m famous in Ibiza”. No sé francès, però el dibuix que porta és massa explícit com per suposar que aquesta llegenda no té connotacions marranes. Descartat. M’ensenya uns shorts texans descolorits i estripats de la talla 32. Li recordo que és per la meva mare. M’ofereix ara un antifaç, un collar de punxes i un silici de cuir. Tampoc ho trobo gaire adient... A tot això que entra la gorda alemanya que vaig trobar a l’avió. Em veu i em reconeix. Em pica el ullet. S’acosta al prestatge de les peces de roba íntima i tria el tanga més petit que troba. Entra al vestidor. Treu la ma i em demana amb senyes que m’hi acosti. M’ensenya la peça posada. Dedueixo que el punt fúcsia que hi ha enmig del seu poblat pèl púbic deu ser el tros del davant del tanga. Em demana opinió. Li dic que per fer-lo servir de calceta evidentment no, però que ho pot aprofitar com a tàmpax. M’etziba un clatellot! Això em passa per voler ser amable...
Surto al carrer. Més endavant hi ha una estàtua humana que representa Buda. Deixo un euro al cistellet, m’ho agraeix amb un gest lent i em regala una bonaventura escrita en un paperet. L’obro i hi llegeixo: “Si en aquesta vida ets ben parit, et reencarnaràs en soci del Real Madrid”. Si no ens separen a temps el mato. Me’n vaig corrents abans no arribin els municipals i em tornin a portar davant l’agent Sañudo.
He agafat set. Entro en un bar. Vull fer amics i em fico en una conversa. Els hi demano consell sobre begudes autòctones. Em suggereixen un cubata de gaspatxo, mentre piquen el ullet al cambrer de la barra. Em serveixen una barreja de gaspatxo amb Coca-cola. Me’l bec d’un glop. No tinc temps d’arribar al lavabo i em faig cagarrines a sobre. Els meus nous ex-amics es foten un fart de riure.
He de tornar a l’hotel caminant perquè incomprensiblement cap taxista vol pujar-me. Arribo a l’hotel i molt amablement em deixen pujar sol a l’ascensor, i això que hi havia cua. Em dutxo. Em poso el pijama. Col•loco l’orinal a sota el llit. Em poso el despertador a les dues. Sona el despertador. Em poso la samarreta imperi crepada fúcsia, la minifalda i les sabates de taló. Em maquillo. Agafo un taxi i demano que em porti a la discotheque Privilege. Pago religiosament l’entrada. Avui és la festa de l’espuma. Entro a la pista de ball (que està totalment molla), rellisco i em trenco la crisma. Passo la nit a urgències. Quina puta mala sort amb les vacances!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada