Receptes contra la crisi

Fòrum Palatiolo. Ràdio Palafolls. 29 de març del 2011.

Receptes contra la crisi. Benvolguts radiooients i contertulians, avui parlarem de les receptes contra la crisi. Els que tenim la sort de tenir molts governs que ens manin, com és el cas dels catalans (amb el Parlament europeu, el govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya) tenim moltes més possibilitats de superar aquests difícils moments en que travessa l’economia, perquè tenim el triple de receptes, i el triple de solucions. Per una banda el Parlament Europeu ja preveu apujar els tipus d’interès per contenir la inflació, i també té previst recomanar als diferents governs desvincular els sous dels treballadors de la pujada de l’IPC. Per una banda pujaran les hipoteques, i per altra es perdrà poder adquisitiu. Amb aquestes mesures es pretén augmentar el consum intern, un dels motors de l’economia. El govern d’Espanya també ha volgut col·laborar, i ha aportat el seu gra de sorra dictant una llei que redueix el límit de velocitat a les autopistes de 120 km a 110 km. hora. Amb l’estalvi de combustible que comportarà aquesta reducció de velocitat el govern preveu sortir de la crisi cinc dies abans del que en un principi estava previst. Però qui més s’ha escarrassat per trobar receptes contra la crisi és el nou i flamant govern de la Generalitat, que ha tingut la brillant idea de que els hospitals catalans deixin d’operar per les tardes. Amb aquesta mesura la sanitat catalana s’estalvia de fer la meitat de les operacions, es redueix a la meitat les despeses d’hospitalització i es pot reduir també a la meitat el número de cirurgians. Perquè ha ningú se li havia acudit abans? És una idea brillant! Suposo que aquesta iniciativa haurà sortit arran d’algun estudi fet per algun equip d’investigadors on s’haurà descobert que per les tardes els malalts deixen d’estar malalts. Aquest descobriment obre el camí cap a l’eliminació total de la Sanitat, ja que la propera proposta de l’executiu autonòmic serà eliminar els matins, i que el dia es divideixi només en tarda i nit. Però els palafollencs tenim la gran sort de tenir encara una quarta administració per salvar-nos de la crisi: L’administració local, vulgarment dit Ajuntament. I és que l’equip de govern de Palafolls acaba d’editar un llibre (que s’ha repartit casa per casa) on s’explica la seva recepta contra la crisi, que el seu títol, “Més crisi, més serveis”, sintetitza molt bé. Aquest llibre, luxosament enquadernat, a tot color, amb paper setinat i excel·lenment maquetat, ha costat a l’erari municipal (que com tots sabem està sufragat per tots els veïns de la parròquia) la total quantitat d’una burrada d’euros. En ell els regidors de govern ens diuen, satisfets (amb el puntet de xuleria pròpia d’aquells que creuen que se la poden permetre), que per sortir de la crisi el que calia fer, i el que han fet durant aquests quatre anys, és gastar més. Així doncs, tal com es documenta, han baixat els ingressos, alhora que s’ha augmentat la despesa en serveis, en personal, en inversió en infraestructures i, com a punt final, i tal com queda evident en aquest llibre, en propaganda. Els regidors de l’oposició han criticat durament que s’hagin utilitzat diners del pressupost municipal per sufragar aquesta propaganda partidista en vespres de les eleccions municipals, però des del govern municipal s’ha contestat, amb molt bon criteri, que la proximitat de la publicació d’aquesta propaganda amb la de les eleccions municipals és pura casualitat, tal com ho va ser també la publicació del no menys fastuós volum “Quan créixer no és engreixar-se”, publicat i repartit pocs dies abans de les municipals del 2007, on es lloava la voluntat del consistori palafollenc de que Palafolls seguís creixent i es continués construint, si podés ser a més bon ritme encara, tot criticant a aquells que preferien continuar vivint en un poble de pagès, enlloc d’en una petita ciutat d’interior, i desoint les veus que vaticinaven l’esclat de la bombolla immobiliària, i que demanaven als Ajuntaments que ajustessin els pressupostos dels futurs exercicis a una més que probable minva dels ingressos municipals provinents dels permisos d’obres, que en aquell moment representaven el gruix dels ingressos municipals. Així doncs, si l’Ajuntament la va encertar fa quatre anys amb la seva política, no veig motiu per no creure que també l’han encertat ara empenyant-se fins les orelles enlloc d’estalviar tal com recomanen tots els economistes. Si la cosa funciona ja veig el nostre alcalde com el pròxim President de la Generalitat. Si la cosa no funciona…doncs a viure, que són dos dies. Adéu-siau. Fins la setmana que ve.