Fòrum Palatiolo, 22 de març del 2011.
Bon dia estimats radiooients i contertulians, avui parlarem de la fama. De personatges famosos. De personatges famosos contemporanis, concretament. “Un, dos, tres, responda otra vez, por veinticinco pesetas dígame nombres de personajes famosos”…us forreu. Segur que sabem més noms de personatges famosos que de noms de veïns de l’escala. Els avis saben fins i tot més noms de famosos que noms de medicaments, que ja és dir. Què hi fa que hi hagin tants de famosos. Què li troben? No ho sé. És irrellevant. Però la pregunta és: què aporten a la societat els famosos? Evidentment treball no, no foten ni brot. Ni enriquiment cultural, excepte en Jesulín de Ubrique, en Paquirrín, la Carmen de Mairena i quatre més de comptats. En definitiva, la gent creu que no aporten res. Però jo no hi estic d’acord. Posem per cas en Silvio Berlusconi: Possiblement no li posaran el seu nom a cap carrer, ni passarà als anals de la història per haver fet res de destacable, com a mínim de bo, però, com a gran personatge que és, deixarà per a la història un llegat tant important, tant transcendent per a la humanitat, com és una nova paraula, concretament el vocable compost “bunga-bunga”, que és el nom que han posat els periodistes de la premsa rosa a les orgies que munta a casa seva. En poc temps s’ha convertit en una paraula internacional. El fet de que no es trobi a cap diccionari no vol dir que no sigui molt més important, coneguda i utilitzada que la immensa majoria d’elles. Per exemple “epanalepsi”: És una paraula que surt al diccionari però que mai ningú ha fet servir ni ningú sap què vol dir. És el terme “epanalepsi” més importat que “bunga-bunga”, que surt cada dia a tots els diaris del món, i és llegit i comentat per milions de persones? No tinc cap dubte, per la sonoritat i les connotacions del vocable, que ha arribat per quedar-se, a l’igual que un dia va fer-ho la paraula “becària”, que encara que ja existís anteriorment, un altre famós, en Bill Clinton, li va canviar el significat i la va popularitzar. I si no, feu una enquesta i pregunteu a la gent a què li sona la paraula “becària”.
Malgrat tot, com qualsevol altre geni visionari de la història, precursor i avançat al seu temps (com ho va ser en el seu dia Galileo Galilei, posem per cas), de ben segur que Berlusconi serà jutjat i condemnat per aquest atreviment, fruit de la incomprensió, el prejudicis i la incultura dels seus coetanis, malgrat que al final la història el posi al lloc que li correspon.Però, la pregunta és, va ser conscient Berlusconi en el seu moment d’aquesta crucial contribució a la cultura universal? Evidentment, com tota celebritat feta a si mateixa, estic segur que Berlusconi va planejar fins el últim detall la concepció d’aquest nou vocable universal. Així doncs, el judici públic al que se l’està sotmetent, i l’injust linxament mediàtic que pateix, és un càstig que té assumit per endavant, tot esperant que la història, tard o d’hora, restableixi la seva figura, i li concedeixi els honors i la fama que una celebritat incontestable de la seva magnitud es mereix.Només ens demana, a tots aquells que som amples de mira, que veiem més enllà de les simples aparences, que el recolzem en aquests moments tant difícils, i que pressionem a la premsa perquè cessi en els seus atacs, i a la justícia italiana perquè no el condemni.Hem de fer veure al món sencer que les orgies, la corrupció de menors i l’abús d’autoritat del que se l’acusa són fets insignificants (però alhora imprescindibles) en comparació a la seva gran contribució a la cultura universal.Hi ha una llum d’esperança: Tele 5, el grup editorial Mondadori, el consorci de comunicació Fininvest, i molts altres mitjans de comunicació tant o més independents i neutrals (si és possible) ens donen suport, i han començat a pressionar a fiscals, jutges de l’Audiència nacional italiana, forces polítiques de l’oposició i altres estaments civils fins ara contraris a “Il Cavalliere” perquè revisin la seva postura i se sumin a la nostra croada. A veure si per una vegada es fa justícia, i no guanya el més fort sinó el més innocent. Us hi convido a tots.Adéu-siau, fins la setmana que ve.
Bon dia estimats radiooients i contertulians, avui parlarem de la fama. De personatges famosos. De personatges famosos contemporanis, concretament. “Un, dos, tres, responda otra vez, por veinticinco pesetas dígame nombres de personajes famosos”…us forreu. Segur que sabem més noms de personatges famosos que de noms de veïns de l’escala. Els avis saben fins i tot més noms de famosos que noms de medicaments, que ja és dir. Què hi fa que hi hagin tants de famosos. Què li troben? No ho sé. És irrellevant. Però la pregunta és: què aporten a la societat els famosos? Evidentment treball no, no foten ni brot. Ni enriquiment cultural, excepte en Jesulín de Ubrique, en Paquirrín, la Carmen de Mairena i quatre més de comptats. En definitiva, la gent creu que no aporten res. Però jo no hi estic d’acord. Posem per cas en Silvio Berlusconi: Possiblement no li posaran el seu nom a cap carrer, ni passarà als anals de la història per haver fet res de destacable, com a mínim de bo, però, com a gran personatge que és, deixarà per a la història un llegat tant important, tant transcendent per a la humanitat, com és una nova paraula, concretament el vocable compost “bunga-bunga”, que és el nom que han posat els periodistes de la premsa rosa a les orgies que munta a casa seva. En poc temps s’ha convertit en una paraula internacional. El fet de que no es trobi a cap diccionari no vol dir que no sigui molt més important, coneguda i utilitzada que la immensa majoria d’elles. Per exemple “epanalepsi”: És una paraula que surt al diccionari però que mai ningú ha fet servir ni ningú sap què vol dir. És el terme “epanalepsi” més importat que “bunga-bunga”, que surt cada dia a tots els diaris del món, i és llegit i comentat per milions de persones? No tinc cap dubte, per la sonoritat i les connotacions del vocable, que ha arribat per quedar-se, a l’igual que un dia va fer-ho la paraula “becària”, que encara que ja existís anteriorment, un altre famós, en Bill Clinton, li va canviar el significat i la va popularitzar. I si no, feu una enquesta i pregunteu a la gent a què li sona la paraula “becària”.
Malgrat tot, com qualsevol altre geni visionari de la història, precursor i avançat al seu temps (com ho va ser en el seu dia Galileo Galilei, posem per cas), de ben segur que Berlusconi serà jutjat i condemnat per aquest atreviment, fruit de la incomprensió, el prejudicis i la incultura dels seus coetanis, malgrat que al final la història el posi al lloc que li correspon.Però, la pregunta és, va ser conscient Berlusconi en el seu moment d’aquesta crucial contribució a la cultura universal? Evidentment, com tota celebritat feta a si mateixa, estic segur que Berlusconi va planejar fins el últim detall la concepció d’aquest nou vocable universal. Així doncs, el judici públic al que se l’està sotmetent, i l’injust linxament mediàtic que pateix, és un càstig que té assumit per endavant, tot esperant que la història, tard o d’hora, restableixi la seva figura, i li concedeixi els honors i la fama que una celebritat incontestable de la seva magnitud es mereix.Només ens demana, a tots aquells que som amples de mira, que veiem més enllà de les simples aparences, que el recolzem en aquests moments tant difícils, i que pressionem a la premsa perquè cessi en els seus atacs, i a la justícia italiana perquè no el condemni.Hem de fer veure al món sencer que les orgies, la corrupció de menors i l’abús d’autoritat del que se l’acusa són fets insignificants (però alhora imprescindibles) en comparació a la seva gran contribució a la cultura universal.Hi ha una llum d’esperança: Tele 5, el grup editorial Mondadori, el consorci de comunicació Fininvest, i molts altres mitjans de comunicació tant o més independents i neutrals (si és possible) ens donen suport, i han començat a pressionar a fiscals, jutges de l’Audiència nacional italiana, forces polítiques de l’oposició i altres estaments civils fins ara contraris a “Il Cavalliere” perquè revisin la seva postura i se sumin a la nostra croada. A veure si per una vegada es fa justícia, i no guanya el més fort sinó el més innocent. Us hi convido a tots.Adéu-siau, fins la setmana que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada