Fòrum Palatiolo. Ràdio Palafolls. 5 d'abril del 2011Benvolguts radiooients i contertulians, avui parlarem de les controvertides descàrregues de pel·lícules per Internet. És de domini públic les fortes controvèrsies que mantenen sobre aquesta qüestió tant els membres de l’Acadèmia Española de Cine ( fins el punt de que Àlex de la Iglésia ha dimitit com a president ), com la sr. Sinde ( amb la seva famosa llei ), les grans distribuïdores ( reclamant drets d’autor ), les SGAE ( demanant cobrar cànon digital ), i els usuaris d’internet apostant per la lliure i gratuïta circulació d’informació per la xarxa. Tant uns com altres defensen els seus interessos, però de moment les pàgines de descàrregues gratuïtes continuen en funcionament. No censuro qui les utilitza, però crec que no comprant el producte en un establiment autoritzat es perd una part molt important de la informació, ja que al llibret de l’estoig del dvd hi figuren tant els simples resums dels arguments, com unes extenses i complertes ressenyes de les pel·lícules, que ens ajuden a entendre el missatge que l’autor ens vol trametre, i ens fan veure aquells petits detalls, aparentment insignificants, però alhora essencials per copsar el sentit l’obra en tota la seva magnitud. És per això que us vull fer cinc cèntims de l’argument d’algunes de les pel·lícules d’art i assaig més descarregades per Internet, per ajudar-vos a captar el missatge que el director ha volgut trametre, ja que no disposareu de la informació que s’adjunta als dvd’s adquirits legalment.
Una de les pel·lícules més descarregades, al meu entendre digna hereva de la nouvelle vague francesa, és “Si yo no soy Curro Jiménez, qué hago con este trabuco”, on el protagonista es deprimeix perquè no és tant famós com el llegendari bandoler, i rep el consol desinteressat d’una guapa novícia del convent. Una altra pel·lícula que us recomanaria, és una obra inspirada en el neorealisme Italià titulada “Se fue en busca de trabajo y le comieron lo de abajo”, un relat cru de la societat de l’època on es mostra els sacrificis que havien de fer les noies de poble per aconseguir feina a la gran ciutat, a la Itàlia de la posguerra. “Tócamela otra vez Sam” és un gran clàssic en blanc i negre. L’acció transcorre a la França ocupada pels nazis, i el protagonista, per oblidar un antic amor de joventut, manté una tòrrida relació amb un pianista negre. Un altre títol que mereix un punt i apart és “Abierta hasta el amanecer”, pel·lícula mexicana de frontera basada en fets reals on es narra sense embuts com una gringa, cada dia, des de la posta de sol fins a la matinada, i en un acte altruista de generositat sense precedents, va aconseguir satisfer certes necessitats fisiològiques de tots els bandits de la zona. Una altra recomanació, aquesta vegada pels fans de les pel·lícules d’humor: una que es titula “Agárramela como puedas”, i que va d’un negre de dos metres que s’enamora d’un nan, i de les divertides situacions que provoquen les dificultats que tenen les minúscules mans de l’homenet per abastar el descomunal membre viril del seu amant. “Babe, el cerdito caliente”, és una mescla de ficció i documental dirigida principalment al públic vegetarià, on se’ns mostra sense escrúpols altres possibles usos que en podem fer dels animals, sense haver d’acabar menjant-los. I seguint amb la línea documental, a “Colegialas en celo aprenden inglés a pelo”, cinta rodada seguint els cànons del dogma danès, pedagogs alternatius ens ensenyen noves i modernes tendències educatives per fer augmentar el interès i la motivació de les estudiants d’anglès. Pels nens recomanaria “De oca a oca y me la tiro porqué me la toca” que, encara que no l’he vist, el títol suggereix que deu ser una amable i innocent pel·lícula infantil. A “Bailando con zorras” l’acció transcorre a l’Oest americà, en el període dels conflictes entre indis i colons. Un blanc arriba a un poblat indi on fa molt de temps que només queden dones, i aquestes munten una gran festa per celebrar-ho (encara que les referències etnològiques sobre les seves pràctiques sexuals possiblement no estan del tot ben documentades, segur que ens seran molt instructives ). “Sin bragas y a lo loco” és un mena de remake d’un clàssic Billy Wilder, però situat a l’Eivissa actual, i destinat exclusivament al públic adult. Altres pel·lícules que recomanaria, encara que no tingui temps per fer-ne cinc cèntims del seu argument, són: “La Delgada Raja Roja” , “Mujeres al borde de un ataque de miembros”, “Arma Rectal”, “La Guarra de las Galaxias”, “Las azafatas se abren de patas”, “Vencí mi tormento y preñé a todo el convento”, “Cabalgando a Miss Daisy”, “Las novatas se abren de patas”, “Las Piradas del Caribe: La Maldición de la Perra Negra” i “Fuí a por bellotas y me metiste hasta las pelotas”. Totes elles són excel·lents pel·lícules “d’arte y ensayo”, amb missatge, “per fer pensar”, on el director aporta aquest plus que fa que deixin de ser un simple entreteniment i esdevinguin, en el futur, títols de culte. Mireu-les i, si us agraden, podeu plantejar a la direcció de Fòrum Palatiolo fer un programa especial de cine-fòrum per comentar-les.
Adéu-siau, fins la setmana que ve.
Una de les pel·lícules més descarregades, al meu entendre digna hereva de la nouvelle vague francesa, és “Si yo no soy Curro Jiménez, qué hago con este trabuco”, on el protagonista es deprimeix perquè no és tant famós com el llegendari bandoler, i rep el consol desinteressat d’una guapa novícia del convent. Una altra pel·lícula que us recomanaria, és una obra inspirada en el neorealisme Italià titulada “Se fue en busca de trabajo y le comieron lo de abajo”, un relat cru de la societat de l’època on es mostra els sacrificis que havien de fer les noies de poble per aconseguir feina a la gran ciutat, a la Itàlia de la posguerra. “Tócamela otra vez Sam” és un gran clàssic en blanc i negre. L’acció transcorre a la França ocupada pels nazis, i el protagonista, per oblidar un antic amor de joventut, manté una tòrrida relació amb un pianista negre. Un altre títol que mereix un punt i apart és “Abierta hasta el amanecer”, pel·lícula mexicana de frontera basada en fets reals on es narra sense embuts com una gringa, cada dia, des de la posta de sol fins a la matinada, i en un acte altruista de generositat sense precedents, va aconseguir satisfer certes necessitats fisiològiques de tots els bandits de la zona. Una altra recomanació, aquesta vegada pels fans de les pel·lícules d’humor: una que es titula “Agárramela como puedas”, i que va d’un negre de dos metres que s’enamora d’un nan, i de les divertides situacions que provoquen les dificultats que tenen les minúscules mans de l’homenet per abastar el descomunal membre viril del seu amant. “Babe, el cerdito caliente”, és una mescla de ficció i documental dirigida principalment al públic vegetarià, on se’ns mostra sense escrúpols altres possibles usos que en podem fer dels animals, sense haver d’acabar menjant-los. I seguint amb la línea documental, a “Colegialas en celo aprenden inglés a pelo”, cinta rodada seguint els cànons del dogma danès, pedagogs alternatius ens ensenyen noves i modernes tendències educatives per fer augmentar el interès i la motivació de les estudiants d’anglès. Pels nens recomanaria “De oca a oca y me la tiro porqué me la toca” que, encara que no l’he vist, el títol suggereix que deu ser una amable i innocent pel·lícula infantil. A “Bailando con zorras” l’acció transcorre a l’Oest americà, en el període dels conflictes entre indis i colons. Un blanc arriba a un poblat indi on fa molt de temps que només queden dones, i aquestes munten una gran festa per celebrar-ho (encara que les referències etnològiques sobre les seves pràctiques sexuals possiblement no estan del tot ben documentades, segur que ens seran molt instructives ). “Sin bragas y a lo loco” és un mena de remake d’un clàssic Billy Wilder, però situat a l’Eivissa actual, i destinat exclusivament al públic adult. Altres pel·lícules que recomanaria, encara que no tingui temps per fer-ne cinc cèntims del seu argument, són: “La Delgada Raja Roja” , “Mujeres al borde de un ataque de miembros”, “Arma Rectal”, “La Guarra de las Galaxias”, “Las azafatas se abren de patas”, “Vencí mi tormento y preñé a todo el convento”, “Cabalgando a Miss Daisy”, “Las novatas se abren de patas”, “Las Piradas del Caribe: La Maldición de la Perra Negra” i “Fuí a por bellotas y me metiste hasta las pelotas”. Totes elles són excel·lents pel·lícules “d’arte y ensayo”, amb missatge, “per fer pensar”, on el director aporta aquest plus que fa que deixin de ser un simple entreteniment i esdevinguin, en el futur, títols de culte. Mireu-les i, si us agraden, podeu plantejar a la direcció de Fòrum Palatiolo fer un programa especial de cine-fòrum per comentar-les.
Adéu-siau, fins la setmana que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada