Fòrum Palatiolo. Ràdio Palafolls. 22-02-2011
Bon dia estimats radioients i contertulians, com és norma en aquesta columna, parlarem d’un tema de rigorosa actualitat, que no per haver passat lluny d’aquí ens deixa d’afectar. M’estic referint a la vaga que la setmana passada va convidar a fer una senadora socialista flamenca a totes les dones del país, i que consistia en deixar de practicar sexe amb les parelles mentre els polítics no es posessin d’acord en la formació del nou govern, un tema que fa més de mig any que dura i que porta Bèlgica a la deriva. Aquesta vaga salvatge, ja que es preveu fer-la sense demanar els permisos a les autoritats competents, ha estat inspirada en l’obra teatral d’Aristòfanes, “Lisístrata”, en que la protagonista fomenta una vaga de sexe per acabar amb la interminable guerra del Peloponès.
No dubtem de l’eficàcia de tal mesura (o si), però creiem que, un cop més, pagaran justos per pecadors: Quina culpa hi tenen les parelles de les dones belgues de que els polítics no es posin d’acord? I ara, què hauran de fer ara per substituir el que a casa se’ls hi nega? Quina part del pressupost mensual hauran d’invertir-hi? Hi estaran d’acord les promotores d’aquesta vaga amb aquesta nova despesa mensual que hauran de fer front perquè les respectives parelles vegin satisfetes aquestes necessitats bàsiques fisiològiques fora de la llar? I les seves nenes, està bé que es quedin sense les classes de ballet per poder retallar despeses i fer front a aquesta nova despesa? És injust.
Més coses: Analitzant en profunditat la proposta, veiem que fer vaga vol dir deixar de fer la teva feina. Si la feina del treballador, com la mateixa paraula indica, és el treball, per un treballador fer vaga vol dir deixar l’obligació de treballar. Així doncs, per aquesta mateixa regla de tres, quan les dones proposen fer vaga de sexe, explícitament reconeixen que la seva feina com a dones és atendre les necessitats sexuals de les respectives parelles, i que fer vaga de sexe representa deixar de fer la seva obligació. Realment és una incongruència respecte a les seves pròpies premisses feministes.
Per altre banda, si, tal com s’ha demostrat, reconeixen aquest deure marital, si un treballador no cobra quan fa vaga a la feina, les dones tampoc haurien de cobrar quan fessin vaga de sexe: Quan aguantarien sense el pressupost mensual per la “pelu” o per comprar el “¿Qué me dices?”. I encara més, un altra aspecte controvertit de la convocatòria: Amb qui hauran de dialogar els representants del parlament belga per aturar la vaga i arribar a un principi d’acord? Tenen les dones un comitè de vaga? Si no és així, com es formarà la mesa sectorial? Si no hi ha interlocutors legalment constituïts per la banda de les vaguistes, la vaga es pot eternitzar, ja que no hi ha una de les dues parts amb qui arribar a acords: Les dones deixaran de quedar-se prenyades, la natalitat baixarà fins a ser zero, i arribarà un dia en que tota la població serà pensionista però no hi haurà cap treballador que cotitzi a la seguretat social belga per poder pagar les pensions de jubilació. La ruïna del país.
De totes maneres, si fem una relectura de la convocatòria, en cap moment es demana a les dones que deixin de practicar el sexe, només es diu que deixin de practicar el sexe amb les respectives parelles. Això implica que les conviden a fer-ho fora del matrimoni. Així doncs, aquesta convocatòria de vaga, a més a més de ser improcedent, injusta, incongruent, i perillosa pel futur de les pensions, també és pecaminosa, ja que insta a les dones a fornicar fora del matrimoni cristià, cosa que, a part de ser moralment reprovable, contravé les lleis de la Santa Mare Església, situa a les dones en pecat mortal, i les envia directament al infern. Si la vaga hagués estat convocada a Espanya , Itàlia, Portugal o a qualsevol altre país catòlic, el problema no hagués estat tan greu, perquè la doctrina catòlica preveu que si un es confessa abans de morir, Déu li perdona tots els pecats que ha comès durant la vida, però les belgues són protestants i la seva religió no inclou aquesta possibilitat, i per tant el pecat seria irreversible.
Així doncs, algú hauria de fer entendre a aquestes eixelebrades que han convocat la vaga, de la inviabilitat de la mateixa i dels perjudicis que comportaria a la societat belga en general, i a elles en particular. D’aquesta manera també impediríem que el seu exemple s’estengués a altres països, entre ells el nostre. I és que a ningú li agradaria haver d’anar a buscar sexe fora del matrimoni. O si? En Berlusconi no compta.
Adéu-siau, fins la setmana que ve.
Bon dia estimats radioients i contertulians, com és norma en aquesta columna, parlarem d’un tema de rigorosa actualitat, que no per haver passat lluny d’aquí ens deixa d’afectar. M’estic referint a la vaga que la setmana passada va convidar a fer una senadora socialista flamenca a totes les dones del país, i que consistia en deixar de practicar sexe amb les parelles mentre els polítics no es posessin d’acord en la formació del nou govern, un tema que fa més de mig any que dura i que porta Bèlgica a la deriva. Aquesta vaga salvatge, ja que es preveu fer-la sense demanar els permisos a les autoritats competents, ha estat inspirada en l’obra teatral d’Aristòfanes, “Lisístrata”, en que la protagonista fomenta una vaga de sexe per acabar amb la interminable guerra del Peloponès.
No dubtem de l’eficàcia de tal mesura (o si), però creiem que, un cop més, pagaran justos per pecadors: Quina culpa hi tenen les parelles de les dones belgues de que els polítics no es posin d’acord? I ara, què hauran de fer ara per substituir el que a casa se’ls hi nega? Quina part del pressupost mensual hauran d’invertir-hi? Hi estaran d’acord les promotores d’aquesta vaga amb aquesta nova despesa mensual que hauran de fer front perquè les respectives parelles vegin satisfetes aquestes necessitats bàsiques fisiològiques fora de la llar? I les seves nenes, està bé que es quedin sense les classes de ballet per poder retallar despeses i fer front a aquesta nova despesa? És injust.
Més coses: Analitzant en profunditat la proposta, veiem que fer vaga vol dir deixar de fer la teva feina. Si la feina del treballador, com la mateixa paraula indica, és el treball, per un treballador fer vaga vol dir deixar l’obligació de treballar. Així doncs, per aquesta mateixa regla de tres, quan les dones proposen fer vaga de sexe, explícitament reconeixen que la seva feina com a dones és atendre les necessitats sexuals de les respectives parelles, i que fer vaga de sexe representa deixar de fer la seva obligació. Realment és una incongruència respecte a les seves pròpies premisses feministes.
Per altre banda, si, tal com s’ha demostrat, reconeixen aquest deure marital, si un treballador no cobra quan fa vaga a la feina, les dones tampoc haurien de cobrar quan fessin vaga de sexe: Quan aguantarien sense el pressupost mensual per la “pelu” o per comprar el “¿Qué me dices?”. I encara més, un altra aspecte controvertit de la convocatòria: Amb qui hauran de dialogar els representants del parlament belga per aturar la vaga i arribar a un principi d’acord? Tenen les dones un comitè de vaga? Si no és així, com es formarà la mesa sectorial? Si no hi ha interlocutors legalment constituïts per la banda de les vaguistes, la vaga es pot eternitzar, ja que no hi ha una de les dues parts amb qui arribar a acords: Les dones deixaran de quedar-se prenyades, la natalitat baixarà fins a ser zero, i arribarà un dia en que tota la població serà pensionista però no hi haurà cap treballador que cotitzi a la seguretat social belga per poder pagar les pensions de jubilació. La ruïna del país.
De totes maneres, si fem una relectura de la convocatòria, en cap moment es demana a les dones que deixin de practicar el sexe, només es diu que deixin de practicar el sexe amb les respectives parelles. Això implica que les conviden a fer-ho fora del matrimoni. Així doncs, aquesta convocatòria de vaga, a més a més de ser improcedent, injusta, incongruent, i perillosa pel futur de les pensions, també és pecaminosa, ja que insta a les dones a fornicar fora del matrimoni cristià, cosa que, a part de ser moralment reprovable, contravé les lleis de la Santa Mare Església, situa a les dones en pecat mortal, i les envia directament al infern. Si la vaga hagués estat convocada a Espanya , Itàlia, Portugal o a qualsevol altre país catòlic, el problema no hagués estat tan greu, perquè la doctrina catòlica preveu que si un es confessa abans de morir, Déu li perdona tots els pecats que ha comès durant la vida, però les belgues són protestants i la seva religió no inclou aquesta possibilitat, i per tant el pecat seria irreversible.
Així doncs, algú hauria de fer entendre a aquestes eixelebrades que han convocat la vaga, de la inviabilitat de la mateixa i dels perjudicis que comportaria a la societat belga en general, i a elles en particular. D’aquesta manera també impediríem que el seu exemple s’estengués a altres països, entre ells el nostre. I és que a ningú li agradaria haver d’anar a buscar sexe fora del matrimoni. O si? En Berlusconi no compta.
Adéu-siau, fins la setmana que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada