Ahir, diumenge 13 de febrer del 2011, es va escriure una de les pàgines més glorioses de la història de Palafolls. Sense desmerèixer altres gestes que també s’han escrit en lletres d’or en la història universal de la humanitat, el que va aconseguir ahir el Grup de Muntanya de Palafolls no té comparació amb cap altre fita històrica. Un grup de valents i intrèpids aventurers, tots ells palafollencs, es van atrevir, desafiant les inclemències del temps, les inqüestionables lleis de la gravetat, i les normes més bàsiques del seny i la prudència, a coronar els cims nevats de Les Agudes, i a sobre per la cara nord.
Hom recorda noms com Radsmunsen o sir George Mallory, però cadascú dels dinou membres de l’expedició comandada per sir Joan Cabrera, aombrarà per sempre els noms dels antics herois d’aquesta disciplina, després de que es publiqui a la prestigiosa revista Alpinism X-treme el diari d’aquesta ascensió.
No hi ha prou espai en aquesta petita ressenya per explicar la infinitat de contratemps, infortunis i entrebancs que varem haver de superar per assolir el cim, només cal dir que, a primer cop d’ull, no dubtem a afirmar que la percepció que varem tenir és que la pujada tenia com a mínim un 95% de desnivell, la neu uns tres metres de gruix i els vents huracanats bufaven per sobre dels tres cents cinquanta kilòmetres hora. Si això hi afegiu que els nens que portàvem cada dos per tres tenien pipi, o sortien de la ruta marcada per jugar a tirar-se boles de neu, o que els gossos no feien més que saltar al voltant nostre perquè els hi llencéssim la piloteta, i ens feien entrebancar, podreu imaginar que el que en un principi va començar com un repte, de mica en mica s’anés convertint en un malson, que afortunadament va acabar en tot un èxit mundial.
Una felicitació a tots ells, nens inclosos, i una empenta perquè continueu buscant noves fites que enalteixin encara més aquesta fama d’herois que heu conquerit amb tota justícia al llarg d’aquest any de titànics esforços i, fins ara, inabastables conquestes.
A la foto: El grup en plena ascensió al cim.
Hom recorda noms com Radsmunsen o sir George Mallory, però cadascú dels dinou membres de l’expedició comandada per sir Joan Cabrera, aombrarà per sempre els noms dels antics herois d’aquesta disciplina, després de que es publiqui a la prestigiosa revista Alpinism X-treme el diari d’aquesta ascensió.
No hi ha prou espai en aquesta petita ressenya per explicar la infinitat de contratemps, infortunis i entrebancs que varem haver de superar per assolir el cim, només cal dir que, a primer cop d’ull, no dubtem a afirmar que la percepció que varem tenir és que la pujada tenia com a mínim un 95% de desnivell, la neu uns tres metres de gruix i els vents huracanats bufaven per sobre dels tres cents cinquanta kilòmetres hora. Si això hi afegiu que els nens que portàvem cada dos per tres tenien pipi, o sortien de la ruta marcada per jugar a tirar-se boles de neu, o que els gossos no feien més que saltar al voltant nostre perquè els hi llencéssim la piloteta, i ens feien entrebancar, podreu imaginar que el que en un principi va començar com un repte, de mica en mica s’anés convertint en un malson, que afortunadament va acabar en tot un èxit mundial.
Una felicitació a tots ells, nens inclosos, i una empenta perquè continueu buscant noves fites que enalteixin encara més aquesta fama d’herois que heu conquerit amb tota justícia al llarg d’aquest any de titànics esforços i, fins ara, inabastables conquestes.
A la foto: El grup en plena ascensió al cim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada