Forum Palatiolo. Ràdio Palafolls. 31-01-2011
Bona tarda estimats radioients i contertulians, avui m’he aixecat amb una notícia impactant. Segons el rotatiu que acostumo a llegir mentre esmorzo, i que increïblement no ha posat la notícia a la portada sinó en una inmerescuda vint-i-setena plana, compartida amb altres notícies irrellevants, els orangutans i els humans compartim el 97% dels gens. Costa de creure, pero és veritat. I jo dic, per exemple, la Claudia Shiffer, quin tres per cent no comparteix amb els orangutans? Responc jo mateix: Evidentment el tres per cent que fa referència al seu físic, exactament igual que la resta de les top model. Així doncs, l’altra 97% restant deu ser el que tenen igual que els orangutans. Elles diuen que no, desmentint la fàbula urbana que afirma el contrari, i que questiona inmerescudament, encara que empíricament, la seva intel·ligència.
Per altre banda, aquelles persones que sí que comparteixen moltes similituts físiques amb els orangutants, posem per exemple l’Alvarez-Cascos, quins gens els diferencien dels primats? Doncs només queda els que fan referència a la capacitat intel·lectual. Esbrinar quí dels dos és aquest tres per cent més intel·ligent, si l’orangutà o José Bono, per posar un altre exemple de similitut física extrema, ja pertany a una altra branca de la ciència.
Però, pels incrèduls, estudinat a fons els orangutans no trobem cap més sortida que donar la raó els científics. Per exemple, als orangutans els hi agrada molt els platans, i els humans ens recomanem menjar “un plátano al dia , por lo menos”. La preferència pels de Canàries, tal com deia l’anunci, no hauria de tenir, en un principi, cap component genètic, al contrari del que pregonàven els espanyols. També ens fixem en la seva adicció al sexe, com nosaltres, tal com ens mostren sense cap pudor quan els anem a visitar al seu hàbitat natural, el zoo. En aquest punt no hi ha dubte. L’adicció al sexe està implícita en la naturalesa humana, tant en la dels que el practiquen legalment, com en la dels que el practiquen d’amagat, abans, durant i després de comdemnar-lo públicament, per raons de feina. Els orangutans són monògams, com la majoria dels humans, excepte els musulmans i els cristians rics, que són polígams. Són ganduls, només mengen, dormen i carden. Evidenment, com els humans. I més ara, en plena crisi, amb el vint i pico per cent d’aturats, i amb els cinquanta i pico nous canals de televisió que ens ha regalat la TDT, especialment el canal “Gran Hermano 24 horas”.
La llista de similituts és llarga i se’ns faria de nit i encara no acabariem. És per això que crec que el més just seria solidaritzar-nos amb la seva situació d’espècie en perill d’extinció, i abocar tots els recursos necessaris per dignificar-los, i perquè aconsegueixin un nivell de vida com a mínim només un tres per cent inferior al nostre, tal com correspondria al seu component genètic.
A més amés de procurar-los-hi les necessitats bàsiques com pòden ser l’alimentació i la vivenda, també hauriem de procurar-los educació. De moment s’enviarien a aules d’acollida, que compartirien amb immigrants, catalanoparlants o alumnes que han triat ètica en lloc de religió. De ben segur, coneixent la capacitat intel·lectual i la motivació actual dels nostres alumnes, que l’aportació dels orangutans un cop insertats al sistema educatiu, faria pujar com l’espuma la valoració de l’Informe Pisa.
També, tant dins del món de la política com dins dels organs de govern de les empreses, seria just elaborar plans d’acció perquè els orangutans aconseguissin la paritat, fins i tot, en el futur, amb els homes. Si comunitats autònomes i ajuntaments haguéssin posat orangutans en els càrrecs, per exemple, d’urbanisme, segur que no hi haurien hagut tans “desmadres” com hi han hagut. Encara que només hagués sigut pel fet de que, com que no saben escriure, no haguessin pogut firmar cap permís d’obres.
És per això que em sumo a la ciència per reivendicar a l’orangutan , i convido a tothom que tingui bon cor a treballar perquè aquests animals aconsegueixin, com a mínim, el mateix estatus, les mateixes oportunitats i el mateix reconeixement social, que les altres espècies discriminades que desgraciadament encara hi ha a la nostra societat, com poden ser els jubilats, les dones, els nens , els immigrants, els aturats, les mares solteres, o els de l’Espanyol.
No tinc cap dubte que puc comptar amb vosaltres. Fins la setmana que vé.
Bona tarda estimats radioients i contertulians, avui m’he aixecat amb una notícia impactant. Segons el rotatiu que acostumo a llegir mentre esmorzo, i que increïblement no ha posat la notícia a la portada sinó en una inmerescuda vint-i-setena plana, compartida amb altres notícies irrellevants, els orangutans i els humans compartim el 97% dels gens. Costa de creure, pero és veritat. I jo dic, per exemple, la Claudia Shiffer, quin tres per cent no comparteix amb els orangutans? Responc jo mateix: Evidentment el tres per cent que fa referència al seu físic, exactament igual que la resta de les top model. Així doncs, l’altra 97% restant deu ser el que tenen igual que els orangutans. Elles diuen que no, desmentint la fàbula urbana que afirma el contrari, i que questiona inmerescudament, encara que empíricament, la seva intel·ligència.
Per altre banda, aquelles persones que sí que comparteixen moltes similituts físiques amb els orangutants, posem per exemple l’Alvarez-Cascos, quins gens els diferencien dels primats? Doncs només queda els que fan referència a la capacitat intel·lectual. Esbrinar quí dels dos és aquest tres per cent més intel·ligent, si l’orangutà o José Bono, per posar un altre exemple de similitut física extrema, ja pertany a una altra branca de la ciència.
Però, pels incrèduls, estudinat a fons els orangutans no trobem cap més sortida que donar la raó els científics. Per exemple, als orangutans els hi agrada molt els platans, i els humans ens recomanem menjar “un plátano al dia , por lo menos”. La preferència pels de Canàries, tal com deia l’anunci, no hauria de tenir, en un principi, cap component genètic, al contrari del que pregonàven els espanyols. També ens fixem en la seva adicció al sexe, com nosaltres, tal com ens mostren sense cap pudor quan els anem a visitar al seu hàbitat natural, el zoo. En aquest punt no hi ha dubte. L’adicció al sexe està implícita en la naturalesa humana, tant en la dels que el practiquen legalment, com en la dels que el practiquen d’amagat, abans, durant i després de comdemnar-lo públicament, per raons de feina. Els orangutans són monògams, com la majoria dels humans, excepte els musulmans i els cristians rics, que són polígams. Són ganduls, només mengen, dormen i carden. Evidenment, com els humans. I més ara, en plena crisi, amb el vint i pico per cent d’aturats, i amb els cinquanta i pico nous canals de televisió que ens ha regalat la TDT, especialment el canal “Gran Hermano 24 horas”.
La llista de similituts és llarga i se’ns faria de nit i encara no acabariem. És per això que crec que el més just seria solidaritzar-nos amb la seva situació d’espècie en perill d’extinció, i abocar tots els recursos necessaris per dignificar-los, i perquè aconsegueixin un nivell de vida com a mínim només un tres per cent inferior al nostre, tal com correspondria al seu component genètic.
A més amés de procurar-los-hi les necessitats bàsiques com pòden ser l’alimentació i la vivenda, també hauriem de procurar-los educació. De moment s’enviarien a aules d’acollida, que compartirien amb immigrants, catalanoparlants o alumnes que han triat ètica en lloc de religió. De ben segur, coneixent la capacitat intel·lectual i la motivació actual dels nostres alumnes, que l’aportació dels orangutans un cop insertats al sistema educatiu, faria pujar com l’espuma la valoració de l’Informe Pisa.
També, tant dins del món de la política com dins dels organs de govern de les empreses, seria just elaborar plans d’acció perquè els orangutans aconseguissin la paritat, fins i tot, en el futur, amb els homes. Si comunitats autònomes i ajuntaments haguéssin posat orangutans en els càrrecs, per exemple, d’urbanisme, segur que no hi haurien hagut tans “desmadres” com hi han hagut. Encara que només hagués sigut pel fet de que, com que no saben escriure, no haguessin pogut firmar cap permís d’obres.
És per això que em sumo a la ciència per reivendicar a l’orangutan , i convido a tothom que tingui bon cor a treballar perquè aquests animals aconsegueixin, com a mínim, el mateix estatus, les mateixes oportunitats i el mateix reconeixement social, que les altres espècies discriminades que desgraciadament encara hi ha a la nostra societat, com poden ser els jubilats, les dones, els nens , els immigrants, els aturats, les mares solteres, o els de l’Espanyol.
No tinc cap dubte que puc comptar amb vosaltres. Fins la setmana que vé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada