Consulta popular a Barcelona

18-05-2010

Benvolguts radioients i contertulians, avui, parlarem de la consulta popular sobre el futur de la Diagonal de Barcelona. Com tots sabeu l’alcalde Jordi Hereu, ajudat pels seus assessors , va convocar aquesta consulta per modificar la Diagonal i transformar-la en un Bulevart o una Rambla. Resulta però, que a la consulta també hi havia una tercera opció que era deixar-ho tot tal com està, però que era una opció que ells no volien ni en pintura, sinó no s’haguessisn gastat tres milions d’euros en fer-la. Però mira per on, resulta que només van anar a votar els veïns dels carrers del voltant, i van votar que es deixés tal com està per por de que si es cambiava per alguna altra cosa ells haurien de patir les consequències del soroll i del trànsits dels milions de cotxes que cada dia s’haurien de desviar pels seus carrers. Així doncs, perquè van posar aquesta tercera opció? I anant més lluny, perquè van convocar la consulta? Perquè no van triar ells mateixos la millor opció? Qui els hi hagués portat la contrària? Són uns més dels grans enigmes de la història, preguntes sense resposta que mai podrem desvelar. Però si tant si com no haguessin volgut fer aquesta consulta i s’haguessin volgut asegurar uns resultats concrets a favor d’una determinada opció que fos del seu agrat, hi han molts mecanismes a per aconseguir-ho: El més fácil és el sistema República Bananera, que consisteix en contractar l’assessorament d’algun tècnic d’algun país África, en que les eleccions que organitzen donen un 100% de vots als que organitzen els comicis, encara que els nivells de popularitat dels seus líders estigui per terra i les enquestes pre-electorals els donessin com a clars perdedors. Una altra opció és l’opció Franco, en que només es posa a la papereta una possible opció, la triada pel consistori. Una altra possibilitat és el sistema Zapatero, i prometre que a tots els que anéssin a votar un xec nadó encara que no tinguessin fills, o augments de sou de l’IPC, o ajudes a la dependència, encara que s’estigui completament sa, o prometre l’estatut, o fins i tot la independencia de Catalunya, i després no fer-ho. Una altra opció és el sistema PP, que van popularitzar en unes eleccions autonòmiques a illes Balears i que consisteix en fer votar als morts, fins aconseguir el nº de vots necessaris per assolir els teus objectius.
És per això que no estic en contra d’aquestes consultes, sinó que només estic en contra de que els que la monten no s’assegurin de que el resultat és el desitjat, tot i gastar-se milions d’euros de tots els contribuients per muntar-les.
És més, m’agradaria que en Valentí en convoqués una per decidir, per exemple, la futura remodelació de la plaça Major: La primera opció , posem-hi per cas, podria ser convertir-la en un parc infantil com el Francesc Macià de Malgrat de Mar, però més. La segona opció seria transformar-la en una xarxa de canals navegables que servirien com a atracció turística per a la nostra poblacció. La tercera opció, requalificar-la i construïr-hi habitatges de protecció oficial, que sempre queda bé. I la quarta opció, deixar-ho com està.
Però segur que a tots vosaltres se us acudeixen noves propostes per convocar consultes a Palafolls. Només cal tenir una idea, contractar a una empresa que organitzi la consulta i que estigui d’acord a pagar de sotamà un bon pessic en forma de comissions a canvi de ser l’escollida, i asegurar-se de que l’opció escollida sigui la de que tot es quedi igual, però que no ho sembli.
Us sona d’alguna cosa aquest guió?.
Apa, fins la setmana que vé.