El Rei al Clínic

11-05-2010
Benvolguts radioients i contertulians, el tema d’avui és obligat: L’estat de salut del nostre rei rei. Sembla ser que en una de les moltes revisions que li fan li van trobar un tumor als pulmons i ràpidament li van extirpar comprovant que afortunadament no era cancerós. Així doncs, sembla que tenim rei per estona. Aquest fet però, ens ha descobert una faceta oculta del monarca, el seu tabaquisme. Ens pensaven que era una persona immaculada, sense vicis, que estava per sobre del bé i del mal , que el seu regne no era d’aquest món, més o menys a l’alçada del Papa de Roma o d’en Florentino Pérez. Però resulta que no, que tenia com a mínim un vici, que sapiguem. Desconeixem si algun dia d’aquest sortirà la notícia al diari de que a més a més té altres vicis i pateix, per exemple, sífilis, o SIDA, o que ha d’anar a una clínica de desintoxicació, o a una teràpia de grup d’alcohòlics anònims, d’addictes al sexe o al joc. Però també hem descobert la seva faceta més humana, i és que ha triat operar-se en un hospital del populatxo, o com diuen els mitjans de comunicació, dels Hospitals de la xarxa Pública Catalana, com és l’Hospital Clínic. No creiem capaç al monarca barrejar-se amb la pleve d’aquesta manera, i estem esperant amb ànsia el proper nº d’”Hola”, en que es mostrin fotos del monarca compartint habitació amb algun gità de la Verneda, menjant el ranxo propi dels hospitals, aguantant la cridòria dels nebots que venen a menjar els bombons que han regalat al pacient del llit del costat, o trucant al timbre perquè li acostin la cunya sense que aparegui cap infermera fins el cap d’unes hores. Tot i això, encara hi ha veus que se n’alegren de les desgràcies alienes afirmant que si el tumor hagués estat maligne, dintre de poc ens haguéssim estalviat de pagar amb els nostres impostos, una infinitat de motos de gran cilindrada, de cotxes de luxe, de juergues i festes desenfrenades on no s’està de res a càrreg de les arques de l’estat, de moltíssimes residències reials carregades de vàters , d’incontables joies caríssimes per a les seves amiguetes, viatges oficials a les Malvines, Cancún , les Sheishelles , Bali, i un llarg etcètera de desorbitades despeses. No veuen que aquestes despeses són totalment necessàries per mantenir l’estament reial tant estimat, i sobretot que quan ell no hi sigui al darrera en puja un altra que gasta tant o més. Però el que també ha provocat aquesta notícia és que es reobri el debat sobre la succeció al tro d’Espanya. Hi ha algunes veus que voldrien que fos el príncep Felip, altres que fos algun dels seus fills i altres algun dels molts altres nets que té. O alguna neta. El cert es que jo, un humil plebei, si pogués triar en triaria un que per sobre de tot estimés Espanya, que donés bona imatge dels súbdits a qui representa, que fos un hàbil diplomàtic i estratega, gran orador, que dominés les ciències i les arts, que representés amb honor a Espanya i sobretot que fos estèril. Però això, és només un desig.
Fins la setmana que vé.