Premis gaudins

16-02-2010
Benvolguts radioients i contertulians, avui parlarem dels premis gaudins. Els premis gaudins són uns guardons que premien les millors produccions de cinema catalanes de l’any, i són auspiciats per l’Acadèmia de Cinema català, presidida per en Joel Joan.
Aquest premis, que es van repartir l’altre dia, van donar a conèixer a tots els catalans bàsicament dues coses: Primera, les pel·lícules catalanes més nominades d’aquest any, i segona, que aquestes pel·lícules existeixen. Els que tenim la sort de viure a prop d’una institució tant rellevant dins el món del setè art, com són les multissales Lauren de Blanes, desconeixíem l’existència no tant sols de la indústria de cinema catalana, sinó també que existeixen pel·lícules doblades al català. Però els premis gaudins no només ens han donat l’oportunitat de conèixer la seva existència, sinó també la capacitat que té la nostra acadèmia d’organitzar actes de tal envergadura , que són l’enveja dels mateixos Òscar de Jolibut. I no tant sols per la seva espectacularitat, sinó també per la seva innovació: A partir d’ara s’han acabat els antiquats trajos d’etiqueta, ara el que es porta, des dels premis gaudins, és anar a recollir les estatuetes amb texans, camisa descordada i sense afaitar (els presents apunten que els més avantguardistes també van anar-hi sense dutxar-se). S’han acabat aquells breus i enginyosos esquetxos humorístics que entre premi i premi reputats guionistes insertaven durant la gala dels òscars, ara el que es portarà són representacions llarguíssimes sense solta ni volta, que posen l’accent en el valor de l’avorriment , i en l’excel·lència de la poca gràcia. Gràcies Déu i a l’Acadèmia de Cinema Català, ja s’ha acabat aquella màxima catalana que deia que les coses breus sempre són millors, com els llibres, les pel·lícules, les obres de teatre, el matrimoni o els deutes (exceptuant el sexe i el futbol, que com més llargs millor). A partir d’ara el món sencer valorarà i plagiarà les cerimònies inacabables, i tot gràcies a ne’n Joel Joan i la seva boja Acadèmia de Cinema.
La nit va ser rodona a l’apuntar-se a la festa les Majors, és a dir les grans distribuïdores americanes, que van tancar les sales perquè la gent pogués quedar-se a casa a mirar els premis per la tele. Es veu que van aprofitar aquestes hores de tancament per començar a doblar pel·lícules al català com desesperats. Aquest fet desmenteix aquells falsos rumors que deien que en Joel Joan havia anat a Jolibut a mendicar que el cinema en català pogués optar a l’oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. En realitat són la Paramount , la Twenty-Century Fox, la Columbia, la Píxar. La Dísney o la Dreamworks les que han demanat a l’Acadèmia de Cinema Català poder optar a la millor producció de parla no catalana.

Aquest premis gaudins també ens van portar una altra bona notícia, i que ens toca molt més a prop. La pel·lícula de la vida d’un il·lustre conciutadà de Palafolls, l’Andrés Rabadan, va ser una de les grans triomfadores de la nit. Aquest èxit ens dona ales per començar a rodar produccions sobre la vida i miracles d’altres notables locals. Ja tinc pensat els títols per les properes tres o quatre properes pel·lícules: Escolteu: “Guillem de Palafolls contra Godzila” , ó “Arrivatar” que versarà sobre la policia municipal de Palafolls, ó “La guerra de la fi del món” que anirà sobre les petites discussions que tenen els socis del casal d’Avis, ó “Ciutadà Valentí” que versarà sobre la trajectòria política del nostre alcalde. Tot elles les podrem anar a veure fidelment doblades al castellà als cinemes de tot Catalunya, sense queixes ni traves de les distribuïdores.
Adéu-siau.