Litocondri 26-01-2010

Bon dia estimats radioients i contertulians, des de fa uns dies ha sorgit la polèmica arran de les vacunes contra la grip “A”. Uns diuen que eren imprescindibles, altres que no feien falta, altres que deien que sense saber-ne les conseqüències se les posés sa mare, i altres que deien que si la gent hagués caigut com mosques hi haguéssin hagut hòsties per posar-seles, tot i no saber-ne els efectes secundaris. El fet és que tots els governs del món van fer una bona reserva de vacunes , que van haver de pagar religiosament a unes farmacèutiques que es van posar les botes.
La qüestió és si calia o no tota aquesta moguda. Per una banda faria mandra, sabria una mica de greu palmar-la sabent que amb una xeringada t’haguessis estalviat d’engripar-te, i per altre banda se’t puja la mosca al nas quans sents que els metges no en volen ni sentir-ne a parlar de vacunar-se. A qui has de fer cas? Qui mana a la sanitat pública?
Tanta fama que té, i ara resulta que de cop i volta hem vist que és una casa de barrets, que els ministres i les farmacèutiques diuen una cosa, i que els metges i les monges en diuen una altra? i que mentre uns defensen que et vacunis altres diuen que s’ha enriquit tothom a costa dels contribuients? Això no pot afavorir a ningú més que a la sanitat privada, que és la gran beneficiada de tot aquest desgavell. Però tampoc són tot flors i violes a casa del veí. Sense anar més lluny, fa uns dies la Paquita, la meva veina del tercer , em va dir que havia anat al dispensari perquè tenia vòmits, maretjos i ganes de xocolata amb xurros. Va anar al dispensari i l’Enriqueta, com que hi havia molta cua, li va receptar ella mateixa Predictor. Però com que no havia estat mai amb cap home, i dubtava que en Sultan en sigués el responsable, va optar per anar a una clínica privada. Allà un doctor baixet, amb la cara groga, ulls axinats, que no entenia gens ni mica ni el català ni el castellà, i que només deia “txi”, “txi”, “txi”, fins i tot quan li va demanar pel nom de la seva crema broncejadora, la va atendre molt amablement. Malgrat que en un principi el seu aspecte generava dubtes sobre que realment es digués Dr. Jiménez Bordíu, tal com resava a la xapeta que portava a la solapa, aviat es van disipar . I és que després de tocar-li els pectorals i els glutis amb una efectivitat pròpia dels metges més experts, va descartar amb molt de convenciment que es tractés de la próstata , la mixomitosis o el mildiu. A continuació li va demanar que es despullés del tot per fer-li una radiografia dels peus, per descartar que es tractes d’una malaltia psico-patològica. Li va fer la radiografia amb una impresora Epson Estilus, amb tinta original, i els resultats els va encuadernar ell mateix en una luxosa carpeta forrada d’autèntica pell d’os panda, tal com figurava a la factura que li va passar després.
Aquest exahustiu exàmen tampoc va desvelar res, i abans de començar un caríssim tractament de quimioteràpia a base de pastilles Juanola, la Paquita se’n va desdir al descobrir que la sanitat privada tampoc ho era tot. Al final resulta que el que tenia era un litocondri, que és un fetus petrificat , fruit d’un embarras que no va fructificar, però que tampoc va abortar. No té cap dubte, per les característiques, que l’embarras es va produïr al viatge a Copenaghen quan, en una plaça, a la nit, quan anava borratxa, va tirar-se una estàtua d’un artista local alternatiu, que representava una rèplica d’en David d’en Miquel Àngel, però amb una verga enorme. Al final va haver d’anar a n’en Pica de Malgrat perquè li fes massatges pel dolor, a n’el director de la Caixa perquè li fes un préstec per pagar la factura del xino. I és que , els metges, guanyen molt més a House o a Hospital Central que en directe, tant els de la pública com els de la privada. O no?