Barcelona olímpica

02-03-2010
Benvolguts radioients i contertulians, després d’una setmana d’absència per motius que no revelaré però que va ser perquè vaig anar a la Corporación Dermoestética a veure què podiem fer amb mi, torno per comentar una de les notícies més impactants dels darrers temps: La candidatura de Barcelona per organitzar uns Jocs Olímpics d’Hivern.
Ja sé que a primer cop d’ull pot resultar estrany que una ciutat on va nevar per darrer cop quan el seu alcalde anava amb bolquers, vulgui optar a organitzar uns jocs d’hivern. Sembla il·lògic que es puguin muntar uns jocs de neu on la temperatura mitjana a l’hivern supera els dotze graus, i on el seu principal atractiu turístic són les platges i la possibilitat de passejar-se per la ciutat sense samarreta, fins i tot a l’hivern si s’ha begut prou. Però res més lluny de realitat. Mirant-ho bé no hi ha cap lloc millor que Barcelona per fer aquests jocs: La ciutat no té cap experiència en esports d’hivern (això asseguraria que hi haurien més morts d’atletes que a Vancouver, amb el seu impacte mediàtic corresponent); el suport de la gran afluència de públic prevista asseguraria com a mínim tantes medalles com les que ha conquerit l’equip espanyol enguany; com que no hi ha neu ni a l’estiu ni a l’hivern, es podrien muntar els jocs a l’estiu i així s’ompliria el buit que deixa el futbol, que fa vacances per aquestes dates; i a més a més es donaria coartada a l’Ernest Maragall que ara tindria excusa per enviar els escolars a esquiar, a veure si surt un altre Paquillo Fernandez Ochoa. A més a més, això de no tenir neu a la vora, tampoc ha de ser impediment per demanar ser la seu d’aquests jocs olímpics, no oblidem que a Madrid, per exemple, hi va haver-hi durant molts d’anys, l’extint Ministerio de Marina, o que actualment hi tenen la seu social empreses com Transmediterrànea.
I és que hi ha m’hi veig. Els canapés, vull dir la rcepció de les delegacions, s’hauran fet al Palau de la Música, a càrrec de...bé, s’haurà fet al Palau de la música . La visita guiada per la ciutat correrà a càrreg d’en Zapatero, que amb el seu perfecte anglès, explicarà als màxims mandataris mundials breus pinzellades històriques, com la revolució urbanística que representà per Barcelona el regnat de felip V, amb la creació de la Ciutadella , o el castell de Montjuic. També els portarà a fer visites culturals a llocs tant emblemàtics per Barcelona com la llibreria Europa, o a una exposició de fotografies de l’Agustí Centelles, cedides temporalment pel Museu reina Sofia de Madrid. Per finalitzar la visita d’una manera divertida s’els convidarà a pixar-se en un cèntric carrer de la ciutat, que previament haurà estat tallat al trànsit i al pas de vianants.
El dia de la inauguració serà inoblidale, amb la pista de gel del palau blaugrana plena fins la bandera amb quasi 2000 fervents espanyols cantant a l’hora “!A por ellos, oé!”. La tribuna de personalitats estarà encapcelada per en Marichalar (és l’unic que es trobarà aquells dies amb certs lligams amb la casa reial , ja que la resta de la familia estarà de vacances a Mallorca). Segurament estarà acompanyat pel flamant nou president de la Generalitat, el molt honorable Joan Laporta.
Els jocs seran breus, ja que s’hauran d’anul.lar absolutament totes les competicions per falta de neu. Això permetrà que Espanya empati en el medaller amb les màximes potències mundials en esports d’hivern. Un èxit sense precedents.
El dia de la clausura dels jocs, la tribuna estarà plena a vessar amb els vuit-cents trenta sis nets del rei que hi hauran per aquelles dates, amb les seves respectives mainaderes i guardespatlles, i amb la infanta Elena, que deleitarà al públic amb un moc reial encara més espès i més verd que el dia de la clausura dels paralímpics.
En Samaranch, que aquell any celebrarà el seu cent trenta cinquè aniversari, clausurarà l’esdeveniment amb les paraules: Han sigut els millors jocs d’hivern de la història.