La Consulta Sobiranista

14-12-2009
Benvolguts radioients i contertulians, avui és el dia de l’endemà, el de la ressaca d’una nit electoral plena de nervis i emocions. I és que tot el país va estar fins a les altes hores de la matinada, sense clucar ull, pendent de les darreres dades de l’escrutini, i escoltant amb atenció les declaracions dels portaveus dels diferents grups polítics. Va ser una nit per a la història, on el poble català va exercir un cop més el seu dret a vot. Que maco, tots pendents de les urnes...Tots? No! Un petit grup d’irreductibles peperos i socialistes ha resistit l’invasor i ha contraatacat amb panflets i consignes contra aquesta consulta. Aquets valents s’han enfrontat a tot un poderós exèrcit de catalanistes separatistes per defensar que el castellà no perdi el 96’5% de quota a les pantalla als cinemes de Catalunya; o que un Tribunal Constitucional establert a sis-cents quilòmetres del nostre país, i format per gent que no ha trepitjat mai Catalunya i que ens té una profunda animadversió, pugui decidir impunement sobre el nostre futur com a país; o que els nostres impostos se’n vagin a Madrid perquè els reparteixin entre les comunitats autònomes, perquè els alumnes dels seus coles tinguin ordenadors mentre els nostres ens els hem de pagar. Per tot això i per molt més , hem d’agrair a tota aquesta colla que ens hagi fet obrir els ulls, i que ens hagi fet entendre que si una cosa és il·legal, perquè així ho diu la Constitució, no s’hauria de fer. Hem comès un error convocant aquesta consulta, perquè no hem fet cas del que diu la Constitució. Una Constitució que es va redactar de mutuu consens entre el govern franquista sortint, i uns demòcrates moderats de centre-dreta, i que va ser votada afirmativament per una majoria dels electors d’aquella època, excepte al país vasc.
Així que els catalans estem cometent una greu equivocació que fa que la resta d’Espanya, per primer cop, ens miri malament. No podem desafiar la nostra pròpia Constitució, perquè aquesta Constitució és una Constitució democràtica, ve ...no és democràtica perquè si ho fos l’hauria pogut votar la majoria de la gent, i els més joves de cinquanta anys, que som la majoria dels votants, no l’hem votat perquè érem menors d’edat quan es va fer el referèndum. Però sí que és una Constitució justa, be...justa , justa, no és perquè a la carta dels Drets Humans de l’ONU es reconeix el dret que tenen els pobles a escollir el seu propi futur, dret que ens nega la Constitució espanyola. Però sí que és legal, tan legal com ho eren, per exemple, les lleis de l’època franquista, que encara que no eren democràtiques ni justes, com aquesta Constitució, sí que eren legals, perquè les havia promulgat el govern vigent. I la Carta Magna, tal com ens recorden aquests peperos i socialistes irreductibles, és intocable (encara que la pròpia Constitució estableixi mecanismes per modificar-la i adequar-la als nous temps), i només es podria tocar si fos en benefici de la majoria, sempre hi quant hi hagués consens de tots els espanyols, i per una causa de força major, com per exemple, com s’ha apuntat a vegades, per permetre que una pubilla reial accedeixi al trò, si no hi ha cap mascle que serveixi.
I és que, tal com diu en Zapatero, aquestes consultes no serviran per a res perquè la llei és la que és, i és igual per a tots. No cal que anem a votar, no perdem temps. Mai al llarg de la història cap consulta, cap moviment, cap iniciativa popular destinada a canviar una llei injusta ha tingut èxit. Bé, sí, algunes, bastantes (però no cal dir-ho massa alt).
He sentit a dir que aquests brètols de “La Puput” estan començant a treballar per convocar una consulta sobiranista a Palafolls per l’abril, tal com ho faran algunes de les poblacions veïnes que encara no han fet, com Pineda o Calella. Ja els hi podeu anar dient quan els veieu que el que fan és il·legal i que no contin amb vosaltres per anar a votar lliure i pacíficament en una consulta que pregunti si es creu convenient que tothom que visqui i treballi a Catalunya pugui decidir democràticament el futur que vol pel seu país.
Ara sí, fins l’any que ve.