L'església catòlica

“La Columna” Espai del programa de Ràdio Palafolls “Fòrum Palatiolo” emès el 03-11-2009.

Bon dia estimats radioients i contertulians, avui parlarem, i molt bé, de l’església catòlica. És ben sabut per tothom que, malgrat que la seva tasca evangelitzadora és molt ben valorada i imprescindible avui en dia, sobretot per la manca de valors de la nostra joventut, aquesta institució està en plena crisi de vocacions i de feligresos. I perquè? Perquè no s’ha sabut adaptar els nous temps. Posem per exemple una de les institucions que sí que ha sabut superar la crisi: El futbol. Cada vegada té més adeptes, sobretot a Catalunya. Perquè no imitar-lo? L’església catòlica hauria de promoure, per exemple, que després de que el capellà fes una bona omilia, els feligresos podessin fer la onada; o que amb el carnet de catòlic tinguéssis el seient reservat per a tota la temporada i el podessis vendre a “seient lliure” els dies que no anessis a missa; o que fitxar un bon predicador de la competència no fos un problema moral sinó econòmic. En aquests sentit els americans, com amb moltes altres coses, ens portem molts d’anys d’avantatge: Ells tenen molta varietat de confessions que lluiten entre elles per aconseguir feligresos de la competència, amb múltiples i variopintes propostes d’allò més originals: Uns diuen que si t’apuntes al seu club t’en lliuraràs de la fi del món que està a punt d’arribar, com els Testigos de Jehovà; altres que si et converteixes et permetran tenir vàries dones, com els mormons o els musulmans; altres que es passen les misses cantant i ballant, montant-se unes farres increïbles, com els evangelistes; i altres que només t’ofereixen la salvació divina, com els catòlics, i que a sobre si et despistes et magregen el teu fill. Aquets últims ho tenen magre. I és que de clientela només els hi queden quatre iaies, que no canvien de club més que res per mandra. Però abans la cosa era diferent. Recordo, per exemple, que a Palafolls el pagès que volia aconseguir que un dels cacics del poble (els Gasiva o en Puig) li arrendés un tros de terra per treballar, havia d’anar a missa durant una bona temporada, posar-se al primer banc, passar la bacina i portar el Sant Cristo per la processó de Setmana Santa perquè el mossèn intercedís per ell davant aquets terratinents locals. Abans sí que l’església catòlica donava un plus. Però ara no, i a sobre tenen un problema: Com que abans era obligatori anar als seus espectacles, no calia que fossin divertits i entretinguts. Però ara no és obligatori anar a missa, i aquestes litúrgies continuen sent tant avorrides i sense emoció com abans: Sempre guanyen ells, els catòlics, i el premi és el mateix: El cel, tant si ho fas bé com malament. I per això la gent s’ha avorrit i s’estan quedant sense clientela. Però ja he trobat la sol·lució: Posem per cas que hi haguessin moltes confessions alhora, com als Estats Units. Posem per cas també que decidissin fer una lliga: La religió que al final de la temporada aconseguís guanyar (sumant per exemple els punts que puguin donar la captació de nous feligresos, les millors pregàries, les obres de caritat més espectaculars, els entrenadors més beats, etc...) tindria com a premi que els seus adeptes anirien al cel. La resta de membres de les altres religions anirien a l’infern. Hi hauria molta emoció, amb guanyadors i perdedors, amb premis i càstics, que és el que el públic demana. Segur que l’església catòlica aconseguiria molts més socis i enfervorits simpatitzants dels que te ara. Algú té una proposta millor?