La roba de marca

“La Columna” Espai del programa de Ràdio Palafolls “Fòrum Palatiolo” emès el 10-11-2009.

Estimats contertulians i radioients , avui parlarem de la roba de marca. Ja sé que sembla un problema trivial, però pels que som mileuristes amb fills adolescents aquest és un tema molt important. I és que segons un estudi realitzat recentment per la prestigiosa revista científica Diez Minutos, onze de cada deu adolescents prefereix mes portar samarretes Custo Barcelona que no pas Abanderado. Aquest estrany fenomen té atònits a psicòlegs i sociòlegs que veuen com en poques dècades s’ha passat de voler portar roba pintada a mà per un mateix, o portar roba vella del pare o la mare, o la xupa de la parella, a preferir que els pares es gastin una milionada per una samarreta horrorosa, que si la trobessin al mercat de Tordera a un euro amb la marca “mirainotifixis”, no la comprarien ni borratxos. Què els hi està passant a la nostra joventut? Perquè s’estan tornant pijos si nosaltres, els seus pares, no ho erem? Aquests mateixos sociòlegs que estudien el cas han investigat les causes d’aquest canvi de tendència, i una enquesta a peu d’urna els ha portat a la conclusió de que la joventut d’avui en dia són senzillament uns tarugus. Malgrat tot, encara que sembli mentida, cap d’ells reconeix ser-ho, i posen com a motiu de les seves preferències a l’hora de triar la roba tonteries com el fet de que amb aquesta roba es lliga més, que la porta en Ronaldinho, que no val la pena escarrasar-s’hi, ja que si es perdés el temps triant roba que no està de moda es crearia la moda d’anar amb roba que no està de moda i estaríem a les mateixes, i fins i tot uns altres diuen que la porten perquè són uns anti-sistema (sic). La mateixa enquesta s’ha fet als pares i les respostes han sigut bàsicament que els joves d’avui en dia tenen el gust al cul, o que ho fan per fotre els pares.
De totes maneres cal reconèixer que els gustos de la gent gran també han canviat al llarg dels temps i cada vegada és més difícil trobar alguna llar que, per exemple, utilitzi genolleres per apadaçar els pantalons, o compri al mercat jerseis d’espuma de coll al,t o pantalons de campana a la vella botiga de poble que fa liquidació per jubilació. I si mirem la cistella de la compra també ens serà difícil trobar “methode champenoise” Dubois, pastilles de sabó per retar la roba a mà, o paper de vater Elefante. Però hi ha una element ben diferent entre els nostres fills i nosaltres: Nosaltres tenim pasta i ells no, es a dir, nosaltres podem triar, perquè els peles son nostres, i ells s’haurien de conformar amb el que nosaltres els hi donem, perquè encara no es guanyen les garrofes. I doncs...què passa? El que passa ens que ens toregen perquè ens deixem torejar. Però això té sol·lució: Només cal fer cas a aquests tres petits consells que el vostre particular supernani de Palafolls gentilment us ofereix: Primer i norma bàsica: No tenir fills sota cap circumstància. Segon: Si per aquelles coses no ho heu pogut impedir, mateu-lo abans no sigui massa tard. I tercera i última regla: Feu cas a algun dels dos primers consells. I si per qualsevol motiu no heu pogut seguir aquestes normes, “valor i al toro”, que més es va perdre a la guerra de Cuba. I és que si no podeu contra les marques, alieu-vos-hi: Compreu-vos samarretes Billabong, jaquetes Roxy , pantalons Oxbow i jerseys Quicksilver. Segur que a partir de demà mateix els vostres fils llençaran tota la roba de marca a les escombraries i no en demanaran mai més. Adéu-siau.