La crisi econòmica

“La Columna” Espai del programa de Ràdio Palafolls “Fòrum Palatiolo” emès el 27-10-2009.

Bona tarda estimats radioients i contertulians, fa molt de temps que tothom, polítics, mitjans de comunicació i la gent en general parla d’una qüestió que ens té a tots molt preocupats: La crisis. Però dic jo...quina crisis? Si no hi ha motiu de preocupació! Estem en bones mans. Sense anar més lluny, per fer front a aquesta crisi el govern d’Espanya ha ideat un pla estratègic de xoc basat en tres pilars bàsics: 1. Donar més milions als bancs, 2. Congelar el sou a la Casa real i 3. Comprar el triple de vacunes contra la grip A de les que fan falta. Però si això no us sembla prou, tranquils , perquè hem de dir que el govern de la Generaliat tampoc s’ha quedat curt, hi ha optat... per no fer res. Però han sigut els ajuntaments els qui han trobat encara una sol·lució molt més ingeniosa i efectiva per fer front a la crisi: No pagar als proveïdors.
Però tothom sap que qui realment té la clau per superar aquest mal tràngol som nosaltres mateixos, els ciutadans d’apeu. I és per això que , humilment, us presento unes senzilles mesures que he ideat i que tothom pot fer. De ben segur ens ajudarà a tots a superar la crisis. L’he titulat el “Decàleg contra la crisi”:
Punt 1- Mirar de pagar-ho tot en negre i de defraudar a Hisenda tot el que es pugui. 2-No pagar la pensió a la “ex”. 3-Explotar sexualment els fills. 4-Demanar-li calers al sogre. 5-Convèncer a la dona de que es faci una assegurança de vida multimilionaria i després carregar-se-la. 6-Agafar la baixa definitiva per invalidesa total i absoluta abans que et facin fora de la feina. 7-No pagar el lloguer del pis ni les lletres del cotxe. 8-Tirar-se a la beguda (no et farà passar la crisi, però com a mínin te n’onlidaras durant una estona) 9-Estalviar, fer un raconet, que s’estan perdent els bons costums dels nostres avis. 10- Com a últim recurs, en cas d’extrema necessitat, i com a cosa excepcional i temporal acceptar una feina ben remunerada, sempre que no s’hagi de treballar gaire.
Si amb aquests petits deu consells no en tens prou encara, et remeto a una bibliografia imprescindible en temps de crisi: El primer que et recomano és el llibre “El cant dels “pàjarus” ” de Fèlix Millet, o “Es triste robar pero mas triste es pedir” de Francisco Camps, o “Como vivir como los marqueses” de Mario Conde, o “De la carcel se sale, de pobre no” de Jesús Gil i Gil, o“Como pasar por esta vida sin hacer el capullo” de Javier de la Rosa, o per últim “El lazarillo de Tormes” de Miguel Duran. Tots ells imprescindibles.
Si després de tots aquests consells i recomanacions encara no heu pogut superar la crisi només us queda anar a Càritas. Si poseu cara de pena en sortireu carregats, i si després us veneu tot el que us donen encara podreu fer-ne pel vi i el tabac del dia a dia. Però no poseu mala cara que no és la primera ni serà la darrera crisi de la història, i si no mireu en Ruiz Mateos, que després de que en Boyer li robés tot l’imperi va resurgir com un Fènix. Si ell ho va fer, perquè no ho podem fer nosaltres? És molt fàcil, només cal fer el que va fer ell després de que el govern li confisqués Rumasa i el deixés a la ruïna: Va tenir l’excel·lent idea de comprar unes quantes grans indústries, empreses i bancs i ja està, multimilionari altra vegada. Només a un geni com ell se li pot acudir una idea tant genial!
Si gracies a tots aquests consells us en sortiu, penseu en mi, que no arribo a final de més! Fins la setmana que vé.