Còm fer un partit polític

“La Columna” Espai del programa de Ràdio Palafolls “Fòrum Palatiolo” emès el 20-10-2009.

Bon dia radioients , avui parlarem d’una injustícia, però no d’una injustícia petita sinó de tota una injustícia en majúscules. I m’estic referint a la que en Rajoy li ha fet a la Nebreda. On s’ès vist això de prometre-li que seria la jefa i llavors donar-li els galons a la Camatx? No m’estranya que l’enrabiada de la Nebreda hagi sigut monumental! Fins a arribar al punt que vol fer un altra partit, on pugui manar és clar, perquè sinó, de què serveix fer un partit? I és que darrerament està de moda això de fer partits: Ho va estrenar la Rosa Díez , després els Ciudadanos de l’Alberto Boadella i fa poc en Carretero.
I vosaltres, estimats radioients i contertulians, no hi heu pensat mai en això de fer un partit polític? Sembla fàcil però la veritat és que té el seu què. El primer que s’ha de fer és formar una cuadrilla: Normalment es busca gent de la família, però familia política, com cunyats , sogres , etc.. que no comparteixin els teus cognoms perquè no es vegi massa el plumero. Ja hi haurà temps quan es governi de posar-hi el fill com en Sarkozy o en Pujol, o el germà com en Maragall o en Carod-Rovira. Després s’ha de buscar unes sigles que identifiquin el partit, uns colors i un logotip. Normalment s’ha de posar algun mot del que no ets, per agafar clientela de la competència que d’una altra manera no tindries, per exemple el PPC hi posa Catalunya, CiU posa Unió a la coalició, ERC hi posa Esquerra, el PSOE hi posa socialista, o el més curiós , el Partido Revolucionario Institucional de Mèxic. En quant a als logotuips hi ha partits que ja els hi venen donats, com la falç i al martell als partits comunistes (encara que avui en dia seria més modern canviar-lo per una segadora i un torn, per exemple). I altres opten per uns símbols que els identifiquin , com ara el PP amb un bon “pájaru”, o CiU amb un símbol que no se sap ben bé què és.
Un cop es té el nom i el símbol s’ha de buscar el finançament: Quan s’està governat no hi ha cap problema: S’encarreguen uns quants estudis o projectes valorats en uns pocs mils d’euros que acabin costant un bon feix de milions , o s’encarreguen evens a empreses externes per un valor que triplica el seu cost real. Però si encara no estàs governat el millor que pots fer és fer-te amic d’algun prohom que et subvencioni el xiringuito fins que manis, a canvi de fer la vista gorda als seus negocis quan estiguis al poder. Si pot ser se n’ha de triar un que encara no estigui a la garjola: En de la Rosa i en Millet ja no valen. És molt fàcil reconixer-ls: Són rics sense saber-se com ho han fet, estan posats a tot arreu i subvencionen des de les FAES fins el PI, passant per Convergència o els socialistes.
Finalment s’ha de buscar una ideologia, que encara que sigui el de menys, sempre és convenient tenir un parell a tres de titulars que identifiquin el teu partit. Normalment el que es fa és encarregar-ho a una empresa de màrqueting i ells mateixos.
Quan tens tot això en marxa només cal esperar: Si tens sort et votaran quatre iaies pel teu pentinat o per la teva corbata i treuras un escò que et donarà una pensió vitalicia encara que no apareguis mai pel Congrés, i si els designis del senyor no s’han encaminat a fer-te triunfar en el món de la política, el millor és fer-te estimar per algun dels grans, que et llogin i que t’enviin a algun país exòtic a gaudir d’unes llargues i merescudes vacances molt i molt ben pagades, com va fer , per exemple, l’Àngel Colom.
Jo ja estic decidit a fer-ne un. I vosaltres, algú s’anima a venir de segon amb mí? Fins i tot ja he pensat un títol, que segur que triunfarà: Partit Socialpopular Democràtic de Centradretaesquerra.
Espero resposta.