Madrid s’ha quedat sense olimpiades. Ha sigut injust. Tot el país s’ha entristit, sobretot nosaltres els catalans perquè ja teniem la cartera a punt per pagar la millonada que haguessin costat les olimpiades de la capital d’Espanya. Tenien el millor projecte, les infreestructures acabades i un reputat i eficient equip gestor. I tots ho teniem coll avall, quina pena!. Imagineuvos la inauguració: Al palco del Santiago Bernabeu el rei estofat fent de venerat i estimat cabdill de tots els espanyols, tallant la cinta i rebent els visques d’un públic entusiasta, com el del dia de la final de Copa del Rei , a València l’any passat. La reina (veient la gradería tant exaltada), buscant desesperadament el torero entremig de la gespa per donar-li les orelles i la cua. En Samaranch, aprofitant que està a Madrid , explicant-se batalletes amb el seu vell amic de l’ànima, en Blas Pinyar. La princesa Cristina negociant amb en Brufau un augment de sou a canvi de que la Caixa pugui continuar dient que la té en nòmina. El públic que envolta el palco histèric demanant a la princesa Elena el moc que li regalima llavi avall, i el seu ex, en Marichalar flairant un polvos blancs que s’ha comprat amb l’assignació que li passa anualment la Casa reial perquè no els empipi. El príncep Felip lluint la seva darrera condecoració de Teniente Coronel de los Tres Ejercitos o Más, medalla aconseguida després de superar un dificilíssim curs per correspondencia del CCC. En Gallardón i l’Aguirre morrejat-se en públic . En Berlusconi amb un parell de Txitxolines a cada costat,com a assessores d’imatge. L’Aznar parlant en català a la Botella. En Millet còmodament espatarrat en un palco preferent ,per haver fet del Palau de la Música el principal esponsor de les Olimpiades . En Rajoy ,en minifalda i còfia, venent cacahuets i bocates de calamars. En Camps, impecablement vestit. La condesa de Alba, amb una urna a la mà plena de pell incorrupte de la seva noble papada, que subhastarà per a beneficencia pròpia. Tots s’han quedat sense! No hi ha dret! I això que ja havien triat l’abanderat i tot. La abanderada millor dit, la Yoli Berrocal , la més representativa d’Espanya, que encarna la cultura , l’esperit i l’essència d’aquesta gran nació. Ah! quina gran nació Espanya. Segur que si les olimpiades s’haguessin fet a Madrid els espanyols s’haguessin endut la majoria de de les medalles (però no hi hagués hagut problema perquè estarien assegurades). A més a més els avantatges que haguessin tingut els turistes que vinguéssin a les olimpiades no les tindrien enlloc més: A Espanya es pot fer pipi al carrer, es pot anar sense samarreta, pots emborratxar-te per quatre duros, pots trovar piles de nigerianes que t’ho facin en qualsevol cantonada quasi de franc, pots anar a un hotel amb todo incluido per deu euros la nit (si el contractes des d’Anglaterra), i si t’agrada Espanya et pots comprar un terreny a la Comunitat valenciana i construir-hi sense permís, sempre i quant facis una petita donació.
Però res, s’han quedat sense olimpiades. I a qui les hi han donat? A Rio de Janeiro! Si no hi ha res a Rio de Janeiro!. Perquè ja em direu, les platges, ni punt de comparació amb les de Madrid, ni el clima de Brasil, que sempre han d’anar amb màniga curta, i la pobresa…Són tant pobres que ni tant sols tenen roba per fer els biquinis de les seves dones: Els han de fer tant petits que ho ensenyen tot! I parlant de dones, aquí sí que no hi ha comparació: En tot Brasil no trobareu cap noia tant sexy com la madrilenya més famosa, l’Arantxa Sánchez Vicario. Això si que és una dona guapa, i no les que corren per Rio. I de la festa no em parlem! A Madrid hi ha el teatro de la Zarzuela, amb magnifiques representacions d’operetes d’insignes autors espanyols. O els tablaos flamencos, on els cantaors delecten al públic amb profundes cançons amb missatge. O les corridas, un espectacle cultural molt educatiu i enriquidor que mostra al món la riquesa cultural i artística d’Espanya. I al Brasil que hi ha? Tret de les platges, del clima, de la festa , del carnaval, de la samba, de la caipirinya, de les mulates …no queda res! Quin país més aburrit!
Però que Madrid no desesperi, que ho torni a demanar pel 2020, que entre tots ja pagarem el que val la inscripció i el que costa acabar de fer totes les infreestructures, que per alguna cosa és la nostra capital, la capital del nostre país , que tant ens estima i amb la qual ens sentim tant identificats!. Perquè estic segur, completament segur, que a part d’en Carod Rovira, no hi ha cap català que s’hagi alegrat que no hagin donat les olimpiades a Madrid, faltaría més!
Algú d’aquesta taula s’ha alegrat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada