Tothom ha guanyat

“Les alegries del culé” al programa “Tal com sona” de Ràdio Palafolls del dia 29-05-2007. Ja han arribat a un punt de maduresa difícil de superar.

Hola a tots un cop més. Fa dies que per alguana raó o altre no he aparegut per aquí i per això encara no he parlat de l’esdeveniment més important que ha passat en aquest poble en els darrers quatre anys. Avui parlaré de les eleccions municipals del vint-i-set de maig. I no em dol parlar-ne , encara que finalment no hagi sortit elegit regidor. A les properes eleccions segur que ho aconsegueixo, si finalment trobo algun partit. I és que aquesta vegada ni els d’Iniciativa m’han volgut a la seva llista. Però és igual, al que anàvem, que avui estic molt content per poder tornar a parlar de política des d’aquesta emisora després de la llarga quaresma imformativa. Aquests programes anteriors, en que tots hem fet mans i mànigues per esquivar fer qualsevol referència al PP, s’han fet insoportables. Però això ja s’ha acabat. Ara ja podem fer un anàl.lisi dels resultats com Déu mana, des de l’objectivitat , la imparcialitat i el rigor que em caracteritza. No he sentit cap declaració post-electoral dels candidats, i demano disculpes des d’aquí a Ràdio Palafolls per no haver-la escoltat després del tancament de les urnes, però de ben segur que tots han guanyat. Els uns perquè realment ho han fet, els altres perquè han augmentat en percentatge, els altres perquè ho han fet en vots i els altres perquè després de la dura campanya en contra seva han perdut menys del que tothom esperava. El que s’ha vist clar és que no hi ha una relació directa entre la mida de la butifarra que regalaven els candidats als futurs votatns, amb el nº de vots obtinguts. Tampoc hi té a veure la qualitat ni la quantitat d’imflables instal.lats a la població, ja que moltes vegades eren usats per menors de divuit anys, es a dir individuus sense dret a vot. Suposem que és una inversió de futur. El que sí té una relació directe és la quantitat de migdiades enviades al garet per la megafonia d’un cotxe que feia , en castellà, propaganda d’un candidat. No s’entenia res del que deien, però com que a Palafolls no es presenten els de “Ciutadants”, és fàcil d’endevidar qui eren.

Però anem al gra. Si es veritat que ,com deia el filòsof, la política és l’art d’aconseguir els vots dels pobres i les peles dels rics, a Palafolls el ganxo principal per aconsegui les dues coses han sigut uns magnífics cartells electorals que d’un cop d’ull t’imformaven de les intencions de cada partit. El PSC es presentava amb unes Noves Idees, i tot i posar l’adjectiu “Nou” amb tot el que això evoca ( Fuerza Nueva, Nuevas Generaciones, la Camisa Nueva) , van aconseguir els resultats desitjats. El seu candidat es presentava fotoxopejat , sense arrugues , sense canes i amb un somriure que recordava en Conrad Son quan el succionen. La jugada li va sortir bé. El de can Jordà de la carretera , cap de llista sorpresa de CIU, tampoc es pot queixar , ja que ha tret un millor resultat que si s’hagues presentat el certamenn de mister Espanya, per molts maletins que hagués portat. Tant bufó que era de petit... En Patalina també pot estar contet, ja que Esquerra ha repetit resultats. El seu rostre en el cartell, presuntament fotografiat desde els parametres del dogma (si no no s’enten) suposo que volia representar més la riquesa d’esperit que no pas una façana comercial. Com a mínim la segona part l’han aconseguit. Del senyor Osorio , he de dir que ni el coneixia n’hi n’he pogut aconseguir gaires referències, però el que em comunicava el seu cartell era que els d’Iniciativa volien enfatitzar la primera part del seu cognom , en la seva variant “os que no ha pogut fer l’ivernació per culpa del canvi climàtic i ara està de mala hòstia”. Mira , ben mirat , una manera molt subliminal de mostrar la seva aposta per l’ecologia i per la salvació del planeta. Amb una mica més de cara de mala llet fins i tot per la salvació de l’univers. I finalment el gran triumfador de la nit : El PP. Tot i tenir un candidat visiblement de més edat que en Valentí , el fet de que el seu retrat fos d’unes dimensions molt més reduides que les del candidat del PSC ho dissimulava força, i alhora resaltava el lema de campanya ,“Confianza”, que ni com anell al dit . I és que si hi ha una persona que inspira confiança a Palafolls, què dic a Palafolls! al món mundial! aquests és sens dubte l’Oscar Bermán.. Així doncs , gràcies a una mordaç i ben dissenyada campanya electoral, no exenta de video, el PP s’ha acostat molt i molt , ha anat d’un pel, a aquells resultats que , exultant, vaticinava des del panflet pre-electoral que van repartir casa per casa i que deia que segons les seves estimacions l’Oscar Bermán seria el proper alcalde de Palafolls. Enhorabona per l’ull clínic.

Així doncs tots contents, i com deia en Julio, la vida sigue igual, i jo que m’en vaig que està a punt de començar “El diario de Patricia”.

Adéu siau.