La meva mili

“Les alegries del culé” al programa “Tal com sona” de Ràdio Palafolls del dia 12-06-2007. Escolta “Tal com sona” .Sona bé.

Bona tarda amics, una setmana mes amb tots vosaltres per parlar un cop més d’un tema de candent actualitat que de ben segur us interessarà a tots. Avui parlaré de la mili. I es qui si hi ha alguna cosa que tothom ha fet alguna vegada aquesta és la mili. Els que l’han fet perquè l’han fet; les dones, perquè han hagut de passar la mili del nòvio, o milis dels nòvios; i els que no l’hem feta perquè ja ens hem espavilat per apendren’s moltes anècdotes per quan en una conversa d’homes toquen el tema no quedar desplaçats. Perquè quan es reuneixen dos o més homes segur que s’acaba parlant de la mili. Primer el futbol, després de dones i després la mili (excepte si és una reunió d’intel.lectuals ,que parlen d’en Vinyoli, el poeta). Les dones ,en canvi, no ho fan això, no tenen treuen temes tan vulgars, segurament parlen de coses menys trivials com la filosofia clàssica, els avenços en la investigació de cèl.lules mare, o a les noves teories nmemòtiques. I és que parlar de la mili s’està perdent, té els dies comptats. Això de que ara no sigui obligatòria en té la culpa de tot. D’aquí quatre dies la gent ni tant sols n’haurà sentit a parlar. I és una llàstima perquè la mili et curtia , et feia un home i aprenies disciplina. I també aprenies moltes anècdotes divertides, que els que no vam tenir la sort de fer-la, ens hem perdut. Jo però, sempre he procurat dissimular-ho i quan surt el tema no em quedo enrera. Les meves anèctotes preferides, manllevades es clar, són les d’aquell company que feia tot el dia la moto pel pati del cuartel fent-se passar per boig i quan al poc temps el van llicenciar va fer veure que deixava la moto aparcada i sortia del cuartel caminant. O aquell altre que quan estava fent guàrdia va entrar un general i li va dir a sus ordenes mi teniente. No us podeu imaginar el puro que li va caure. O quan els comandaments estan borratxos a la cantina , o quan algú el destinen a fer feines a casa d’un mando i li surt la dona del tinent en calces buscant marro. Aquesta és la meva preferida i hi afegeixo tota mena de detalls, alguns de molt pornogràfics. I parlant d’anècdotes pornogràfiques els que hitenen molt a dir són els soldats d’unes quintes anteriors a la meva que van fer la mili al Aiun, i que poden afegir tot un ampli repertori d’experiències sexuals amb camells, que si vouleu us explico. No? No cal? Bé, no tot s’acaba amb els camells, també es pot fardar de la bona mili que t’has tirat perquè has sigut molt intel.ligent i t`has pogut enxufar, per exemple, a la barberia. Això té el perill de que llavors costi d’explicar el perquè al sortir de la mili no has fet servir mai més aquesta suposada intel.ligència. Però no només hi sortien guanyant els nois amb la mili: Les seves mares es podien desfer durant una bona temporada d’un lepra plasta que no la deixava tranquila. Una temporada sense fer-li el menjar, ni rentar-li la roba , ni fer-li el llit no li va malament a ningú. I a més estaven molt orgulloses de poder portar el retart del seu fill vestit de militar a la cartera. De fet totes les cares dels quintos són iguals, repades i amb cara de tonto, així que la meva mare li va demanar a la veina que li donés una foto del seu fill vestit de caqui i la feia passar com si fos jo. Un altre col.lectiu que en sortia molt beneficiat del servei militar ( i que ara pateix més que ningú les consequències d’aquesta supressió) son les novies dels que feien la mili, que durant un any es tiraven a una desenfrenada vida d’excesos, vicis, alcohol i sexe, com una mena de despedida de soltera d’un any. També ens en aprofitavem els que no vam fer la mili, que complaiem tots els desitjos d’aquelles noies que tenien el nòvio a la mili i que es tiraven a una desenfrenada vida d’excessos, vicis, alcohol i sexe, especialment sexe. Bé aquest no era el meu cas, perquè jo sóc creient. Tot això vé a cuento perquè quan veig el meu Jonatan amb vint i molts anys , escarxofat al sofà o jugant a la play tot el dia, penso primer amb tot el que es perd al no poder fer la mili… i després en que no s’ananirà mai de casa. Una dia li vaig dir, parafressejant l’innoblidable eslògan de l’exèrcit que va despertar l’esperit patriòtic de molts joves de la meva època: “Jonatan, la Marina te llama” i em va dir “no la coneixo, està bona?”. I és que a la mili ens feien homes i ens ensenyaven a espavilar-nos tot sols. Ara en canvi un jove no sap viure sense la mare, i no s’envà de casa fins que no troba una noia que li promet que la suplirà. Però al poc temps el tornen perquè la noia veu que allò no és un home ni és res (com que no ha fet la mili, no l’han fet un home). I és el que em passa a mí, que com que no he fet la mili no he après a ser un home de debò , i no he pogut transmetre al meu fill tots aquells valors de valentia , patriotisme i virilitat que els meus companys han trasmès als seus fills. I això també es pot traslladar a l’escola, on si sumes a les dones docents els mestres que no han fet la mili, dona com a resultat una generació de joves que no ha rebut cap d’aquests valors i que creix sense sense cap mena de disciplina, siguent maleducats, rebels , contestataris, gamberros i drogadictes. I tot això per haver abolit la mili. Senyor Zapatero, torni’ns la mili , que els nostres joves la necessiten ( i si de passada els cuarentons podem treure el nostre bon samarità que portem a dintre per consolar a les noies que tenen el nòvio a la mili, millor que millor).

Adéu siau.