Els superherois

“Les alegries del culé” al programa “Tal com sona de Ràdio Palafolls” del dia 22-05-2007. Des de que escolto el programa menjo més i dormo millor.

Hola, bon dia. Divendres passat vaiga anar a veure Spiderman 3. Per qui no l’hagi vist encara us diré que un noi aparentment normal , per un accident en un laboratori ocorregut dues pel.lícules enrera, adquireix unes qualitat especials que li permeten llençar teranyines per la part interior del canell i així pot anar fent el tarsàn pels edificis d’una ciutat nordamericana. En l’extensa plantilla dels supererois també n’hi han que tenen poders perquè provenen d’altres móns on les seves peculiaritats són comunes a la resta de membres de la seva espècie, com per exemple Superman. També podem dividir-los en bons i dolents, agafant com a criteris els paràmetres cristians de la societat nord-amèrica, bressol de la majoria dels supererois més famosos. Així doncs, els bons serien en Superman, l’Spiderman, en Batman, el Capitan América… i els dolents l’Home de Sorra, el Jocker, el Follet… També n’ha ha que primer són bons i després dolents o a l’inrevés, com Terminator, que primer vol destruir a la humanitat, després salvar-la i després es fa governador de California per salvar a una part de la humanitat i destruir l’altra. Uns altres essers molt interessants són les supereroines, que són uns personatges femenis que fan proeses semblants a les seus congèneres masculins però amb la peculiaritat que presenten uns escots que mostren clarament la gran personalitat de les que els llueixen , amb la qual cosa si les heroicitats que fan no arriben a l’alçada de les dels seus companys masculins, tenen perdó. Per altre banda , a part de certes excepcions del manga japonès, mai se les veu fent actes impurs amb els eus companys de repartiment, cosa que ens deixa en la incògnita de saber si els superpoders de les bones només s’activen per fer actes benèfics o si per el contrari també es poden utilitzar en benefici propi. Un altre subgènere d’aquests personatges són els que, essent gent normal i havent nascut normal , tenen alguna part del seu cos ultra-mega-hiper desemvolupada i això els permet fer algunes coses que a la resta de mortals ens és impossible, com és el cas de Rocco Sifredi. I aquí és on volia anar a parar ( no als superpoders d’en Rocco Sifredi, sinó als de la gent que tenen alguna característica especial que els fa ser superiors a la resta en algun aspecte). Per exemple el mateix Stalin, que tenia la marca del Diable, que és tenir enganxats per unes membranes els dits dels peus. Diuen que al principi de la revolució comunista es va poder escapar de l’exercit del tzar nedant pel Volga a gran velocitat gràcies a aquests super peus. O el cas de Raphael, que gràcies a la seva veu prodigiosa va fer recular tot un escuadró roig a la batalla de l’Ebre. O com en Floid Landis, el darrer vencedor del Tour , que amb un cos innatament sobrenatural va poder superar a tots els seus rivals i guanyar de forma clara i contundent. Però aquests supererois, a l’igual que els nordamericans, també han de patir el rebuig i la incomprensió de la gent. Spiderman va soportar una dura campanya en contra seva per part d’un diari . El mateix li va passar a n’en Superman i també als Invencibles, quan fins i tot van haver de deixar de salvar al món perquè tothom els odiava. I ara em venen al cap , parlant de supererois imcompresos i rebutjats, aquests intrèpits navegants que amb la seva valentia i coratge aconsegueixen en alguns casos fer arribar a les costes canàries uns destartelats cayucos perquè uns pobrets negrets sense futur , destinats a morir d’inanició, aconsegueixin arribar a la terra promesa. O aquests altres personatges, amagats sota complexos noms d’empreses fictícies, que aconsegueixen recalificar terrenys costaners fins ara àrees protegides, sols rústics o parcs naturals, perquè els constructors puguin edificar-hi vivendes perquè els pobrets vellets del nord d’europa puguin venir a gaudir del sol en aquests darrers anys de les seves pobres vides. En definitiva, a l’igual que qui creu que ser rei és fàcil, qui creu que ser supereroi és una bicoca s’equivoca de totes totes. No hi ha cap col.lectiu que pateixi tanta imcomprensió com ells i tot per unes causes justes i honrades. I és per aquest motiu que he decidit retirar-me i no utilitzar més el meu superpoder: A partir d’ara no em sentireu mai més cantar Els Segadors saltant la conga. Adéu siau.