Fem esport.

“Les alegries del culé” al programa “Tal com sona” de Ràdio Palafolls del dia 15-05-2007. Escolta “Tal com sona” ( no coincideix mai amb l’hora que juga el Barça).

Bona tarda, un cop mes. Avui no parlaré de política i no per falta de ganes, sinó per culpa d’un paperet impertinent que tenim enganxat aquí a la finestra de l’estudi i que diu textualment : “Queda totalment prohibit parlar de política durant el periode electoral, i això també va per tu David”. Crec que se’ls hi hauria de donar un premi als cervells privilegiats que han xavat l’idea de que durant les eleccions no es pugui parlar de política a la ràdio. S’hauria de fer el mateix, per exemple, amb el futbol mentre dura la Lliga? O amb la religió durant la Setmana Santa? Proposo La Rata de Dos Patas d’avui a qui ha ideat aquesta prohibició (hem diuen els companys que no, que ja ha estat donada). I parlant de premis…aprofitaré la benentesa per comentar la magnífica cursa que hi va haver a Palafolls ara fa dos diumenges: Nou quilòmetres set-cents cinquanta metres de recorregut de muntanya pels frondosos boscos de Palafolls. Jo mateix, amb la meva familia al complert, puntuals a la línia de sortida i disposats a deixar el pavelló de casa ben alt. He de dir però, que ens va fallar una mica la logística ( o l’ atrezzo com li vulgueu dir) i competir en texans i botes com ho vaig fer jo , era donar massa avantatge a la resta de participans, que semblava que haguessin buidat les prestatgeries del Decathlon amb la quantitat de gatgets que portaven a sobre: Que si goma fluorescent per aguantar els cabells, ulleres de sol aerodinàmiques, cinturó amb ampolleta de beguda issotònica, rellotge cronòmetre per saber quan faltava pel bocata que ens havia promès l’organització, bambes estis “discoteque” i fins i tot hi havia algú que portava un kit de depilació d’urgència per si durant el trajecte passavem per davant d’algunt femer i els efluvis fessin reactivar-se sobtadament els pels de les cames. Això sí, tots aquesta complements de la marca Quetchua, que és la que substitueix la històrica ACME.

El cas és que jo , tot i tenir un físic privilegiat i unes condicions innates per aquest esport, vaig arribar el penúltim, i és que un mal dia el té tothom. Ja ho diuen que el més important és participar. Aquesta posició no tindria més importància, si no fos perquè hem va tocar l’entrepà de mortadela . Malgrat tot dono les gràcies públicament a la meva àvia per deixar-me passar sobre la línia d’arribada.

Però no és de mi de qui volia parlar sinó de la meva filla gran la Neus, que després d’una cursa èpica, va arribar tercera de la seva categoria, que era la de fins a 12 anys, tot i que ella encara en té 9. Li van donar un magnífic trofeig daurat que representava una mà aguantant una mena de taça , tot això en un petit pedestal de pedra. A la inscripció hi figurava la llegenda “ VI Cursa de Palafolls 2007”. El senyor Frances Tresserras i el regidor d’esports de l’Ajuntament ( que no diré que és del PSC per no fer-ne propaganda) , ambdós amb uns envejables perfils d’atleta adients per l’ocasió, van fer els honors i li van donar la copa. També van ser agraciats els tres primers de les categories sènio-home, les tres primeres senior-dona, el primer palafollenc senior-home, la primera palafollenca senior-dona, els tres primers veterans-home, les tres primeres veteranes-dona, el primer palafollenc veterà home, la primera palafollenca veterana dona, i així amb les categories junior, cadet , infantil, aleví…Així doncs tothom va tenir copa , i les vint-i-vuit que encara van sobrar les van sortejar en benefici d’ANESVAD.I és que això és maco, que tothm tingui premi. Jo mateix vaig anar a recollir, orgullós, el de tercer millor palafollenc que visqui al carrer de la Font de Ferro, que hagi nascut al 65 i que gasti un 43. Un magnífic trofeig, idèntic al de la meva filla, que descansa ufanós en un prestatge del meu menjador, al costat de la foto dedicada de Fernando Alonso i d’un papir d’Egipte enmarcat que vaig comprar al mercat de Tordera.

Així doncs , us recomano participar a la cursa de l’any que vé , i més si la última copa que vau guanyar ( en aquell concurs de dibuix que va organitzar aquella editorial que va vendre-li l’Enciclopèdia de la Pintura als vostres pares) ja està oxidada i la voleu canviar per una altra de nova i flamant.

Apa adéu siau que no us vull aburrir més.