Sant Jordi

“Les alegries del culé” al programa “Tal com sona” de Ràdio Palafolls del dia 24-04-2007. Els han felicitat pel programa fins i tot els de la competència.

Bon dia, avui no seria un dia especial , sinó fos perquè és l’endemà de Sant Jordi i toca fer balanç del que ha sigut aquesta diada. Com tots sabeu, a casa nostra, i cada vegada a més llocs, per Sant Jordi és costum , és tradició, que els homes regalin a les dones una rosa en senyal d’amor, i les dones regalin als homes un llibre, en senyal de…de…”té llegeix i deixa de tocar-me d’una vegada , home, pesat!”. De totes maneres si la cosa fos a l’inrevés , no tindria tant d’èxit: Les dones es quedarien sense llibre.

Però el més interessant de la diada de Sant Jordi és passejar per les Rambles de Barcelona i contemplar les parades de llibres, i els seus autors signant-los i fent dedicatòries. Jo cada any, i aquests no ha sigut una excepció, m’hi passejo tot el matí i faig que em signin els llibres que he comprat. Però aquest any hi ha hagut un afegit important i és que com que hi ha eleccions aviat , hi eren tots els polítics. Així doncs Artur Mas m’ha signat el llibre de Julian Baggini titulat El cerdo que queria ser jamón,

Josep Piqué el llibre Insults i disbarats sobre l’estatut de Catalunya, de Daniel Gómez;

en Pascual Maragall l’assaig de Juan Ramón Iborra titulat José Montilla ; en Carod-Rovira el llibre de Tortell Poltrona titulat Els pallassos a Catalunya, i a l’Imma Maiol i en Joan Saura els hi he fet dedicar-me el llibre 69 formas de satisfacer a tu amante de Nicole Balley. Una altra dedicatòria que em va agradar va ser quan el senyor Cervantes em va dedicar el seu llibre titulat Don Quijote de la Mancha, tota una novetat malgrat que els editors hi tinguin dipositades poques esperances. També vaig comprar unes biografies sobre grans personatges de la història de la humanitat, però no me la van poder signar perquè estàven castigats per haver perdut dos dies abans contra el Vil.la-real. Però el que em va fer més il.lusió va ser quan el doctor Corbella em va signar el llibre , ja tot un clàssic, Viure en parella, encara que no em va saber contestar quan sortiria la segona part explicant els seus recents avenços.

I ja cap el tard ja, tothom a cau d’orella escoltant el ranquing dels més venuts, com si fossim a Eurovisión. “ Monzó , ten points, dis puà , dié punto; Pàmies eight points, huit puà, oxo punto; Aceves sero puà , sero point, do millone quiniento mil punto” . Però jo no me n’enfio d’aquests ranquings, perquè mireu, quan vaig tornar cap el vespre a Palafolls vaig voler comprar aquell llibre que feia tants dies que s’anunciava a tots els fanals del poble, i no el vaig trobar a cap parada, ja es deuria haver esgotat. El llibre era Noves idees d’un tal Valentí Agustí , de l’editorial PSC. No entenc que no sortis a les llistes dels més venuts. Llàstima , feia bona pinta. Això em passa per deixar-me les coses pel final.

Però no només es viu de llibres per Sant Jordi, també hi ha les roses. I no només s’en regala a la dona, també s’en regala a les filles, a les mares, a les àvies... I la il.lusió que et fa quan te la regalen? Encara recordo la cara que va fer la meva germana el primer Sant Jordi de festejar , quan la seva futura sogra en lloc d’una rosa li va dir que li regalava un capullo, perquè li durés més. Als tres mesos s’ho van deixar còrrer, cosa que demostra que no n’hi ha prou amb bones intencions. Malgrat tot aquest Sant Jordi ha sigut especial perquè és el primer any que hom ha pogut comprar roses de colors exòtics com el blau o el verd. És previst que la novetat de l’any que vé siguin roses de làtex (sense punxes, es clar, perquè hi ha certa part del cos de la dona que és molt delicada). Totes les roses, això sí , molt romàntiques i sensibles, més que res perquè el seixanta per cent venen d’Holanda, la terra d’en Van Gaal.

I parlant de sensibilitat, no cal dir que el moment més romàntic del dia de Sant Jordi és quan al vespre tornes a casa i regales una rosa a la teva estimada i ella , oh! sorpresa! et regala un llibre. Aquest any la meva dona m’ha regalat el llibre de l’Isma Prados Cuina per a solters … què haurà volgut dir? Adéu siau.