Escolta el programa "Tal com sona". A mí m'agrada més que el d'en Luís del Olmo. I que el de la Júlia Otero.
Bona nit amics, avui em plau parlar-vos d’un tema que m’apassiona: Les nostres tradicions. I és que ara , d’aquí uns dies, exactament la vigília de Tots Sants arriba el jalouín. Una festa entranyable que em porta molts bones sensacions. Encara m’enrecordo quan de petit, tapat amb una manta a la vora del foc, se m’acostava el meu avi al cel sia, i disfressat de monstre horripilat m’espantava sense compassió. I la meva àvia disfressada de bruixa. I els meus pares amb una carabassa al cap fent-me uuuuuuu!!!!!. I quan vaig ser una mica més gran, i parlo ja de fa uns quants anys, amb els meus amics a espantar la gent per les cases i demanar-los caramels.
I en canvi ara …què? S’està posant de moda mejar una cosa que en diuen boniatos, (que m’han dit que són com una espècie de gambes però diferent); i també pane… pina…pana..llets (o algo així) que son uns dolços ,crec, típics de Quentaqui fets d’albergínia, macarrons i bacallà a parts iguales… i també s’està posant de moda menjar castanyes. Bé de fet, ben mirat, aquesta moda moderna de menjar castanyes la vigília de tots sants, o quan sigui, no està malament del tot… sempre que et deixin, es clar, perquè de vegades et cau una bona plantofada. I és que les dones són molt tradicionals!
Però direu, això ho està dient de broma no? Doncs no. Ara ens volen fer creure que això del jalouín és una americanada. Doncs bé al Costumari Català d’en Joan Amades ja figuren referencies a aquesta festa que daten de temps immemorials. I a més a més en Joan Coromines, en el seu diccionari etimològic ens remarca que el mot jalouín és propi de Catalunya i serveix per designar a una festa molt catalana, que se celebra la vigilia de tots sants i que té com a tret principal la teca, com tota la resta de festes de casa nostra. Així, i sempre segons Coromines, jalouín ve de jalo, que vol dir menjo; uí, que vol dir sí en català antic, i la n final és per desapistar, perquè sinó seria molt fàcil.
I és que així ho ha entes fins i tot l’Ajuntament, que té programat per aquesta mateixa nit un curset accelerat de maquillatge de terror, I NO ES BROMA, i a més a mes una sessió de contes de por a la mateixa hora que la Puput fa la Castanyada. Segons tenim entès , al voltans del zansguivindai ( una altra festa molt nostra) també té programat un curset per ensenyar a cuinar el gall d’indi farcit, tal com han fet sempre per aquesta data les nostres mares, avies i besàvies.
Doncs sí, hem de seguir les tradicions, i millorar-les si cal. Mireu, l’any passat em van venir a casa nens disfressats (suposadament de monstres) demanant caramels com cada any. Però ni tant sols es van molestar a voler-me espantar. Només volien caramels. Jo ens n’hi vaig donar uns quants… això sí, amb unes gotetes d’arsènic a dintre. No sabeu com es van espantar els seus pares quan van haver de dur-los a urgències! Així que ja ho sabeu nens i nenes, si voleu passar un jalouín com deu mana, passeu per casa! Adeu siau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada