Tot són pops

"Les alegries del culé" al programa "Tal com sona" de Ràdio Palafolls del dia 07-11-06.

Escolta "Tal com sona", tal com sona.

Bona nit amics, ja han passat les eleccions, que no sé ni perquè es celebren ja que, com sempre , tothom ha guanyat. Tothom ¿ NO!

Un pertit grupuscle de partits polítics d’allò més interessants continuen en el més profund de l’anonimat. Us vareu fixar, que a més a més dels sis més votats hi havia un regitzell més de butlletes que deien :Agafam, agafam. Votam a mí!. I perquè ningú no els va votar, si son d’allò més interessants?. Per exemple, el Partit EI (Escons Insubmisos). Bé aquest ja entenc perquè no els van votar. Només té 5 afiliats. Si us hi aguessiu fixat, a partir del nº6 de la llista ( i n’hi ha 85) ja tots els candidats eren independents , o sigui que no eren del partit.

I el partido azul? No ha aixecat cap des que va morir en xanquete.

També hi ha El PACNA que encara que tingui nom de museu vol dir Partit Antitaurí cantra el maltractament animal. I el senyor Manel Macià Gallemí, es va presentar com a canditat a President de la Generalitat per aquest partit. I si arriba, per aquelles coses, a sortir President? “Ciutadants de Catalunya, aquí des del balcó de la Generalitat us prometo que agafaré el toro per les banyes i no deixaré que ningú ens toregi, i que a partir d’ara queden prohibits els llibres de Suso del Toro, i les toreres”. No es serio.

N’hi ha un altre, que no entenc com tampoc va treure cap diputat, que és Plataforma adelante Catalunya-Alternativa Española- Democracia Nacional. A les targetes de propaganda que enviava als seus simpatitzats hi sortia retratat un nen ros platí, amb els ulls blaus , somrient, amb la bandera espanyola pintada a la galta, amb una llegenda que deia “orgulloso de ser español”. Bé, si tenim en compte que el prototip d’espanyol i espanyola, és ser baixet, moreno, cabell negre i ulls foscos, no ens serà gens difícil adivinar que el pare veritable d’aquest nen serà algun guiri borratxo que s’hauria respallat a la seva mare, en alguna nit boja d’estiu. Així que el que veritablement ens diuen és que el prototipùs d’home espanyol porta unes banyes que arriben fins a Sant Pere. Cosa que tots sabiem però que mai ens haviem atrevit a dir en públic. Ara entenc que ningú els votés.

També hi ha el Partido Humanista. Sempre hi són aquests. I a totes les eleccions. Fins i tot al Referendum. Hi havia Sí a l’Estatut, No a l’Estatut i Partido Humanista. Jo els hi regalaria un escó honorific com a reconeixemt a la seva carrera, com els óscar. No es rendeixen mai. I això que encara no tinc ni idea del que proposen . Encara que pel nom “humanista”, o deu fer referència al humani, que no sé que és ni tans sols surt al diccionari, o a hum , que sí que surt al diccionari i que vol dir que “expressa desconfiança, reticència”. O sigui que l’hauriem de sumar a aquells partits com Plataforma por Catalunya ( perdó, Ciutadants) que volen sumar vots a costa del descontentament amb la classe política.

També hi ha el Partit Republicà Català que, per cert, abans de les eleccions va anar a signar davant notari el compromís de que no aniria mai en coalició amb ERC. (copions,copions)

I malament li han anat també les coses als de Familia i Vida, que contaben tenir tots els vots de la gent que té familia i de la gent viva, però , incomprensiblement, es veu que no ha sigut així.

Però les conjetures s’han acabat i ja tenim en Montilla de president. I ja és d’agrair que es segueixi la tradició, perquè després d’un president amb nom de carajillo, de l’altre, amb fama de veurese’ls a litres, n’hagi arribat un amb nom de fino andalú. Montilla, que maravilla!