Escolta "Tal com sona", val la pena.
El Nadal ja s’acosta…Amunt els cors, alabem al senyor!. Que com ho he notat, que el Nadal ja s’acosta? Pels carrers engalanats? Noooooo. Pels anuncis de joguines a la televisió?. Noooooo. Perquè m’entren ganes de tornar a casa? Noooo…. Per la loteria!!! Sí , sí, la Rifa de Nadal, sabeu? aquells papers que tenen escrit un número molt i molt llarg i que porten enganxats en un extrem un nen amb cara de pena que et demana sense escrúpols que li donguis calers. Bé, no et demana, exigeig!... Els uns pel club de bàsquet , els altres per l’associació de puntaries, per Convergència i Unió, fins i tot en vaig comprar un l’altre dia per a l’Associació per a la Lluita contra la Ludopatia. I es que això de vendre loteria ara està de moda, com els pantalons estripats o les immobiliàries. Et pots trobar gent venent loteria per tot arreu. Les gitanes del metro no demanen, venen loteria. El sagristà no passa la becina, ven loteria. Els morenos de la platja no t’ofereixen cocos ni ulleres de sol: Loteria! . Els romanesos quan entren a casa per les nits, t’amordassen, et pallissen, però no et roben res: T’obliguen a comprar-ls-hi loteria!
I es que no pots sortir de casa sense que t’atraquin. Mireu l’altre dia que anava curt de peles , com sempre, vaig decidir posar-me unes ulleres fosques ,un bastó, enganxar-me a la solapa tot ple de butlletes de loteria antigues i sortir al carrer esperant que els voltors en confunguessin amb un d’ells i em deixessin en pau. Ni aixís. Només de sortir, el fill del meu veí, que té una casa que val una milionada, un Audi A4 i un Mercedes 300 per la dona, i que a més a més s’en va cada any de vacances com a mínim a les Seixelles, em va demanar que li comprés una butlleta per a l’excursió de final de curs del cole. Per l’excursió de final de curs!!! , ell que cada any s’en va a les Seixelles i jo m’he de comformar a fer un bocata a can Gibert .El vaig engegar a fer punyetes. Es clar que després va venir el seu pare emprenyat i perquè es calmés vaig haver de comprar-li cinc butlletes del Círculo Equestre. Estic fart. I estic fart de ser el dolent de la película. Tu creus , que l’altre dia, al bus, s’en va costar un vailet oferint-me’nt i quan li vaig dir que no tothom es va girar i em va mirar amb mala cara. Com si fos un assassí en sèrie. Fins i tot un agent camuflat de la CIA emb va dir que si ho repetia m’enviaria a Guantánamo.
Dons no em dona la gana. No i no. I si toca que s’ho confitin. Perquè aquesta és una altra: I si toca, i si toca i no en tens? T’en penediràs tota la vida. Doncs millor, així no agafaré vicis. Perquè els únics que hi guanyen amb aquesta comèdia son tots aquests mendicaires que volen passar-ho bé a costa meva. Si necessiten peles que currin , com tot quisqui. A mí, que no em busquin més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada