El Club d'Escacs Palafolls

“Les alegries del culé” al programa “Tal com sona” de Ràdio Palafolls del dia 20-03-2007. Si no l’escolteu, vosaltres us ho perdeu.

Bona nit amics. Ja fa quinze programes que col.laboro amb aquesta secció i fins ara només he parlat de coses banals, trivials, que només interessen a la meva mare (per cert, fidel seguidora del “Tal com sona” des de que el seu fill preferit , jo, hi surt). Però ha arribat l’hora de parlar de coses serioses, i de fer d’aquest espai una eina útil de difusió de la riquesa cultural del nostre poble. I res millor per començar que parlar d’una de les assosciacions que més ha fet en aquest sentit per Palafolls: M’estic referint al nostre club d’escacs, el Club d’Escacs Palafolls, del qual m’enorgulleixo de ser soci fundador ,ara ja fa més de vint anys.He de dir, en honor a la veritat, que els començaments van ser molt difícils i que l’origen del nostre club, desgraciadament , no va ser del tot ortodoxe. Corria més o menys l’any vuitanta i molts, quan un grup de joves, quasi bé nens, entre els quals desafortunadament m’hi trovava jo, van entrar en una espiral delictiva, arrossegats pel consum de droga dura, provocat per una incultura pròpia de families desestructurades com les nostres, que ens va dur a fer actes dels quals ara ens avergonyim. Prostitució, robatoris a mà armada, atracaments, violacions…Fins i tot s’ens va acusar d’assassinat, encara que afortunadament no es va poder demostrar del tot (quan el delite hagi prescrit explicaré tota la veritat). El cas és que ja de ben joves passàvem la majoria dels dies a la garjola , i la consequència de tot això és que teniem molt més temps lliure del que haguéssim volgut i que l’aburriment es feia cada dia més insupurtable. És per aquest motiu que quan estant allà dintre ens va arribar a les mans un joc d’escacs, ràpidament ens hi vam aficionar. Al principi ens hi jugavem les dosis diàries amb els altres presos, però quan aquests van veure que no tenien res a fer van deixar de jugar amb nosaltres i varem haver de jugar-nos les garrofes amb els celadors. Si guanyaven ells ens deixavem donar pel darrera sense oposar resistècia, i a més a més gemegant. Si guanyavem nosaltres ells haurien de fer la vista gorda durant un temps, cosa que allà a la presò això val el seu pes en or. De bon principi ens deixàvem guanyar, per donar-los peixet, per fer-los agafar afició. Però més endavant vam començar a guanyar, i als polis no els hi va quedar cap més remei que cumplir amb la seva promesa i fer la vista gorda a tot el que feiem. Es per això que, sense deixar la nostra afició, vam decidir aprofitar-nos d’aquesta oportunitat, i als tallers de la model vam engegar un lucratiu negoci: Vam crear una empresa dedicada a la fabricació i exportació de jocs d’escacs. Una empresa de fora ens suministrava els escacs però feiem veure que els fabricavem nosaltres perquè la presó pogués rebre subvencions de la Unió europea, i el que feiem allà dintre era buidar les fitxes i hi introduir-hi cocaina i heroína. Posteriorment s’exportava a paisos del centre i nord d’Europa, tot això amb la tapadera de ser un producte sortit directament d’una presó. No cal dir que al poc temps ja erem prou rics com per poder pagar-nos els millors advocats i sortir de la presó en limusina. Un cop fora de la presó, per sellar la nostra amistat, vam fundar el Club d’Escacs Palafolls, i cada dilluns al vespre ens trobem al lloc 9 per fer unes partidetes, rememorar vells temps , lligar noves comandes i fer comptes de com van els negocis. I com que no som desagraits i recordem els nostres difícils inicis i que gracies aquest esport vam poder sortir del carrer, hem creat una escola d’escacs on tots els nens i nenes de Palafolls que així hi desitgin poden venir a apendre aquest maravellós esport. L’horari és: tots els dilluns a la tarda de set a vuit al Punt d’Imformació Juvenil. N’hi ha uns quants, dels quals ens sentim molt orgullosos, que ja han aconseguit batre a reputats escaquistes locals , i no dubtem que aconseguiran fites molt importants dins aquest esport. D’altres, dels quals ens sentim igualment orgullosos, han aconseguit apendre amb inusitada rapidesa i sorprenent destresa, els oficis més lucratius de l’actual mercat laboral, que els allunyarà dela perills del carrer i els hi farà una vida molt més fàcil de la que hem tingut nosaltres. Aquests nens i nenes, aprenen , per exemple, els trucs per ser Regidors d’Urbanisme sense ser caçats; a portar amb eficiència i discreció una xarxa de prostitució; a crear i mantenir una red internacional de distribució de droga; a fer fòrums d’internet d’intercanvi i distribució de material pornogràfic infantil; a fer-se passar per víctimes del terrorisme i escalar llocs dins la cúpula del PP; o a muntar ONG’s i aprofitar-se de les quantioses ajudes que aquestes associacions reben.

No cal dir que els pares, i tot el poble en general , està encantat amb nosaltres i que fins i tot han cret una plataforma perquè ens els pròxims premis al Palafollenc de l’any, el nostre club sigui designat Entitat de l’any. De totes maneres, si això no passés, no cal que els membres del jurat es preocupin massa, perquè tenim dit als nostres alumnes que no els escarmentin gaire, si pot ser. Moltes gràcies pel vostres suport, i ja sabeu que en el Club d’Escacs Palafolls teniu uns amics que us estimen. Adéu siau.