Els sants patrons

“Les alegries del culé” al programa “Tal com sona” de Ràdio Palafolls del dia 13-03-2007. “Tal com sona”, un programa rodó, sí senyor.

Bona tarda amics, en primer lloc gràcies pels milers d’e-mails de suport que he rebut dient-me que estaveu encantats amb aquesta secció, i torno a recordar el meu correu electrònic perquè m’envieu els vostres millors desitjos. Apunteu: luisdelolmoarrobahotmail.com. Bé comencem. Avui parlarem d’una diada tan nostra com és el sant Antoni, que per cert vam celebrar, com cada any, el primer diumenge de març. En aquesta festa, per si hi ha algú que encara no ho sàpiga, la gent del poble porta els seus animalons perquè el mossen els beneeixi. A més a més, ara que no hi ha animals que treballin al camp, venen caballs d’altres pobles, convidats per la Puput, i fan una cercavila d’allò més vistosa. Però a on volia arribar jo és: Perquè sant Antoni és patró dels animals? Perquè s’en diu sant Antoni dels burros i es representa acompanyat d’un porc vietnamita? És curiós això dels patrons. A can catòlic i ha un déu, que s’en diu Deu nostre senyor, i com que té molta feina en delega una mica a uns subordinats, treballadors de l’empresa, que s’en diuen sants. Sant Antoni és l’encarregat de tots els afers amb els animals, però n’hi ha d’ altres com santa Llúcia, patrona de les modistes o Sta Bàrbara patrona del temps. Però si us hi fixeu, tots ells són sants patrons d’oficis o esdeveniments propis d’èpoques passades, i no hi ha per exemple el sant patró de la televisió, o dels antenistes, que són professions més actuals. I la raó d’això és que abans la nòmina de treballadors de l’ església, comptant capellans, monjos i altres clergues, era molt més ampla i podien dedicar-ne’n un quants a trobar sants patrons adients a cada cosa. Malgrat tot, repassant el meu actual llibre de capçalera, el Calendari del Pages, m’he adonat que Déu nostre senyor sí que tenia prevista aquesta contingència, i que va inspirar a l’Església perquè fessin sants a tot un seguit d’homes i dones d’allò més adients per ser patrons dels nous temps. Per exemple Santa Reparada podria ser ben bé patrona de les que passen pel quiròfan i tornen a ser verges; Sta Bassilina, patrona dels homes que la tenen grossa o de les dones que el tenen petit; St Albí, patró de l’Església Africana; St Petroni, patró dels àrabs; sant Zaqueu, patró dels futbolistes andalusos; Sant Ramon Nonat: Bé aquest encara no és sant, però segur que ho serà; Santa Mare de Déu del Consol: Patrona dels que , com el Barça aquest any, només guanyen la Copa del Rei; Sant Cast: Patró dels , “donçs millor, més dones per mí”; Sant Serafí: Patró dels que comencen a fer règim;Santa Eutròpia i sant Godefrit, patrons dels pares amb mala folla a l’hora de posar nom als seus fills; sta Modesta: Patrona de les dones, en general,salvant excepcions; Sant Alfeu: Patró dels lletjos; St Trobat, patró dels que es buscaven; St Nicasi: Patró a qui s’encomanen els fills quan els pares els hi demanen alguna cosa.

I aquests només són alguns exemples , perquè al calendari del pagès, hi són tots els sants, i a més a més els seus noms van acompanyats d’un adjectiu que ens en fa cinc centims, en poc troç , dels motiu principal del perquè els van fer sants. Per exemple: St Geronci, bisbe; St. Ferriol, màrtir; sta. Elia , abadessa; o Sant Ceferí, papa. Em de dir que la majoria de condecorats són per motius o bé propiament eclessiàstics ( papes, bisbes, preveres, diaques, fundadors de congregacions o màrtirs) o bé que tenien una virtut que és molt valorada per l’ església ( com per exemple verges o penitents ). En canvi n’hi ha d’altres que no sé perquè carai els van fer sants com per exemple sant Faustí i santa Jovita, germans. I què que siguin germans, o es perquè han sigut els únics germans de la història que no s’han barallat mai?; o sant Damià , soldat. Us imagineu que s’hagués de fer sant a tots els soldats?. I què s’hauria de fer doncs dels objectors de conciènciua, directament déus?.També hi ha Sta Paula, vídua (que l’haguin fet santa per ser vídua dedueixo que és perquè es va demostrar que el seu home va morir de mort natural); santa Maura , casada (això va ser una broma de l’església, que també tenen dret a divertir-se); o sant Martirià i sant Aretes, companys (que aquests dos siguin sants demostra que la homosexualitat no sempre ha estat criminalitzada per l’ església). En canvi n’hi ha d’altres que està molt clar perquè els van fer sants, com sta Brígida, verge ( i què volien que fos , si era brígida); o sant Cessari, metge (a que no sabeu a què es dedicava?); o sant Sàndal , màrtir ( a aquest el van fer sant perquè quan va morir cremat a la foguera va fer bona olor i tothom es va pensar que era un miracle). Però el cas més clar és santa Albina, verge. Avui en dia no hi ha cap problema, perquè tothom sap que ser albí només és un defecte genètic, i poden fer vida normal, com ha de ser . Però hi abans? Abans els albins eren poc menys que criatures engendrades pel diable. Us imagineu a la sra Albina, espetarrada, amb el parrús a l’aire, blanca tota ella com un glop de llet?.I els pels de baix, tots blancs? . Perquè que una dona sigui rossa, castanya, més o menys morena, fins i tot amb el cabell rosa, vermell , lila o verd, no vol dir que tingui els pels del cony del mateix color. Tots ho hem pogut comprovar a les platges nudistes , o les películes porno o pel carrer. Jo a vegades, anant pel carrer, quan veig una dona que no sé si està tenyida o no i em pica la curiositat, li demano si us plau, amb molta educació, que s’abaixi les calces i sempre,sempre tenen els pels negres. Però segur que aquest no era el cas de Santa Albina, verge. I segur que era verge perquè no va trobar ninguí ( a aquella época) que li vingués de gust tastar-la. I això no té mèrit. Així tothom pot ser sant . Fins i tot jo. I ben mirat, ara que ho dic, penso presentar la meva candidatura a sant patró dels fastigosament rics(amb permís d’Escrivà de Balaguer). Espero que formeu aviat una plataforma per reclamar la meva beatificació, i així pugui disfrutar-ho en vida. Apa , adeu siau.