El prego de la Festa Major de Palafolls 2019

Ahir vaig anar al pregó, com cada any. Tot just acabar em vaig creuar amb en Joan Andrés Osorio, antic regidor d’EUiA al govern Valentí. Amb bon criteri, em va retar a que critiqués la intervenció d’en Fransuà amb la mateixa mala llet que en el seu dia vaig criticar la d’ell quan un any li va tocar fer el pregó.

El meu bon amic Joan ha d’entendre que, tot i que la meva relació, el meu tracte personal i fins i tot la meva amistat amb ell (o amb en Valentí) és més forta que la que tinc amb en Fransuà (perquè no l’he tractat tant)… el nou alcalde de Palafolls és indepe, com jo, i això fa que no sigui imparcial. I com que no cobro res per fer aquestes línies... m’ho puc permetre.

De totes maneres, i començant per aquí, cal dir que el salt qualitatiu entre les intervencions d’anys anteriors d’en Valentí i la d’aquest any d’en Fransuà, va ser clarament a pitjor.  El nou alcalde és un gran orador, excel·lent polític, independentista i bona persona, però com a showman és un zero a l’esquerra (l’Osorio ho va fer millor). La seva intervenció final, llegint un paper amb uns pseudo-versos escrits per alguna tieta convergent de Palafolls, em va ruboritzar (un senyal de la nova estratègia erqui per ocupar l’espai de centre-dreta catalanista?). Però no censuro la seva acció de govern ni la seva vàlua com a polític perquè no serveixi per fer el pallasso (en el bon sentit de la paraula). Jo ho hagués fet molt, però que molt pitjor. Estic convençut que governaran molt bé, i tinc ganes de que així sigui.

En quant al pregó en sí, va ser notòria una voluntat de fer ras i net respecte als anteriors pregons socialistes. Una clara intenció de marcar perfil propi i presentar una proposta nova que s’assemblés el menys possible al que s’havia fet fins ara. I va començar amb un canvi d’ubicació. Fer el pregó a la plaça va significar, primer, que molta gent gran, amb la perspectiva d’haver d’estar dreta, es quedés a casa. Per altre banda, els que no estàvem a primera fila no vam veure res de l’actuació de les ballarines ni dels actors que actuaven a peu de plaça. I l’assistència de públic va ser clarament inferior a la dels altres pregons. En quant al contingut, una adaptació de la sèrie Teresina S. A., la sitcom que TV3 va popularitzar fa anys, crec que, tot i tenir alts i baixos (comprensible pel fet de ser una proposta amateur), en línies generals va estar molt bé, destacant les actuacions d’en Juanjo (genial!) i el diàleg del principi entre la Lluïsa i la Sílvia. I tots els actors van estar a l’alçada, notant-se el treball fet i les hores d’assaig.

Quan al juny la regidoria responsable va citar a diverses entitats per proposar el pregó d’aquest any (un “talent show” on diferents associacions de Palafolls representessin alguna habilitat i on un jurat ho avalués, tot en clau d’humor) em vaig alegrar, doncs vaig veure la voluntat del nou consistori de conservar allò que ja funcionava. Fins i tot des de La Puput vam redactar de seguida, i “amb il·lusió”, un guió crec que força prometedor. Però al cap de poc temps van canviar de criteri i vaig veure que la cosa no aniria per aquí.

És aquí on m’assalten els dubtes: prioritza el nou equip de govern presentar propostes de perfil propi, amb l’únic objectiu de desmarcar-se de tot el que s’havia fet fins ara, malgrat que es vegi abans de començar, com en aquest cas, que no tindrà l’èxit ni la participació ciutadana dels pregons de les anteriors edicions? Cal, amb el fet de fer el pregó a peu dret a la plaça de l’ajuntament, i de portar un grup tan cotitzat com Oques Grasses, sacrificar que vingui gent del poble  a canvi de que s’ompli la plaça de Poppi de gent de fora? És això el que volem? Algú recorda que en anteriors pregons hi havia més de 2.000 assistents, tots ells palafollencs? Aquest criteri s’aplicarà a partir d’ara en la resta d’actuacions del nou ajuntament? En el tema cultura, deixarem de gaudir de les propostes que ens oferien en Federico, els de Bang Cultura o les de l’Antonio Selvaggi, per posar uns exemples, només perquè són hereves de “l’antic règim”? Si és així, ho trobaré a faltar, com he trobat a faltar el pregó d’altres anys, malgrat que, repeteixo, em va encantar l’actuació dels meus amics del Casal d’Homes de Palafolls i dels altres participants del pregó.  

El pregó, juntament amb els sopars “de la pasta”, són les dues activitats “estrella” de la Festa Major (i potser de tot l’any). Les dues són propostes multitudinàries, de i per a la gent de Palafolls, que ens identifiquen, que ens diferencien d’altres pobles, i de les quals tots ens enorgullim, sense excepció. Sempre hem “xulejat” del nostre pregó, és així, es sigui del signe polític que es sigui. I aquest any el pregó ha estat diferent.

No sé quin rumb prendrà el nou ajuntament, quines idees tenen al cap, cap a on pensen portar el poble ni de quina manera. Crec que la majoria de coses que ha fet l’antic equip de govern són millorables (algunes molt millorables i moltes d’altres censurables, directament) i veig el nou ajuntament amb capacitat i ganes de canviar-ho. Però també crec que no haurien de refusar l’herència que funciona. És senyal d’humilitat reconèixer que algunes de les propostes de l’antic equip de govern han fet “pinya”, i que siguem l’enveja dels pobles dels voltants en algunes coses (el pregó n’era una). 

Sacrificar-ho per marcar estil propi no ho trobo una de les decisions més intel·ligents. Si es va fer amb la intenció de millorar-ho, de savi és rectificar i reconèixer que l’anterior proposta aglutinava més palafollencs i, per tant, feia més poble, propòsit últim del que ha de ser un acte de la Festa Major. Portar les Oques Grasses pel pregó està molt bé, però passejant-me per la plaça de Poppi vaig veure molta més gent de fora que no pas palafollencs, cosa que no va passar en anteriors pregons. No sé quant haurà costat portar-los, però encara que el cost total de la vetllada hagi sigut inferior al d’altres pregons, per mi no ho compensa.

Voldria que s’entengués aquesta petita ressenya (que no sé si es llegirà ningú) com una crítica constructiva. I un agraïment sincer a tots aquells que amb el seu esforç i dedicació han fet, un any més, el millor pregó del món.