Debat de candidats a l'alcaldia de Palafolls 2019

Ahir es va celebrar el debat de candidats a l’alcaldia, organitzat per @radiopalafolls. Sis dels set caps de llista es van asseure amb el propòsit d’explicar les seves propostes. Faltava el representant del PP que, suposo que perquè no en té ni idea de Palafolls, es va excusar adduint problemes d’agenda (sic).

Va començar l’acte amb en Marc Ferri, el moderador de Ràdio Palafolls, explicant als seus oients i al públic que ahir va anar al teatre, el mecanisme del debat, recordant repetidament que els candidats podien interrompre les vegades que volguessin per rebatre els arguments dels contrincants, cosa que tots sis es van passar pel forro, parlant només al seu torn de paraula. Mai hagués pensat que ho trobaria a faltar… quin avorriment!

Per començar, cal dir que en Fransuà (ERC), la Loli (PSC-PSOE) i el candidat de JuntsxPalafolls, en Jordi Rubio, van fer totes les seves intervencions en català. En Bermán va parlar en català (o alguna cosa que s’hi assemblava) durant la primera part del debat, i en algun dialecte poc conegut del castellà, durant la segona. El candidat de Ciudadanos, en Miguel Muñoz, ho va fer tot en castellà, excepte dues frases en la seva penúltima intervenció, manifestament per descuit. I la darrera candidata, la Clara Hidalga, de Podemos, ho va fer tot íntegrament en castellà, sense excepció. A la mitja part vaig comentar aquest fet al seu segon, i fins ara primera espasa de la formació, en Joan Osorio, i em va dir que és perquè ells són bilingües: És veritat, la meitat ho va fer en castellà i l’altre meitat, en espanyol.

Els primers que van començar a explicar el programa van ser en Fransuà i la Loli. Res d’interessant més enllà de propostes típiques i tòpiques de cada municipals que, com va dir en Fransuà, no se’n compliran ni la quarta part. Bàsicament, com a punts “una mica” estrella, la Loli va dir que cobririen la piscina i en Fransuà que farien un hotel d’entitats al centre del poble.

No descobrim res, perquè ja els coneixem de fa temps, quan diem que en Fransuà és un molt bon orador, i que la Loli, excel·lent com a persona, és més avorrida que un estiu sense vacances. Ja suposàvem que trobaríem a faltar el cara a cara entre en Fransuà i en Valentí, però m’esperava molt més de la candidata socialista. No va estar millor que la resta de candidats, i això que el nivell va ser, amb diferència, el més baix de la historia, que ja és dir…

Ells dos són els màxims favorits en les enquestes  i els que, de ben segur, es jugaran l’alcaldia. La Loli, com a candidata del PSC-PSOE, és la màxima representant a Palafolls dels del “a por ellos”, d’enviar més de dos anys a  presó preventiva als presos polítics catalans, d’obligar al president de la Generalitat de Catalunya i altres consellers a anar a l’exili, d’embargar i arruïnar famílies senceres... tots ells amb l’únic presumpte delicte d’haver deixat que els catalans votéssim lliure i democràticament què volíem pel nostre futur i pels dels nostres fills.  Sí, tu també representes a això, senyora Agüera. No oblido l’1 d’octubre ni el paper actiu del PSC en el 155. Qui et voti votarà també perquè hi hagin exiliats, presos polítics i repressió contra els que volem decidir lliure i democràticament el nostre futur. En quant a la política municipal, si finalment surt alcaldessa, no puc més  que entreveure una legislatura de tristor i tedi, de continuïtat només ens els aspectes més rutinaris i de simple gestió. No se li entreveu absolutament cap mena de sorpresa i (moltes vegades benvinguda) excentricitat a la que ens tenia acostumats en Valentí, molts anys enrera.

En quant a en Fransuà, el candidat d’ERC, crec que lidera la llista més preparada i competent de les que es presenten. Em van merèixer especial atenció dos candidates del seu grup, que no conec personalment, la Neus Alenyà i la Maite Martí, però que m’han demostrat durant aquesta campanya electoral una capacitat, una preparació i una vàlua molt remarcables. En Fransuà té tots els números per guanyar: Té el millor equip; molta experiència com a cap de l’oposició; és una persona que s’explica bé, intel·ligent, preparada, capacitada; no es presenta en Valentí, que captava vots independentistes que votaven a la persona; la Loli és una substituta que ahir es va veure clarament que no està a l’alçada; i els vots nacionalistes espanyols estan molt més dividits que els dels catalans. Però en contra té que no rebrà cap vot dels del 155, i això, en un poble com Palafolls, arquetip de la perfecte Tabàrnia, és un gran handicap. I el segon problema, que sap tothom, els hi farà perdre dotzenes de vots (segurament determinants), que aniran a Junts x Palafolls, però també cap a l’abstenció o, el que és pitjor, cap a la Loli.

Continuem amb l’anàlisi de les intervencions d’ahir. En Jordi Rubio, un nouvingut a la política municipal, i representant de l’antiga Convergència, formació que, en les darreres municipals (en una campanya calcada a la que han fet ara), no van treure cap regidor, va fer la guerra pel seu compte: Mirant-se el poble des del castell, el qual vol restaurar perquè el turisme que porti  ens tregui a tots del carrer i poguem lligar els gossos amb llonganisses, es va perdre en números, informes i estadístiques, que van fer badallar a l’audiència. Un altre punt sorprenent del seu programa va ser quan va apuntar que s’haurien de programar i potenciar festivals de música per projectar la imatge de Palafolls… quan no l’hem vist mai, mai, mai, mai, mai, mai, mai ni a ell ni a cap dels altres candidats, a cap dels molts  concerts, d’altíssima qualitat, que tot l’any s’organitzen a Palafolls.  És, de ben segur, el que, personalment, trobaré més a faltar del “regnat” d’en Valentí: La seva aposta personal per les propostes culturals potents, de la qual ell en participa assíduament com a espectador. És impossible que es repeteixi en les properes legislatures, doncs a cap dels candidats se’ls ha vist mai en cap d’aquestes propostes, cosa que ens indica que no els interessa, i que per tant no hi apostaran. Això sí, sobretot en Jordi Rubio i en Fransuà, es van omplir la boca demanant més propostes culturals i que els palafollencs hi participin per fer poble… sense comentaris. Resumint: Molt em temo que no ho estan fent prou bé els de JuntsxPalafolls per recollir els vots independentistes que no aniran a ERC, i que potser faran falta per aconseguir la majoria... majoria independentista que personalment desitjo amb tota la meva ànima.   

El representant de Ciudadanos, en Miguel Muñoz, molt educat ell (si el veu en Rivera l’expulsa del partit!), es parlés del que es parlés ho reconduïa cap a l’esport, que deu ser el que ell domina. De la resta… Tindrà els vots de familiars, amics i incondicionals del nacionalisme espanyol més ranci i exacerbat. Les enquestes de Ràdio Palafolls li auguren entre un i cap regidor, quan per la tipologia del votant palafollenc hauria d’optar a l’alcaldia.

La representant de Podemos, Clara Hidalga, va estar molt lluny del nivell mínim exigit a un candidat d’un poble de més de nou mil habitants, i va mostrar les seves carències en tots i cada un dels punts del debat. Ningú li recorda res de significatiu més enllà  de que al seu fill no li agraden els grups que venen a barraques per la Festa Major. Ens vam quedar tots expectants sobre quins gustos tenia el nen i si, en el cas de que Podemos entrés al govern, aquest any trindríem a barraques bandes de regaeton o concerts de música clàssica.

I per últim en Bermán. He de reconèixer que, a falta de’n Valentí, el que em va fer aixecar del sofà de casa per anar al debat, va ser escoltar-lo (la cosa apuntava maneres després de veure la propaganda de la festa de fi de campanya on convidava a “fideguá”...) Tot i que va començar bé dient allò de que els seus plantejaments situats a l'extrema dreta de l'extrema dreta (considera als del PP, Ciudadanos  i VOX una colla de comunistes) pretenien superar la dicotomia dretes-esquerres, les seves intervencions van ser decebedores. Malgrat que va demostrar fusta de polític (va estar quasi tota l'estona parlant sense dir res), només podem ressaltar del seu discurs un parell de propostes rellevants: La més impactant, el seu projecte per fer una zona hotelera al costat del Marineland… Suposo que amb la intenció d’explotar l’enorme potencial turístic que té el barri de Sant Lluís o les restes arqueològiques del malaguanyat restaurant El Molí Vell. Només en la seva exposició final el vam poder veure en el seu estat més pur, quan va despotricar d’ERC, amb els arguments que caracteritza a la dreta més reaccionària. En definitiva, molt poca cosa per les expectatives que tenia dipositades en ell.

Resumint, estem a les portes de l’era post-Valentí, amb més ombres que llums. Personalment, crec que el llegat que ens ha deixat l’alcalde, en termes generals, és molt positiu, sobretot a nivell d’urbanisme i d’oferta cultural. Li estic agraït pel poble que tenim i, personalment, pel fet d’haver-me editat “Dones de Palafolls”. Gràcies Valentí!!! I en quant a les ombres del seu llarguíssim pas per l’ajuntament, que també en té, destacaria la poca importància que li ha donat a la participació ciutadana en la presa de decisions sobre el dia a dia del municipi. Tinc la impressió de que ha cregut sempre que ell sap millor que ningú què li convé al poble, i que deixar-nos decidir sobre el seu funcionament ho empitjoraria. No hi estic gens d’acord. Un altre tema pèssimament gestionat, i que estic segur que entri qui entri ho millorarà, perquè pitjor no pot anar, és el tema de les entitats. Com a membre (i co-fundador) de moltes entitats culturals i esportives del poble (tant d’actuals com de ja desaparegudes) he de dir que l’associacionisme, com a mínim en les entitats que jo he estat, pateix un autèntic calvari a Palafolls: Paperassa, burocràcia, traves, problemes, endarreriments en els cobraments de les subvencions, cap recolzament... Un desastre. Senyors candidats, no ens calen hotels d’entitats, ni Naus, ni res d’això, ja ens reunim als bars del poble… ens cal recolzament de veritat, amb la convicció de que les entitats són un actiu realment important de la vida social d’un municipi. Tots se n’omplen la boca, fins i tot hi ha qui diu que s’hi ha reunit per escoltar-ne les queixes (en Fransuà) o que s’hi ha intentat reunir i no ho ha aconseguit per motius polítics (en Miguel Muñoz): Sóc membre del La Puput i del Casal d’Homes, i aquests senyors no ens han demanat mai de venir a una reunió. I com a últim tret negatiu destacat de l’era Valentí, al meu parer, és la deriva beligerantment unionista de que ha fet gala als quatre vents durant els darrers anys, i que no es correspon gens a les seves arrels de “socialista-pasqualmaragallià”. Li veig moltes més similituds amb l’actual Albert Boadella. Una autèntica llàstima, i una taca negre al seu historial. Espero que amb el temps rectifiqui.

En definitiva, si hagués de votar segons el que vaig escoltar ahir de dalt de l’escenari, sense cap mena de dubta votaria a… en Marc Ferri.

Salut i república! (catalana)