Bon dia estimats lectors, com tots sabeu, avui és Sant
Jordi. Suposo que ja us han regalat la rosa o el llibre, i que vosaltres heu
fet el mateix amb les persones que estimeu. Me n’alegro molt. Jo també voldria
fer-vos un regal, i he pensat que el millor que us podria oferir, donada la
meva dilatada trajectòria com a columnista d'èxit, són els meus savis consells
sobre com escriure un bon article d’opinió, que és el pas previ per arribar a ser novel·lista. Potser molts de vosaltres no els
fareu servir mai, fins i tot i haurà qui arribat a aquest punt
deixarà de llegir aquest post, però per a tots aquells que hagin pensat alguna
vegada en posar-se a escriure, és imprescindible que conegueu
les quatre normes bàsiques.
El primer consell que us vull donar és que quan us hi
poseu ho feu amb la intenció d’escriure allò que, com a lector, us agradaria
llegir. Com a mínim tindreu una persona al món a qui li agradi, cosa que no pot
dir tothom qui escriu.
En quant a la temàtica, és millor començar la carrera
d’articulista parlant de sexe o d’esports, els dos temes que no llegeixen mai
els de les elits intel·lectuals, que són els que poden criticar més
despietadament la vàlua d’escriptors novells com vosaltres. Més
endavant ja us atrevireu amb temes de política, art o ciència.
Si parlem d’estil, us recomano que els vostres escrits
siguin molt pomposos, fent servir paraules rebuscades, metàfores impossibles i
moltes oracions subordinades. La gent que hi entén, la que tindria vergonya aliena al llegir-vos, de ben segur que al començament de la
vostra carrera no us llegirà. En canvi deixareu totalment
impressionats als vostres familiars i amics, que són els primers que us han de
fer propaganda. En aquest sentit, és recomanable també agafar el diccionari i posar a
cada línea entre dos i tres paraules ostentoses i enrevessades, encara que no tinguin res a veure amb la frase
(segur que ningú es molesta a buscar-hi el significat). Més endavant, si la
cosa va bé i arribeu a tenir bones expectatives com a escriptor, ja us
preocupareu de ser més curosos en aquest sentit.
També és important posar-hi moltes cites: quedareu com un senyor i els lectors us veuran com un erudit. Són molt
fàcils de trobar per internet, on hi han moltes pàgines que fins i tot te les
seleccionen per autors i per temes. Aquí en teniu uns quants exemples:
Seria recomanable que les cites fossin d’autors contemporanis, relativament desconeguts, i preferiblement en llengua estrangera no anglesa. Els pensaments dels autors clàssics o massa famosos poden ser vistos com un recurs fàcil extret de la revista “Muy interesante”. I si són en anglès potser algú les entén i veu que estan posades amb calçador (el mateix passa amb el francès o l’italià). Tampoc es poden posar cites en un idioma massa exòtic, com el rus, xinès o àrab, doncs semblaria que els estem vacil·lant. L’idioma perfecte és l’alemany, perquè tothom el reconeix però ningú l’entén. I és que com deia Rudolph L. Köhler “die deutsche sprache ist perfekt , denn jeder kennt , aber niemand versteht”. Ah! I no traduir-ho mai, perquè així donarem a entendre al lector que nosaltres pensem que ell, com que ens llegeix, és tant intel·ligent que segur que ja ho entén tot, i això el posarà molt cofoi.
En quant als registres, a més a més del vocabulari pompós apuntat abans, també es pot complementar amb altres tipus de recursos, segons a qui vagi dirigit l’escrit: Els que el vostre públic potencial sigui la família, o amistats o coneguts ja d’una edat avançada i amb un perfil conservador, haureu de fer servir paraules ‘poetico-cursis’, més o menys com les que fan servir els capellans en els sermons de casament (i si pot ser en vers, molt millor). La més ben valorada és “joia”, que s’ha de posar quantes més vegades millor. També s’han de fer servir, encara que amb una mica més de moderació, “alegria”, “felicitat”, “dolçor”, “tendresa”… Si no es volen repetir massa es poden buscar sinònims en qualsevol diccionari, però no és imprescindible. No cal cap més esforç extra per triomfar.
Per altre banda, els que adreceu els vostres escrits cap a un públic més jove o més alternatiu haureu de centrar els vostres esforços en criticar d’una manera implacable, cruel i sense miraments tot allò del que parleu, que és el que realment ven. Malgrat tot, sempre haureu de procurar deixar anar, com qui no vol la cosa, i encara que no vingui al cas, que sou socis de la Creu Roja, de Greenpeace o, millor, de la Fundación Vicente Ferrer (els nens pobres sempre són un valor afegit), perquè vegin que en el fons teniu bon cor i així mitigar les possibles crítiques dels afectats.
I crec que amb aquests breus consells ja en teniu prou per llançar-vos a la gran aventura de ser escriptor.
Espero que en el proper Sant Jordi em signeu els vostres primers best-sellers!
Bon Sant Jordi a tothom!.
En quant als registres, a més a més del vocabulari pompós apuntat abans, també es pot complementar amb altres tipus de recursos, segons a qui vagi dirigit l’escrit: Els que el vostre públic potencial sigui la família, o amistats o coneguts ja d’una edat avançada i amb un perfil conservador, haureu de fer servir paraules ‘poetico-cursis’, més o menys com les que fan servir els capellans en els sermons de casament (i si pot ser en vers, molt millor). La més ben valorada és “joia”, que s’ha de posar quantes més vegades millor. També s’han de fer servir, encara que amb una mica més de moderació, “alegria”, “felicitat”, “dolçor”, “tendresa”… Si no es volen repetir massa es poden buscar sinònims en qualsevol diccionari, però no és imprescindible. No cal cap més esforç extra per triomfar.
Per altre banda, els que adreceu els vostres escrits cap a un públic més jove o més alternatiu haureu de centrar els vostres esforços en criticar d’una manera implacable, cruel i sense miraments tot allò del que parleu, que és el que realment ven. Malgrat tot, sempre haureu de procurar deixar anar, com qui no vol la cosa, i encara que no vingui al cas, que sou socis de la Creu Roja, de Greenpeace o, millor, de la Fundación Vicente Ferrer (els nens pobres sempre són un valor afegit), perquè vegin que en el fons teniu bon cor i així mitigar les possibles crítiques dels afectats.
I crec que amb aquests breus consells ja en teniu prou per llançar-vos a la gran aventura de ser escriptor.
Espero que en el proper Sant Jordi em signeu els vostres primers best-sellers!
Bon Sant Jordi a tothom!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada