Triar una carrera universitària

Columna de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls del 28 d'abril del 2015:

"Bona tarda estimats radiooients i contertulians, estem a finals d’abril, època en que els estudiants s’han de posar les piles per acabar el millor possible el curs i poder afrontar les vacances amb un merescut descans. Però n’hi ha alguns, els que estan fent segon de batxillerat, que han de doblar els esforços per poder passar amb la millor nota possible una selectivitat que els hi ha d’obrir les portes a la carrera desitjada. Aquest és el cas, per exemple, de la meva filla gran. Els alumnes que van més justos triaran de ben segur alguna carrera de lletres, i molt possiblement a la Universitat de Girona, que és prou propera i demana molt poca nota de tall. En canvi els alumnes més avantatjats es barallaran per ser uns dels pocs que aconsegueixen plaça en alguna de les facultats més reputades del país, i per tant de les que demanen més puntuació per entrar-hi. Si tot i l’esforç no s’aconsegueix ser un dels escollits, els més afortunats -aquells que tinguin uns pares que puguin pagar només de matrícula més de sis mil euros anuals-, també podran cursar el grau desitjat en alguna universitat privada. En aquest dos darrers casos, els sacrificis que s’han de fer per entrar-hi, ja sigui en hores d’estudi o en dispendi econòmic, són molt  importants. Però el resultat  paga la pena. Sortir, per exemple,  amb el títol de Llicenciat en Periodisme per la Pompeu Fabra a sota el braç, és un honor del que pocs poden presumir. Aquest diploma sol ja t’acredita com a exel·lent professional, i t’obre les portes de bat a bat als consells de redacció dels millors rotatius del país.

I dic tot això perquè des del diumenge hi ha penjada a les webs dels principals diaris esportius catalans  una fotografia de la família Piqué Shakira a les graderies del Real Club de Tenis Barcelona, durant la final del Trofeig  Conde de Godó de tennis. Al peu de foto s’hi llegeix la següent noticia: “Piqué manda callar a su hijo en el Godó. Tierno gesto del central con Milan, que se aburrió un poco durante la final. Shakira también invitó al pequeño a no levantar la voz llevándose los dedos a los labios, para que no interrumpieses la concentración de los dos tenistas”.

Per entrar a la citada Facultat de Periodisme es necessita una nota de tall de dotze i pico sobre catorze, i això vol dir que els que hi han entrat han obtingut com a mínim un nou de mitja a batxillerat, i una nota similar a la selectivitat. Han hagut d’esforçar-se al màxim durant bona part de la seva joventut, sacrificant hores de lleure, amics i fins i tot partits del Barça, per poder acabar amb èxit la carrera. Però tots aquests esforços es veuen recompensats quan els principals diaris del país pengen als seus webs durant dies i dies  noticies que han sortit dels seus propis puny i lletra, com aquesta d’en Piqué i la Shakira  fent callar el seu fill, perquè no molesti als tennistes. És en aquest moment  quan es veu de debò que tot el sacrifici ha valgut la pena.

I és en aquest moment també quan els que de joves no es van voler esforçar tant en els estudis, veuen tot el que s’han perdut. El mateix Piqué... què no donaria per haver triat ser periodista i no futbolista!
Per cert, m'agradaria veure, només per curiositat, les nòmines dels responsables de continguts d'aquests webs, els que han decidit publicar aquesta noticia, en un lloc preferent de la pàgina, i durant tants de dies.

Apa, fins la setmana que ve."