'Lluís Llach, Pilar Calvo i Valentí Agustí: Diferents visions sobre el futur de Catalunya'

Dissabte passat els de l’ANC de Palafolls vam organitzar una xerrada sobre el futur de Catalunya que va comptar amb la presència de Lluís Llach, Pilar Calvo i Valentí Agustí.

S’ha de dir que, com era d’esperar per la qualitat dels ponents, el Casal d’Avis es va omplir de goma a gom, fins i tot amb gent dreta pels costats. L’ANC de Palafolls agraeix de tot cor tant al Casal d’Avis com a l’Ajuntament haver pogut disposar d’aquesta magnífica instal·lació.

La idea inicial era contrastar diferents punts de vista sobre el futur de Catalunya, i així doncs es va convidar a en Lluís Llach i a la Pilar Calvo perquè defensessin el ‘sí’ a la independència, i a en Valentí Agustí perquè argumentés les raons per les quals ell preferia que Catalunya continués dins d’Espanya.

El diàleg va ser fluid, enriquidor i de qualitat, amb els tots tres ponents exposant les seves raons amb lucidesa i educació. Cal dir que ja se suposava que entre el públic hi hauria una majoria de gent del ‘sí’, però no ens esperàvem que pràcticament la totalitat de les més de tres-centes persones que hi van assistir fossin manifestament partidàries de la independència. Aquest fet va fer que el públic estigués més receptiu a les tesis de la Pilar Calvo i en Lluís Llach, i aplaudís amb més èmfasi les seves intervencions. Malgrat tot en Valentí Agustí, tot i jugar en camp contrari, se’n va sortir molt i molt bé, i amb cordialitat i arguments ben raonats va anar exposant la seva idea sobre Catalunya amb la desimboltura pròpia que el caracteritza.

La Pilar Calvo va començar el seu discurs destacant les seves arrels familiars espanyoles, les causes que l’havien portat a ser independentista i, com a periodista esportiva, va mirar d’encaminar també el seu discurs sobre l’estat actual de l’esport a Catalunya, els avantatges i desavantatges de tenir seleccions esportives pròpies, i les possibilitats d’èxit dels esportistes catalans en una hipotètica Catalunya independent. No cal dir que la seva professionalitat va fer que el raonament dels seus arguments deixessin a tothom satisfet.

En Lluís Llach per la seva banda, va vertebrar el discurs a partir de recordar que ell també té avantpassats propers de dubtosa reputació dins dels cossos policials franquistes; que la seva animadversió és contra l’estat espanyol, i no contra els ciutadans espanyols (de qui confessa una gran simpatia); i que el dret a votar el futur d’un poble és absolutament inqüestionable. Com era d’esperar, va fer gala d’un discurs impecable, una retòrica tan planera com convincent, i una empatia que li va fer guanyar-se el públic des del primer moment. La reputació que el precedia (tan com a músic com a activista del catalanisme), el seu bagatge cultural, la seva experiència personal de més seixanta anys de lluita per les llibertats de Catalunya, i la seva gran capacitat de comunicació, va fer que les seves intervencions s’enduguessin els aplaudiments més sonors.

Quan ens vam plantejar qui portar que defensés amb respecte, educació i bons arguments les posicions del ‘no’, va aparèixer la figura d’en Valentí. A més a més de ser l’alcalde, el seu carisma entre els palafollencs faria que les seves intervencions fossin preses més en consideració que si provinguessin d’algú altre. El que no volíem de totes totes és un contertulià que no sortís del tediós bucle argumentari de titllar el dret a decidir d’’anticonstitucional’, ‘il·legal’, ’anticonstitucional’, ‘il·legal’, ’anticonstitucional’, ‘il·legal’… com faria qualsevol ponent del PP o Ciutadans. Encara que, com és de suposar, el camp on ell se sent més a gust i es desenvolupa amb més soltesa és el de l’àmbit municipal, hem de dir que les seves intervencions van complir de sobres les expectatives que havíem posat en ell, fent un paper més que digne, i sortir-se’n força airós del cos a cos amb  uns partenaires tant potents com la Pilar Calvo o en Lluís Llach. Des d’aquestes línies li agraïm de tot cor la seva disposició a participar en aquest acte organitzat per l’ANC de Palafolls, i recalquem que va ser tot un encert la seva presència.

Evidentment també agraïm la presència de LLuís Llach i de la Pilar Calvo, i  de tota la gent que hi va assistir. Tots plegats van fer possible que les dues hores que va durar l’acte es fessin curtes. Visca Catalunya Lliure!