Un problema de talles

Benvolguts radiooients i contertulians, hem de reconèixer que a vagades ens capfiquem amb problemes que no existeixen, o que són insignificants en comparació amb la magnitud de l’univers. Problemes que ens amoïnen quan realment no tenen cap importància… feina, amor, salut, no ens farien patir gens si no hi penséssim. I en canvi en deixem de banda d’altres que tenen molta més incidència en el nostre dia a dia. Problemes que realment ens afecten greument i que no els hi donem la importància que es mereixen.

Un d’ells, i dels més importants, és el problema de les talles. En el cas de la roba, per exemple, ja arriba a extrems insultants. Només cal anar a alguna de les cadenes de pronto-moda per veure que si no ets anorèxic/a és impossible trobar roba de la teva talla en aquests establiments. Un altre exemple el tenim en la mida dels seients del avions de les companyies low-cost: si ets una persona de complexió senzilla només pots caber-hi amb calçador. Si ets normal ni ho provis. O en el fet de que a molts productes d’alimentació, per no haver de pujar el preu, els hi canvien la mida. Per exemple una ampolla de litre de vi realment fa 750 mil·lilitres, o un pa de quilo només pesa 800 grams.

Però el problema de la talla no és només un problema estètic, de comoditat o econòmic, també és un problema de salut. Ahir saltava la noticia de que el govern Ugandès s’ha queixat iradament de que els preservatius disponibles per a la població era una talla ostensiblement insuficient per la mida estàndard dels penis dels ugandesos. Diuen que  tenen els organs sexuals molt més grossos i demanen que se’ls proporcioni condons més grans. Es veu que quan els amants passen a l’acció, durant el transcurs de l’activitat sexual, amb la pressió els profilàctics rebenten. Els joves també es queixen de que els preservatius són massa curts i els seus òrgans no hi caben. Aquest problema és realment greu perquè aquest país africà és el que pateix un índex més alt d’infeccions del virus VIH. Per què no es fabriquen condons més grans, i així es lluitaria efectivament contra la propagació de la SIDA a l’Àfrica? Doncs simplement per una qüestió d’orgull. Qui és el guapo que quan la farmacèutica li demani la mida dels preservatius digui “la petita”? Això que deia La Trinca de que “si és fresca i eixerida no ve d’un pam, no ve d’un pam” són romanços. No acceptar que la tinguin més grossa que nosaltres i putejar-los enviant-los preservatius quatre talles més petites és pura i simplement racisme. 

I què hi podem fer nosaltres per lluitar contra aquest racisme? Doncs per exemple mesures de pressió contra els nostres governants: Manifestar-nos un milió vuit-centes mil persones a la La Cibeles, fer una cadena humana d’Irun a Tarifa, recollir 500.000 signatures per fer una iniciativa legislativa popular, fins i tot barricades i lluita urbana, si cal. Hem d’aconseguir que els condons que es fabriquin siguin de la nostra mida, però  també de la mida dels africans. Per això exigim...  que l’operació d’allargament de penis entri per la Seguretat Social!!!  Apa, fins la setmana que ve.