"Bona tarda estimats radiooients i
contertulians, un cop més la ciència ens aclareix una de les incògnites més
inescrutables que s’han planejat mai sobre el coneixement de la raça humana: És
veritat o és només un estereotip que hi han diferencies morfològiques determinants
entre l’home i la dona que ens proporcionen capacitats cognitives i
comportaments diferents? Doncs avui mateix ha sortit als diaris una noticia on
se’ns diu que un grup de científics de la Universitat de Princetown ha
descobert que el cervell de la dona té un major grau de connectivitat neuronal entre l'hemisferi dret i l'esquerra, i en canvi l'home connecta millor la part davantera i la del darrera del cervell, cosa que segons ells els fa entendre, tal com es percebia fins ara, que les
dones estan més capacitades per fer varies coses alhora, i que els homes estan
més preparats per llegir un mapa.
Aquest
descobriment ens aclareix molts dubtes: Ara entenem com, per exemple, l’Ana
Botella pot estar parlant tranquil·lament en un perfecte anglès mentre al
mateix temps es pren un relaxing café con
leche in the Plaza Mayor; o perquè en Rajoy no se’n surt en un país on cada
vegada hi han més pobres, evidenciant que hauria de dedicar-se en exclusiva al
que realment està capacitat: llegir mapes.
Així doncs, aquest estudi no només ens
clarifica aquest transcendental dubte històric sinó que també obre la porta a un ampli ventall de
possibilitats en l’estudi de com les diferències físiques entre homes i dones determinen
el comportament d’ambdós sexes.
En aquest sentit, un estudi engegat per la
prestigiosa Universitat Pontifícia del Vaticà avalua la possible causa-efecte entre la fisiologia
de la dona en estat adult i la seva més gran propensió a la devoció religiosa.
Segons aquests investigadors el fet de que la dona de gran tendeixi a acumular greix a les cames fa que
se li formi una mena de coixí a les extremitats inferiors que fa que les
molèsties a l’agenollar-se durant la missa siguin molt menors, podent estar en
aquesta posició molt més de temps que l’home,
i per tant sigui molt més receptiva a assistir a aquesta mena d’actes
litúrgics.
Un altres estudi, en aquesta ocasió de la
Universitat de Rio de Janeiro, investiga la relació entre la major dimensió del
pompis de les dones (especialment de les brasileres) amb la seva natural predilecció per les telenovel·les.
Segons han pogut comprovar, que el cul sigui ostensiblement gran fa que les calces
tendeixin a desplaçar-se cap el centre i introduir-se al mig les natges, tapant
l’anus. Quan aquest s’obstrueix no pot defecar amb normalitat i fa venir mal de
ventre. Aquest mal de ventre provoca un mal humor difícil d’apaivagar, que fa que
les dones busquin consol en congèneres encara més desgraciades que elles,
personatges que troben en gran quantitat a les telenovel·les.
I finalment unes darreres investigacions de
reputats científics de la Universitat de Vic descobreixen una relació directe
entre el fet de tenir genitals femenins amb el instint maternal propi de les
dones. Els mateixos estudis dedueixen que si fóssim els homes els qui
tinguéssim aquests genitals, i per tant els que donéssim a llum, seriem nosaltres els qui
tindríem més desenvolupat aquest instint maternal.
Aquests són només uns exemples de com la ciència
ha demostrat que les diferències de comportament entre els homes i les dones no
és un fet cultural, tal com ens volen fer creure els d’esquerres, sinó que ve
predeterminat fisiològicament per la pròpia naturalesa d’ambdós sexes (excepte en el cas de la Carmen de Mairena, és clar).
Apa, fins la setmana que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada