Columna de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls del 19 de novembre del 2013:
"Bona tarda estimats radiooients i contertulians. Avui parlarem de ciència. Tot i que a Espanya tradicionalment l’aposta per invertir en ciència ha sigut completament nul·la (recordem que ja a la seva època Unamuno va dir allò de que “que inventen ellos”), i que ha fet que els únics els fonaments que aguanten la tant cobejada productivitat són els salaris cada vegada més baixos i més draconianes condicions laborals, no per això ens desinteressem pel tema. És per aquesta raó, per el interès que suscita la ciència, que cada vegada més sovint surten notícies i reportatges, sobretot als diaris i revistes, que parlen dels nous avenços científics i de les seves aplicacions.
Sense anar més lluny, avui mateix hem sabut que un equip de científics italians ha desxifrat què diuen els gossos quan remenen la cua. Es veu que, resumint, si la mouen cap a l’esquerra genera una reacció de tensió en els seus congèneres, i si la mouen cap a la dreta, la sensació és d’indiferència o atracció. D’aquest descobriment per si sol no en trauríem mai cap profit pràctic (a no ser que en un futur la raça canina assolís com a mínim uns nivells d’intel·ligència semblant a la dels humans de dretes), a no ser que extrapoléssim aquesta metodologia d’estudi al propis humans. Així ho fem quan, per exemple, injectem medicaments experimentals als conills d’Índies, quan analitzem la conducta dels primats, o quan escoltem un discurs de l’Ana Botella.
"Bona tarda estimats radiooients i contertulians. Avui parlarem de ciència. Tot i que a Espanya tradicionalment l’aposta per invertir en ciència ha sigut completament nul·la (recordem que ja a la seva època Unamuno va dir allò de que “que inventen ellos”), i que ha fet que els únics els fonaments que aguanten la tant cobejada productivitat són els salaris cada vegada més baixos i més draconianes condicions laborals, no per això ens desinteressem pel tema. És per aquesta raó, per el interès que suscita la ciència, que cada vegada més sovint surten notícies i reportatges, sobretot als diaris i revistes, que parlen dels nous avenços científics i de les seves aplicacions.
Sense anar més lluny, avui mateix hem sabut que un equip de científics italians ha desxifrat què diuen els gossos quan remenen la cua. Es veu que, resumint, si la mouen cap a l’esquerra genera una reacció de tensió en els seus congèneres, i si la mouen cap a la dreta, la sensació és d’indiferència o atracció. D’aquest descobriment per si sol no en trauríem mai cap profit pràctic (a no ser que en un futur la raça canina assolís com a mínim uns nivells d’intel·ligència semblant a la dels humans de dretes), a no ser que extrapoléssim aquesta metodologia d’estudi al propis humans. Així ho fem quan, per exemple, injectem medicaments experimentals als conills d’Índies, quan analitzem la conducta dels primats, o quan escoltem un discurs de l’Ana Botella.
Així doncs, si hem descobert que un determinat
moviment de la cua en els gossos vol dir tal o qual cosa, hem de suposar també
que el moviment de la cua dels humans pot tenir alhora un significat concret.
Permeteu-me que m’avanci a la ciència i que us
proposi unes teories sobre la qüestió: Si veieu que la cua d’un home jove s’aixeca
és que va alt o que té pixera; si es redueix i mira cap a baix és que s’acaba
de desfogar o que està veient a la Rita Barberà en roba interior; el fet de que
habitualment es giri cap a la dreta o cap a l’esquerra no depèn de cap estat d’ànim,
sinó de la posició en que es normalment es guarda a dins dels calçotets
anomenats bóxers, un autèntic invent del diable (crec que a la capsa d’aquest
calçotets haurien de posar-hi fotos com les que porten els paquets de
cigarrets, mostrant-te com se’t deformarà si els continues portant); si la cua comença
a rodolar com un molinet és que està fent broma amb els amics o que està fent
pipí al wàter de la delegació d’Hisenda; si l’home porta hàbit i la té mirant
cap amunt vol dir perill; si l’home és vell i se li aixeca la majoria de les
vegades és que ha fet trampa; i si a una dona se li empina o se li panseix, no
et deixis enredar, que no deu ser una dona.
Aquesta teoria demostra per una banda que no
és tant difícil fer ciència rigorosa i de qualitat, encara que sigui sense recursos,
i per altra banda la cua dels gossos i la dels homes s’activen per instints
igual de racionals.
I si a un tal Giggs li han donat el Premi Nobel
simplement per haver descobert un bossó, que encara ningú entén ni sap el que
és, a mi, per aquest estudi, com a mínim em faran Miss Bumbum 2013. Apa, fins la setmana que ve."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada