L'artista que es va clavar els testicles a la Plaça Roja de Moscú

Columna de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls del 12 de novembre del 2013:

"Bona tarda benvolguts radiooients i contertulians, està clar que avui  en dia el món està convuls, que hi ha una manca de valors alarmant, que la deshumanització de la societat fa que catàstrofes i tragèdies ja no ens impactin el més mínim, i que fins i tot ens prenem els abusos de poder i els polítics corruptes com una cosa normal.  Tot i així, la gent sembla adormida i la revolta social es fa esperar.

Jo crec però, que no és que la gent no vulgui protestar o queixar-se de les injustícies, el que passa és que els mètodes tradicionals de lluita popular ja no funcionen: A ningú li importa si els mestres, els miners o els farmacèutics es manifesten aquí o allà; la Via Catalana ja va ser historia a l’endemà mateix de la cadena; ningú et fa cas si portes al cotxe l’enganxina de “No vull pagar” o de “No a les curses de braus”; ni  tant sols els diaris posen els morts per vaga de fam a les necrològiques de pagament.

Està clar que hi ha d’haver un canvi radical: Els manifestants s’han de modernitzar, adoptar nous sistemes i mètodes per captar l’atenció del populatxo,  amb protestes recolzades per una eficient campanya de màrqueting, i fent arribar els missatges al consumidor a través de noves i innovadores vies.

Doncs ja hi ha gent que s’ha posat mans a l’obra! A casa nostra mateix, el Partido Popular de Palafolls ha distribuït un pamflet per denunciar el deficient aprenentatge de la llengua castellana a les escoles del municipi. Però no ho ha fet de la manera tradicional, sinó disfressant la queixa en un escrit que parla, crec entendre, de la situació de la Policia Local. El full està ple a vessar d’errades d’ortografia, gramaticalment un autèntic desastre, i no té en compte la més mínima regla de puntuació. Fins i tot massa exagerat. Però així, quan la gent llegeix el full atreta pel tema, veu la crua realitat del castellà a Palafolls.

Un altre mètode modern i que s’ha demostrat molt eficient per fer arribar determinada protesta al mitjans de comunicació i, per tant, al públic en general, és el que fan servir els grups feministes, i que consisteix en ensenyar les tetes en públic, pintades amb  el missatge que volen transmetre. Tot hi haver-hi feministes de tot tipus i colors, per aquestes “performances” sempre utilitzen les noies més sexis, tal com fan els Testigos de Jehovà per anar a predicar per les cases. És una qüestió de màrqueting, i funciona.

Però el que realment m’ha causat sensació és la protesta de l’activista i artista rus Piotr Pavlenski, que abans d’ahir es va clavar els testicles amb un martell a les llambordes de la Plaça Roja de Moscú en protesta contra la manca de llibertats a Rússia. És un extraordinari exemple de com una persona tota  sola pot fer sortir la seva queixa a les capçaleres del principals rotatius del món. Seguint aquest espectacular exemple, l’Albert Ribera ja està sospesant clavar-se la titola a davant del Palau de la Generalitat per protestar contra el govern Mas, i la Sánchez-Camacho, per no ser menys i aturar la sagnant fuga de vots peperos cap a Ciutadans, es clavarà la seva part del cos més sexi, els morros, a les portes del Parlament. Ja em frego les mans! Apa, fins la setmana que ve.”