"Relacions sexuals no tradicionals"

Col·laboració (inèdita) de Palafolls de Munt  al programa de Ràdio Palafolls "Per no dir res" del 11 de juny del 2013:

"Bona tarda benvolguts radiooients i contertulians, als diaris d’avui surt la noticia de que fa poc Rússia va aprovar una llei revolucionària: Per 436 vots a favor i una sola abstenció la Cambra de Diputats va tirar endavant una resolució que sanciona a tots aquells particulars o empreses que “facin propaganda de relacions sexuals no tradicionals”. Segons el cap del Comitè parlamentari rus de Família, Dones i Infància amb aquesta llei “es persegueix la formació entre els menors d’edat de cànons sexuals no tradicionals”. Això està molt bé. Els menors han de ser sexualment tradicionals. Hi han russos però, que ja s’han queixat d’aquesta mesura, i que han posat el crit al cel al considerar que aquesta llei és molt vaga perquè no defineix què significa “propaganda de relacions sexuals no tradicionals”, de manera que deixa les mans lliures a les autoritats per aplicar-la arbitràriament. Bé, doncs aquí estem per treure’ls de dubtes i aclarir tots aquells conceptes que poden induir a error, per impedir que les autoritats en puguin fer un mal us.

En primer terme, no crec que hi hagi d’haver cap problema per entendre què vol dir “propaganda” ni “relacions sexuals”, tota la problemàtica es centra, doncs, en discernir què entenen els legisladors russos per “no tradicionals”. I ho tenim molt fàcil, només hem d’anar al diccionari. I al diccionari ens trobem que “tradició” té bàsicament cinc accepcions.

La primera diu que “tradició” és   “un llegat històric, reiterat o modificat, fet de trets formals, estilístics i temàtics comú a moltes obres durant molt de temps”. Com que no entenem què carall vol dir això, passem a la segona accepció.

Segona accepció: “Tradició” és “un costum que ha prevalgut de generació en generació”. Ara ja ens comencem a entendre!,  i podem enumerar els tipus de relacions sexuals “que l’home ha tingut costum de fer tota la vida”, i  que a partir d’ara a Rússia serà legal fer-ne propaganda. La primera que ens ve al cap és la relació entre marit i muller, actualment practicada molt esporàdicament (ja pràcticament en desús), però encara amb bastant bona reputació; després vindria l’auto-relació sexual, altrament dita onanisme, “plaer solitari” o masturbació, normalment practicada amb l’ajuda d’estris adquirits en establiments del ram, anomenats “sexshops”, o amb l’ajuda de revistes especialitzades, o de plataformes multimèdia, com certes pàgines web o la programació nocturna del cap de setmana del Canal+;  a continuació les pràctiques homosexuals, que segons les estadístiques és tendència sexual habitual en el 10% de la població (aproximadament quinze milions de russos) i en el 90% del clero, molt abundant en aquell país; i per últim les pràctiques sexuals adúlteres, que van provocar més de 300.000 divorcis durant l’any passat a Rússia, cosa que ens fa deduir que la seva pràctica encara és molt més estesa. De la pedofília i la pederàstia encara no en tenim dades estadístiques concretes sobre l’extensió i ús d’aquesta pràctica (fora de l’estament eclesiàstic), així que de moment no podem enquadrar-les dins d’aquest apartat, però s’hi està treballant.

La tercera accepció del diccionari diu que “tradició” és “allò que s’ha transmès oralment”. En aquest apartat, doncs, també haurem d’incloure com a legal la propaganda de les relacions sexuals anomenades fel·lacions, altramendites cunilingus,  “fer un francès” o, més vulgarment, “mamada”.

La quarta diu que “tradició” vol dir també “transmissió del domini d’una cosa en virtut d’un contracte”. En aquest sentit també hem d’entendre la prostitució com a “relació sexual tradicional” ja que el client mitjan un contracte verbal adquireix temporalment el domini del cos d’una dona, a canvi d’una remuneració.

I la cinquena accepció diu també que “tradició és tot allò que es transmet de pares a fills”, és a dir, que també és legal a Rússia fer propaganda de pràctiques incestuoses, ja que aquestes són relacions on es transmeten  líquids sexuals de pares a fills.  

Així doncs, com que no hi ha cap més accepció al diccionari que ens descrigui les característiques de “tradició”, arribem a la conclusió que les practiques sexuals “no tradicionals” són tota la resta. Conclusió:  Si aneu a Rússia aneu molt en compte de no fer propaganda, entre altres, de les relacions sexuals  prematrimonials, de “menages a trois” o “cama redonda”, o de copulacions amb cabres, per posar tres exemples de relacions sexuals “no tradicionals”.  Apa, fins la setmana que ve”.