Fira Estelània

Col·laboració de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls del 4 de juny del 2013:

"Bon dia radiooients i contertulians, el dissabte passat vaig anar a la preciosa localitat de Tordera on, dins els actes de la Fira Estelània (fira de productes independentistes), actuava la Cobla Palafolls, cobla on, per cert, toca el trombó la meva filla, autèntica estrella de la formació, amb un virtuosisme reconegut fins i tot més enllà de les nostres fronteres. Bé, mentre es feien els preparatius vaig a anar a fer una volta per la fira, que estava plena de paradetes amb tota mena de gadgets catalanistes: Des de samarretes, passant per senyeres estelades, clauers, encenedors, enganxines, barrets, espardenyes… La gent mirava i remirava, i alguns d’ells es firaven i estrenaven la vestimenta allà mateix, per lluir-se davant dels congèneres transeünts, tots ells de la ceba, com no podia ser d’altra manera en una fira d’aquest pal. Tot i no ser fetitxista, reconec que hi havien alguns productes que van captar la meva atenció: Per exemple unes pizzes casolanes amb una estelada al centre feta de quetxup i mostassa, típics productes de la terra; o un mini-tanga de senyora amb la senyera estampada al davant, peça de roba reconec que resultona, però crec que poc adequada per la moral de certs sectors catalanistes, altrament dits convergents; o unes xancletes de platja que portaven les quatre barres i l’estel a la sola, icona que queda gravat a la sorra quan es camina per la platja, una curiositat però, insuficient per aglutinar gaires clients al voltant de l’estant en qüestió.
Totes aquestes paradetes estaven situades en el mateix lloc on a l’endemà es situarien les paradetes dels venedors de samarretes de “la roja”, de coixins amb forma de cor amb el toro d’Osborne, o d’encenedors amb el jou i les fletxes. Possiblement alguns dels firaires hi van ser el dissabte i també el diumenge, venent el primer dia emblemes de catalanitat, i al següent icones de la “madre patria”. Possiblement també alguns dels que el dissabte van adquirir la samarreta amb l’estelada, van treure al balcó la “rojigualda” quan Espanya va guanyar el darrer mundial. També potser, i només potser, alguns dels nous votants de partits independentistes, ara eufòrics  defensors pel dret a decidir, van votar no fa gaire a CiU, al PSC o al PP. I també potser, quan els dirigents polítics, a base de repetir-nos-ho milions de vegades, ens convencin de que els brots verds imaginaris són reals, i de que la crisis ha acabat (tot i que la majoria dels sous s’hagin reduït de quatre a tres xifres i el poder adquisitiu sigui l’equivalent al del Mauritània, tal com estan buscant), molts dels votants ara independentistes tornaran a votar partits constitucionalistes o, el que és pitjor, quimeres federalistes. I també potser tornaran a canviar de parer d’aquí uns quants anys quan vegin que tot i les estadístiques que comfirmen la bonança econòmica i la fi de la crisi ells, personalment, continuen igual o pitjor que abans. I només potser, quan el vent bufi de llevant tornaran a sorgir independentistes a cabassos, i quan torni a bufar de ponent molts d’ells es tornaran a convertir en ferms defensors de la “legislación vigente”i de “las reglas del juego establecidas”. Senyors, tot això que us acabo d’explicar no és res més que allò que s’anomena  “la màgia de l’ésser humà”… i d’això se n’aprofiten ells. Apa, fins la setmana que ve."