El príncep i l'stripper

Col·laboració de Palafolls de Munt al programa de Ràdio Palafolls "Per no dir res" del 21 de maig del

2013.

“Benvolguts radiooients i contertulians, ja sé que tots esteu esperant que parli de la penosa actuació dels representant d'Espanya al Festival d'Eurovisión, catàstrofe que ens fa repensar el procés d'independència de Catalunya, doncs fins que no tinguem l'estructura d'estat necessària per garantir una posició digne dels nostres futurs candidats en aquest festival, no hem de ser independents. Perquè ara rai, dient que els del Sueño de Morfeo no ens representen a nosaltres, els catalans, sinó als del país del costat, en tenim prou. Però, heu pensat mai què passaria si un representant d'una futura Catalunya independent només rebés vots d'un parell de països, i que un d'ells fos una tal Albània, que la majoria no saben ni que és un país? No vull ni pensar la vergonya que passaríem, ni les crítiques que rebríem per haver sortit d’Espanya!
Tampoc parlarem de la destitució d'en Mourinho. Les imatges en blanc i negre d’en Florentino Pérez amb llàgrimes als ulls dient "españoles, Jose se va" paguen per si soles.

Parlarem de coses maques, i més concretament del futur casament del príncep Carles Felip de Suècia amb una ballarina d’estriptis. Es veu que la noia s’ha fet famosa perquè ha sortit nua en tots els reallity shows televisius del país. Els suecs, que encara que semblin molt lliberals, en el fons per segons per quines coses són molt carques, no entenen què li ha vist… Quina pregunta més tonta,  li ha vist les tetes, el cul, el parrús i tota la resta del cos, com tothom! I això és el que l’ha fet decidir. Perquè, no ens enganyem, que un príncep o un futur rei s’enamori d’una com la Sofia, avui en dia ja no s’ho creu ningú. Sí que és veritat que la condició de noble permet pagar-se les Corinnes que es vulgui, però no és el mateix haver-ho de fer sempre d’amagat que tenir-ne una de legalitzada a palau. 

I sense anar més lluny, la tria que han fet el “principito” i les “infantitas” d’aquí al costat no ha anat gaire lluny: Una es casa amb un noble amb hores baixes que accepta carregar amb la filla “limitada” a canvi de continuar esnifant, ara amb la impunitat que li dona el seu nou estatus reial. La segona es casa amb un mangante que s’estima més les influències del sogre que la inutilitat reial de la dona. I el petit s’embolica amb una presentadora de televisió anorèxica que només pensa en aprofitar el seu nou estatus per viure com una reina, i mai millor dit. I no és que em sembli malament tot això, tothom es posa al llit amb qui vol, fins i tot els capellans, malauradament.
És per això que no trobo malament que el príncep Carles Felip de Suècia es casi amb una stripper. Ja m’imagino el missatge de cap d’any: Ell enumerant les bondats del país i ella ballant al seu costat “Waterloo” dels Abba mentre es va despullant. O a les recepcions de palau: La futura reina, vestida amb tanga i viso transparent, sense sostenidors, mostrant les noves “joies” de la corona a una multitud de vells ambaixadors babosos; o en la inauguració d’alguna carretera, obrint l’ampolla de cava i tirant-se’l pel damunt mentre se l’escampa lascivament per tot el cos per a plaer de les autoritats convidades. En definitiva, quina enveja! Així que , com diuen els Pets, “jo vull ser rei”! Apa, fins la setmana que ve.”