dimecres, 29 de maig del 2013

Les tetes de la cosina de'n Rajoy

Col·laboració de "Palafolls de Munt" al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls del dia 28 de maig del 2013:

"Bona tarda benvolguts radiooients i contertulians, aquesta setmana hi han hagut dos temes que m’han cridat especialment l’atenció, i tots dos, curiosament, tenen a veure amb el PP. El primer de tots és la noticia de  que una tal Ana Belén Balboa,  una cosina “pobre” de Rajoy, ha cobrat una morterada per sortir en top-less a l’Interviú. No és la primera vegada que una familiar d’un notable del PP surt despullada en aquesta revista: fa uns mesos va fer el mateix una neboda de l’Aznar. Això ens convida a varies reflexions: Què deu cobrar una familiar d’un prohom conservador per sortir nua a l’Interviú? Ho declaren o demanen que els hi paguin en un sobre? La quantia depèn de la categoria del pepero amb el que es té la relació de consanguinitat? Jo crec que seria més lògic que cobrés més una familiar de l’Aznar o d’en Rajoy, que no pas una cosina segona de la Sánchez-Camacho, per posar un exemple de vulgar “segundona”. De totes maneres, pel que sembla, tot es redueix  al morbo de veure unes parts determinades del cos d’una dona relacionada amb un partit polític que, per qüestions d'integrisme religiós, titlla d’indecents i pecaminoses a les dones (i homes) que, pel que sigui, no tenen cap problema a que els vegin despullats. Si aquesta mateixa dona fos, per exemple, cosina del secretari general  d’Izquierda Unida, segur que no li faria cas ni Déu. Tantes dones peperes despullant-se darrerament em fa pensar que deu ser un negoci força lucratiu, i fins i tot amb unes escales salarials preestablertes: Crec que el que més es deu pagar és un reportatge d’un striptease integral de l’Ana Botella, de l’Esperanza Aguirre o de la Cospedal. Segurament després deuria anar un vídeo porno casolà d’alguna pepera de poble, com el de la consellera municipal de Los Yébenes, i algun top-less de platja d’alguna alcaldessa notable (excepte si és de la Rita Barberà, ”arggggggg!”). Un cop cobrat pels serveis, i gastats els ingressos en despeses pròpies dels  fatxes (com per exemple recautxutacions de silicona i bótox, pornografia infantil i donacions a l’Opus)  aquestes dones es torner a trobar al carrer. Repudiades per la família i per el partit, no els hi queda cap més remei per poder subsistir que la deshonrosa feina de buscar treball: Trist final per espècimens nobles de tan alta alcúrnia! Per a totes elles, el meu més sincer condol… 
I la segona qüestió de la setmana són les declaracions de l’inefable Alejo Vidal-Cuadras, que un cop més fa gala de la seva simpatia per tot el que sona remotament a català, recomanant ara una estratègia maquiavèl·lica al govern del PP per acabar amb qualsevol símptoma d’autonomia a Catalunya: Aquesta vegada proposa que s’escanyin les finances catalanes perquè la Generalitat hagi de fer fallida i així haver de ser rescatada per l’estat. No està gens malament l’estratègia… si no fos perquè ja fa anys que s’està duent a terme! (I a aquest individu li estem pagant un sou astronòmic mentre s'estan acomiadant metges dels hospitals i fent retallades en educació i serveis socials!). No li van dir la delegada del gobierno María de los Llanos de Luna i el ministre Wert quan estaven fent el "menage a trois" (“cama redonda”) que hi han coses que s’han de fer però que no s’han de dir? Es veu que no, que no li van dir, que deurien estar massa ocupats: “María, ábrete de piernas corasón”, “Ay Alejo, dímelo en catalán que me pone!” , “En catalán no se lo digas, que no es un dialecto afecto al régimen, díselo en LAPAO”, “Uy, que malo eres Wert… wertido!, jujujuju”.  Apa, no us vull avorrir més. Fins la setmana que ve."