Col·laboració de Palafolls de Munt al programa "Per
no dir res" de Ràdio Palafolls del 30 d'abril del
2013:
"Bona tarda benvolguts contertulians i
radiooients, avui hem rebut l’agradable noticia de que El Celler de Can Roca és des d’ahir el
millor restaurant del món, honor que, per altra banda, l’exclou automàticament
de la meva llista de restaurants pendents, més que res perquè segur que a
partir d’ara es pagarà més pel fet d’haver pogut dir que has anat a sopar al
millor restaurant del món que no pas pel menjar que et portin: Si mireu la
carta no hi trobareu ni una trista amanida d’enciam i tomàquet amb olives, ni
un sol plat de ganxet amb botifarra, ni uns miserables nuggets de pollastre per
a la canalla, ni tant sols un vasito de vainilla i xocolata per postres. Això
sí, hi han plats molts grans, amb noms molt llargs i en estranger, i amb una
misèria de tall de carn o de peix a dintre, envoltats d’un rajolí de vinagreta
i d’unes fulles d’alguna herba rara que fins ara només es menjaven els
conills. I no us penseu m’estic inventant res! I ara em direu, “aquest només
posa excuses perquè no pot pagar els cent trenta-cinc euros del menú, però si
li regalessin les cames li tocarien el cul per anar-hi!” Fals! No és pels
calers, perquè jo, sense anar més lluny, sóc el que encara està subscrit a Canal + a Palafolls. No hi vaig perquè no vull que m’enredin. I no només
ho dic jo, ho diu la seva pròpia mare, la Montserrat Fontané, que tampoc entén com han
acabat els seus fills. Ella, que sempre els hi donat una educació exemplar i
que els hi ha ensenyat des de ben petits els secrets de la cuina tradicional
catalana, cuina que, per altra banda, elabora des de fa més de cinquanta anys
en el seu restaurant familiar, Can Roca, i que, per exemple,
avui mateix ofereix un menú de fideus a la cassola o arròs a la cubana de
primer, i de calamars a la romana o bistec a la planxa
de segon, tot això per només 10 euros. Això sí que és menjar bé i bé de preu! En
totes les entrevistes que li han fet aquest matí la dona ens ve a dir que no
entén que es puguin pagar cent trenta-cinc euros per un menú i que després
hagis d’anar al MacDonalds del costat a
acabar-te d’atipar. Perquè és així. Crec realment que la contribució
gastronòmica més important que es podria fer a la societat seria editar una
guia amb tots els restaurants populars, hamburgueseries i pizzeries que hi han
en els carrers dels voltants d’un restaurant amb estrelles Michelin.
Però tornant al Celler de Can Roca, perquè li han donat als tres germans Roca aquesta distinció?
Uns diuen que perquè al Noma, el restaurant danès
que havia guanyat en els darrers dos anys, se li van intoxicar setanta persones
no fa gaire…Vaja una excusa! Si intoxicant unes poques dotzenes de clients et nomenen el segon
millor restaurant del món, la majoria dels xiringuitos de platja d’Espanya també haurien
d’ocupar aquesta posició ex-aequo. Uns altres diuen que queda molt maco això de
guardonar tres germanets que treballen junts, tan guapos i ten ben posats ells.
Bé, el germà que se’n cuida de la cuina tindrà el seu mèrit, el dels postres
potser també, però i el del vi? Quin mèrit té? Ni té vinyes ni es fa el vi,
només ha d’anar a voltar bodegues, triar els vins més cars i posar-los a la
carta! No li veig el mèrit per enlloc. En fi, sigui el que sigui, sembla ser
que, si molt no canvien les coses demà passat, a partir d’ara el Celler de Can Roca agafarà el relleu al Barça com a icona més
representativa de Catalunya a l’estranger... amb
permís de la Saloufest, és clar. Apa, fins
la setmana que ve."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada